Notícies

Benach reclama un nou Estatut i un finançament "més just" per a "garantir els drets socials de la ciutadania"
Dimecres, 8 de juny de 2005. Palau del Parlament

El president del Parlament, Ernest Benach, ha destacat la importància que Catalunya es doti d'un nou Estatut i d'un finançament «més just» per tal que «ens permeti fer tot allò que la garantia dels drets socials reclama».

«Les reformes estatutàries i la reforma del finançament, que alguns en diuen "temes nacionals", són socialment fonamentals per a permetre que els governs autonòmics i locals donin les respostes que la ciutadania els demana, i que un estat o una unió d'estats no pot arribar a resoldre amb detall», ha afegit Benach.

Benach ha fet aquestes declaracions en l'acte de cloenda de les jornades que han tingut lloc al Parlament de Catalunya per a commemorar el vintè aniversari de la Llei del Síndic de Greuges, i durant les quals els deu ombudsmen autonòmics, encapçalats pel síndic de greuges, Rafael Ribó, han debatut sobre la nova immigració i l'envelliment de la població.

El president del Parlament ha remarcat el paper del Síndic de Greuges, i de totes les institucions en general, «com a instrument social» i ha destacat que la seva feina «va molt més enllà del creuament de declaracions que centren massa sovint l'atenció mediàtica de la política. La tasca dels ombudsmen és un exemple del valor i de l'aportació de les nostres institucions».

Benach també ha explicat que «caldria començar a pensar la manera de corregir el desequilibri que pateixen el triangle que formen el Govern, el mercat i la societat civil» i ha afegit que els obmudsmen «ajuden a fer funcionar aquest mecanisme que està descompensat». «Tenim molta feina per davant en favor del benestar i la garantia dels drets individuals i col·lectius», ha dit Benach.

El president del Parlament s'ha referit als temes en els quals s'han basat els debats d'aquests dos dies -immigració, envelliment demogràfic, risc de pobresa i entorn ambiental- com «els grans reptes socials del nostre temps que requereixen mesures de gran abast i que mai no poden ser immediates», i ha afegit que «mentre les respostes polítiques a aquests reptes no siguin del tot efectives, la vulnerabilitat individual de les ciutadanes i els ciutadans donarà molta feina als defensors del poble».

El síndic de greuges ha afirmat, de la seva banda, que el gran repte dels ombudsmen és la «coordinació en els grans drets socials». Segons Ribó, «hem de treballar en comú i tenir una opinió comuna per a intentar que s'universalitzin aquests drets socials i que a partir d'això se'n facin polítiques públiques». El síndic de greuges ha afegit que en la seva tasca «som institucions que no hem de fer gaire soroll però que hem de ser molt eficaces».

Aquestes han estat les segones jornades que s'organitzen al Parlament amb motiu del vintè aniversari de la Llei del Síndic de Greuges, després que el mes de desembre passat es va fer un acte institucional per a commemorar-lo. A final de setembre d'aquest mateix any hi ha previstes unes terceres jornades, que reuniran ombudsmen de diversos països europeus.

A més del síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, han participat en aquestes jornades el defensor del pueblo andalús, José Chamizo; el diputado del común de Canàries, Manuel Alcaide; el justicia d'Aragó, Fernando García; el procurador del común de Castella i Lleó, Manuel García; la defensora del pueblo de Castella - La Manxa, Henar Merino; l'arateko del País Basc, Iñigo Lamarca; la defensora del pueblo de Navarra, María Jesús Aranda; el síndic de greuges de la Comunitat Valenciana, Bernardo del Rosal, i el valedor do pobo de Galícia, José Ramón Vázquez.

Els moderadors de les taules rodones que s'han fet durant aquestes jornades han estat els portaveus dels grups parlamentaris a la Comissió del Síndic de Greuges: Agustí López (CiU), Ana del Frago (SCC), Oriol Amorós (ERC), Eva Garcia (PPC) i Dolors Comas (ICV-EA).

Fotos: Parlament de Catalunya