Notícies

Dimarts, 14 de juny de 2005. Ajuntament de Brussel·les

El president del Parlament, Ernest Benach, ha afirmat avui des de Brussel·les, en l'acte de commemoració del setanta-cinquè aniversari del seu Casal Català, que l'acord sobre l'ús del català a les institucions de la Unió Europea és «un pas, petit, important perquè és el primer pas, però encara del tot insuficient», i ha reclamat a les Corts Generals que permetin d'una vegada l'ús habitual del català en les dues cambres legislatives de l'Estat espanyol.

Pel president del Parlament, el pas donat ahir pels ministres d'Exteriors dels vint-i-cinc estats membres de la UE «obre una porta que fins ara no s'havia sabut obrir», encara que és «insuficient» perquè no dóna al català «la significació i la plena oficialitat dins la Unió que mereix, i que només se'ns nega per no tenir estat propi, i per la indefensió que en aquest terreny hem patit tots aquest anys».

«Encara ens falta molt camí», ha afirmat Ernest Benach, que ha considerat «contradictori» que l'Estat espanyol hagi impulsat aquest acord a la UE quan encara avui no es permet un ús normal del català ni en el Congrés dels Diputats ni en el Senat.

«Ens queda encara molta feina a fer a l'Estat espanyol. Resulta contradictori que alhora que ha ajudat a tirar endavant l'acord d'ahir, hi hagi institucions de l'Estat que encara ens posin entrebancs en qüestions importants, com la d'utilitzar la nostra llengua en les dues cambres de l'Estat espanyol.»

El president del Parlament, que ha destacat que l'acord d'ahir «tanca en l'àmbit europeu l'artificial conflicte» que es va obrir fa uns mesos sobre la unitat lingüística del català, ha recordat que en el darrer debat de política general, del mes de setembre de 2004, una de les seves resolucions diu textualment que cal «promoure l'ús del català i de la resta de llengües de l'Estat com a llengües cooficials en tot els seu territori i la declaració d'aquestes com a llengües oficials de la Unió Europea».

És per això que, pel president Benach, queda «molta feina» a fer i ha anunciat que des del Parlament «farem el que estigui a les nostres mans, ja sigui per mitjà de peticions i negociacions directes, ja sigui vetllant per tal que les institucions que ho han de fer no es desentenguin de les seves responsabilitats».

«També queda molt a fer a Europa, que ens va posar sobre la taula, sense escoltar-nos, un Tractat constitucional que ignorava la nostra llengua, que parlen més de deu milions de ciutadanes i ciutadans europeus», ha afegit el president del Parlament.

Ernest Benach ha insistit en què "no volem més que normalitat. Normalitat per a la nostra llengua, que no té perquè ser menys que el maltès o el gaèlic, per posar només dos exemples de llengües que amb prou feines parlen uns milers de persones, però que sí son jurídicament oficials i reconegudes per la UE, i no han d'anar cercant procediments de vegades kafkians per a ser lliurement utilitzades en les institucions comunitàries".

Ernest Benach ha fet aquestes declaracions en l'acte de commemoració del setanta-cinquè aniversari del Casal Català de Brussel·les, que ha tingut lloc a l'Ajuntament d'aquesta ciutat, i que ha comptat amb la presència del seu alcalde, Freddy Thielemans.

També hi han participat el president del Casal Català de Brussel·les, Manel Camòs, i el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Jaume Subirana, qui ha pronunciat una conferència titulada «Catalunya i el món: catalans universals i poetes nacionals».

Han assistit a l'acte el conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà; el secretari general de Cooperació Exterior, Albert Royo; el secretari general de Política Lingüística, Miquel Pueyo; la directora del Patronat Català Pro Europa, Anna Terrón, i el director executiu de l'Institut Ramon Llull, Xavier Folch.

El president del Parlament ha felicitat el Casal Català de Brussel·les pels seu setanta-cinquè aniversari i ha destacat que, com d'altres cent sis casals catalans arreu del món, «ara s'ha començat a recollir, amb la dignitat i el valor que es mereix, la història de les entitats i els casals catalans a l'exterior», i ha afegit que «em consta que el Govern de la Generalitat està treballant per trobar les fórmules i els recursos que han de permetre aprofitar el potencial dels casals catalans en la representació exterior del nostre país i garantir-ne la consolidació».

El president del Parlament ha dit que «som una nació sense estat i fins ara, sort hem tingut de la sempre activa societat civil catalana, en aquest cas la que viu a l'exterior, agrupada en casals i entitats", i ha insistit en què "ens cal assolir la normalitat, també a nivell de representació exterior disposant d'espais propis i oficials a tot el món, potser de moment a partir de les ambaixades de l'Estat espanyol. Però ens cal una representació oficial institucionalitzada, amb plena normalitat".

El Casal Català de Brussel·les fa ser fundat el 1930 per Francesc Macià i Ventura Gassol i és l'entitat que agrupa els catalans de Bèlgica. Durant aquests setanta-cinc anys, l'entitat ha dut a terme una intensa tasca de defensa de la identitat catalana i de promoció de la cultura a l'exterior.