Notícies

La Flama del Canigó ha passat un cop més pel Parlament, on el president, Ernest Benach, n'ha rebut els portadors i ha encès les torxes que aquest vespre faran cremar les fogueres de la nit de Sant Joan arreu de Catalunya.

La flama, que arriba a la cambra des del 1980 de mans d'Òmnium Cultural, ha sortit aquest matí del cim del Canigó, l'han recollida al coll d'Ares i l'han traslladada directament a la cambra, on, a més del president, l'han rebuda el vicepresident segon, Lluís Maria Corominas, i diversos diputats. A continuació, juntament amb una cinquantena de persones, entre membres d'Òmnium Cultural i alumnes d'escoles de Corbera de Llobregat, la comitiva s'ha dirigit al Saló Rosa de Passos Perduts, on han tingut lloc els parlaments.

El president s'ha mostrat "especialment content" per la celebració i ha agraït el compromís d'Òmnium Cultural de "mantenir la flama viva i encesa", un fet, ha dit, gens senzill i que pot servir perquè altres símbols del país també es mantiguin encesos.

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha subratllat "l'esperit de comunitat" que representa la festa de Sant Joan, de què també ha remarcat que se celebra a tots els Països Catalans i l'embranzida que ha pres els últims anys.

Finalment, Joan Solé, expert en cultura tradicional i guardonat el 2006 amb el Premi Nacional de Cultura Popular, ha llegit el tradicional missatge. "La flama no entén ni de fronteres d'estats, ni de cultures, ni d'identitats, ni de classes, ni de generacions, ni de creences", ha asseverat en un text carregat de referències al poeta Joan Maragall, de qui enguany es commemora el cent cinquantè aniversari del seu naixement. Així mateix, ha demanat que "cap burocràcia no prohibeixi les nostres fogueres ancestrals", i ha cridat a exercir l'antic vot fogueral perquè "cada foguera sigui un referèndum popular per les nostres llibertats".

La tradició de la flama es remunta al 1955, quan Francesc Pujadé, excursionista, enamorat del Canigó i vilatà d'Arles (Vallespir), i inspirant-se en el poema 'Canigó', de Verdaguer, va tenir la iniciativa d'encendre un foc la nit de Sant Joan al cim d'aquesta muntanya i des d'allà repartir-ne la flama per totes les terres de parla catalana com a símbol d'identitat comuna. La flama es renova cada any amb una foguera feta amb llenya procedent de diversos punts dels Països Catalans.