Notícies

El president de la Generalitat, José Montilla, ha sol·licitat "la celebració d'un debat específic al Parlament de Catalunya per tractar del contingut de la sentència dictada pel Tribunal Constitucional (TC) sobre l'estatut d'autonomia de Catalunya", segons que diu l'escrit del president que ha entrat aquest matí al registre de la cambra.

La junta de portaveus, que es es reunirà demà en sessió extraordinària convocada per Ernest Benach amb l'objectiu d'analitzar la sentència que el TC va fer pública divendres i que va motivar la gran manifestació de dissabte a Barcelona en defensa de la dignitat de Catalunya, prendrà una decisió respecte a la convocatòria del ple que sol·licita el president de l'executiu.

Montilla demana aquest debat a l'empara de l'article 134.4 del reglament del Parlament. Així, el debat l'obrirà el president de la Generalitat amb una intervenció sense límit de temps. Després intervindran els representants dels sis grups parlamentaris, que disposaran de trenta minuts cadascun. En el debat entre el president i els grups parlamentaris hi podrà haver rèpliques i contrarèpliques, sempre que el president respongui a les intervencions dels grups.

A continuació, la sessió se suspendrà perquè els grups puguin elaborar i presentar les seves propostes de resolució, que hauran de ser congruents amb el debat, i es reprendrà per fer el debat i la votació d'aquestes resolucions.

Objecte del debat

Montilla adjunta un annex a la sol·licitud en què exposa els temes que proposa com a objecte del debat. Hi afirma que la sentència sobre el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel PP contra l'estatut "significa un fet de profunda gravetat que exigeix ser analitzat, debatut i replicat per les institucions del nostre autogovern".

Després de recordar els articles afectats per la sentència, el president argumenta que "es tracta d'una resolució que, malgrat salvar l'arquitectura general de l'estatut i no acceptar per tant les pretensions dels recurrents d'anul·lar-lo substancialment, impugna la visió de fons que va impulsar la reforma estatutària plantejada pel nostre Parlament i negociada i acceptada per les Corts Generals, es resisteix a reconèixer la personalitat nacional de Catalunya, introdueix limitacions de resultats incerts en el règim lingüístic del català i no accepta o limita les garanties establertes en l'estatut relatives, per exemple, a les competències, la justícia o el finançament. En definitiva, amb la seva sentència el TC rebutja la pretensió catalana d'un reconeixement i una interpretació més plurinacional de l'estat autonòmic i afecta temes molt sensibles del nostre autogovern".

Així mateix, considera que "a la gravetat intrínseca d'aquesta decisió s'hi afegeixen les circumstàncies que han envoltat la deliberació del TC i que han fet més inacceptable la confrontació entre la legitimitat del tribunal com a intèrpret de la constitució i la legitimitat democràtica d'un estatut avalat per la seva tramitació impecablement constitucional, pel pacte polític entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, per la majoria parlamentària del Congrés dels Diputats i del Senat que va aprovar-lo i, en definitiva i per sobre de tot, per la seva ratificació per part del poble de Catalunya per mitjà del referèndum".

El president conclou que "la conseqüència més rellevant de la intervenció del TC és l'anul·lació parcial del pacte estatutari i la tergiversació del seu esperit. I anant més lluny, també planteja seriosos dubtes sobre la vigència de l'esperit constitucional del 1978 i el seu caràcter inclusiu. Davant aquesta situació és del tot necessari analitzar a fons el contingut de la sentència per tal de verificar com afecta l'aplicació i el desplegament de l'estatut vigent, debatre com resoldre els problemes específics que planteja i com recuperar la integritat de l'estatut, i exigir a totes les institucions compromeses el compliment del pacte estatutari".