Notícies

El ple ha aprovat les lleis del cinema, la del codi de consum i la d'accés a l'assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut, en una sessió que ha estat marcada per la sentència sobre l'estatut que va dictar dilluns el Tribunal Constitucional.

Dimecres, abans d'obrir-se la sessió, la mesa i la junta de portaveus es van reunir en una sessió extraordinària per fer una primera avaluació de l'abast de la sentència i començar a preparar la convocatòria d'una sessió plenària per debatre àmpliament la situació creada, la qual es farà un cop el Tribunal Constitucional en faci públic el text íntegre.

Després José Montilla i Ernest Benach es van reunir per avaluar la situació i, seguidament, el president de la Generalitat va iniciar una ronda de consultes amb els líders de les formacions amb representació parlamentària amb l'objectiu de cercar una resposta unitària en defensa de l'estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006.

La sessió de control al president de la Generalitat, dimecres a la tarda, es va centrar en exclusiva en la sentència de l'estatut. Tot i que amb diferents enfocaments, tots els grups han coincidit a dedicar la seva pregunta a aquesta qüestió. Sota aquesta temàtica única, José Montilla ha respost les preguntes que li han formulat Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC-CpC), Joan Puigcercós (ERC), Dolors Montserrat (PPC), Jaume Bosch (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt). Mas, cap de l'oposició, ha optat per formular la pregunta des del faristol de l'hemicicle, i no des dels escons, com és habitual, per solemnitzar la seva intervenció i remarcar la transcendència de la qüestió.


Llei del cinema

Pel que fa a l'activitat legislativa, el ple ha aprovat la llei del cinema per una àmplia majoria de 117 vots a favor (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 17 en contra (PPC i grup mixt).

El conseller de cultura i mitjans de comunicació, Joan Manuel Trasserras, ha presentat el projecte de llei que ha de regir la indústria cinematogràfica i audiovisual i que ha de servir "per enfortir-la, millorar l'oferta i garantir la diversitat lingüística". Pel conseller, la nova normativa posa el català a "primera divisió" de les llengües europees i corregeix la desigualtat lingüística que existeix especialment al cinema, on el català "no ha pogut desplegar-se".

La llei del cinema, que ha arribat al ple després de l'aval del Consell de Garanties Estatutàries, obliga a distribuir en català el 50 per cent de les còpies de les pel·lícules, tant si són doblades com subtitulades, una quota que s'haurà d'aconseguir de manera progressiva en cinc anys, amb la possibilitat d'allargar-los fins als set si hi ha un acord amb el sector. L'incompliment d'aquesta quota es podrà sancionar amb una multa de fins a 5.000 euros per còpia distribuïda que no s'ajusti als criteris lingüístics fixats i pot arribar als 75.000 euros en cas d'infraccions molt greus.

Al debat, hi han intervingut els diputats Jordi Cuminal (CiU), Josep Maria Balcells (PSC-CpC), Joan Puigcercós (ERC), Rafael López (PPC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i Albert Rivera (grup mixt). Representats del món audiovisual de Catalunya, entre els quals Enric Marín, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, han seguit el debat des de les llotges i la tribuna.

Codi de consum de Catalunya

El projecte de llei del codi de consum de Catalunya és el segon projecte de llei que ha aprovat el ple, amb 68 vots a favor (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), 16 en contra (PPC i grup mixt) i 48 abstencions (CiU).

El projecte de llei, que ha arribat al ple després que el Consell de Garanties Estatutàries n'avalés la constitucionalitat, unifica les disposicions existents en la matèria i incorpora noves maneres de comprar i de vendre, com el comerç electrònic i les noves formes de contractació de béns i serveis. Entre altres punts, el projecte de llei inclou el dret dels consumidors a ser atesos oralment i per escrit en català i obliga les empreses a tenir una adreça a Catalunya on els consumidors puguin adreçar les seves queixes.

Al debat han pres la paraula els diputats Xavier Dilmé (CiU), Judith Carreras (PSC-CpC), Miquel Carrillo (ERC), Eva García (PPC), Laia Ortiz (ICV-EUiA) i José Domingo (grup mixt).

Ampliació de l'assistència sanitària pública

Per últim, s'ha aprovat per unanimitat la llei d'accés a l'assistència sanitària de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut, que universalitza del tot l'accés a la sanitat pública. Amb aquesta llei s'amplia la cobertura a col·lectius com els professionals liberals, que no tenen obligació de cotitzar a la seguretat social, els membres de congregacions religioses i els col·lectius en situació de risc d'exclusió social o de marginalitat, que en conjunt representen un 0,7 per cent de la població.

La consellera de salut, Marina Geli, ha presentat la iniciativa legislativa, i al debat han intervingut també els diputats Albert Batalla (CiU), Núria Segú (PSC-CpC), Uriel Bertran (ERC), Belén Pajares (PPC), Dolors Clavell (ICV-EUiA) i José Domingo (grup mixt).

D'altra banda, diferents consellers han respost les preguntes que els han formulat els grups sobre els ajuts als terrenys forestals afectats pel temporal de neu d'enguany (CiU), l'elecció de la seu de l'INEFC a la demarcació de Tarragona i les Terres de l'Ebre (CiU), la posada en funcionament del nou tram de la línia 9 del metro i de l'intercanviador de la Sagrera (PSC-CpC), les accions per obtenir inversions de valor afegit (ERC), projectes i inversions en els àmbits universitari i econòmic a Igualada (PPC), la directiva europea relativa al benestar animal a les explotacions ramaderes (ICV-EUiA) i les mesures per evitar situacions de perill a les estacions de tren, després del tràgic accident a Castelldefels (grup mixt).

La reunió de dimecres del ple també ha aprovat per unanimitat la situació de compatibilitat del diputat del grup d'Esquerra Republicana, Bernat Valls, i, a proposta de tots els grups, s'ha acordat ajornar l'elecció de quatre membres de la Sindicatura de Comptes i tres del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, inclosa a l'ordre del dia d'aquesta tarda.

Mocions i interpel·lacions

El ple ha rebutjat, dijous al matí, la moció presentada pel PPC que instava a fer les reformes legals necessàries per prohibir el burca i el nicab als espais públics i als de concurrència pública que no tinguin finalitats religioses.
La moció s'ha votat per punts. A la primera votació, els grups s'han pronunciat sobre els punts 1a, 1b, 2c i 2d de la moció, que feien referència a les prohibicions esmentades, al diàleg amb la comunitat musulmana i a la connotació discriminatòria i criminalitzadora de l'ús d'aquestes peces. Els punts han estat rebutjats per 61 vots a favor (CiU, PPC i grup mixt) i 70 en contra (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA).

Seguidament, s'han votat els punts 2a i 2b, en què s'instava el govern a donar suport als ajuntaments que decideixen modificar les ordenances per prohibir el burca i el nicab als espais públics. Aquests punts han superat una primera votació amb 56 vots a favor (CiU, PPC i grup mixt), 53 en contra (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 2 abstencions (grup mixt). Aquest resultat, tanmateix, ha provocat que una vintena de diputats asseguressin que havien votat però que el marcador electrònic no havia reflectit el seu vot, la qual cosa ha motivat la suspensió del ple. La mesa de la cambra ha acordat per majoria repetir la votació davant la "sospita fonamentada" d'un error al resultat, segons que ha dit Benach. En senyal de protesta, els diputats dels tres grups de l'oposició no han votat. A l'últim, els vots dels 69 dels partits que donen suport al govern han servit per rebutjar també aquests dos punts de la moció.

Al debat, hi han intervingut els diputats Glòria Renom (CiU), Consol Prados (PSC-CpC), Pere Bosch (ERC), Rafael López (PPC), Laura Massana (ICV-EUiA) i Carmen de Rivera (grup mixt).

Durant la sessió s'han debatut tres mocions més, que han estat rebutjades. Convergència i Unió n'ha presentat dues, una sobre la retallada de les prestacions socials, que ha estat rebutjada per 60 vots a favor (CiU, PPC i grup mixt) i 69 en contra (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA), i una altra sobre les mesures per a la reactivació de l'economia catalana, que no ha prosperat per 57 vots a favor (CiU, PPC) i 69 en contra (PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA) i 3 abstencions (grup mixt).

La moció del grup mixt, sobre la modificació dels criteris de concessió de subvencions, s'ha rebutjat per 16 vots a favor (PPC i grup mixt) i 116 en contra (CiU, PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA).

Durant el ple, els consellers també han respost a quatre interpel·lacions proposades pels grups. El conseller d'economia i finances, Antoni Castells, n'ha respost una sobre les mesures adoptades per fer front a la crisi econòmica, que ha presentat Enric Millo (PPC); el conseller de medi ambient i habitatge, Francesc Baltasar, una altra Laura Vilagrà (ERC) sobre les activitats cinegètiques; la titular de treball, Mar Serna, una de Meritxell Borràs (CiU) sobre la reforma del mercat laboral; el conseller de política territorial i obres públiques, Joaquim Nadal, una de Josep Rull (CiU) sobre la inversió en infraestructures i, el d'interior, Joan Saura, una d'Elena Ribera (CiU) sobre la campanya de prevenció i extinció d'incendis.