Notícies

El Parlament ha presentat davant el Tribunal Constitucional (TC) un recurs de súplica en què li torna a demanar que es declari incompetent per dictar sentència sobre els recursos presentats contra l'estatut d'autonomia o que no dicti sentència fins que supleixi la seva falta de legitimitat, motivada, principalment, pel mandat caducat de quatre dels seus membres des de fa dos anys i cinc mesos i la vacant no coberta des de fa dos anys.

El Parlament reclama que el TC admeti a tràmit la seva petició i que, per tant, paralitzi el procés de dictar sentència, ja que abans de resoldre motivadament el recurs de súplica presentat ha de donar audiència a totes les parts personades en aquest procés, és a dir, ho ha de comunicar i deixar que es pronunciïn tots els que han interposat recurs d'inconstitucionalitat contra l'estatut: el PP, el Defensor del Pueblo, els governs de les comunitats de Múrcia, La Rioja, Aragó, València i les Illes Balears.

El recurs de súplica que han presentat els nou lletrats de la cambra és la resposta a la decisió del TC del 27 de maig de desestimar, mitjançant una providència i sense cap mena d'argumentació, l'incident processal que havia presentat el Parlament un dia abans, en què li demanava que es declarés incompetent o que suspengués el procés.

Ara la cambra, amb el recurs de súplica, li demana que, si no accepta les seves argumentacions, respongui motivadament els arguments jurídics adduïts perquè "la rellevància de la qüestió plantejada sobre la continuïtat de la tramitació dels processos exigeix un pronunciament que tingui forma d'interlocutòria, que necessàriament facilita el coneixement de les raons que fonamenten la decisió recorreguda en contra". El Parlament afegeix que "l'absència de motivació de la providència recorreguda en contra produeix una situació d'indefensió" en desconèixer les raons per les quals es rebutja la demanda de la cambra.

El recurs de súplica insisteix en els arguments jurídics exposats en l'incident processal presentat pel Parlament el 26 de maig, que deixava clar que en cap cas no es qüestiona la competència objectiva del TC com a institució, però que això no exclou que l'actual tribunal l'hagi perduda en vista de tots els esdeveniments que s'han produït.

Així doncs, es considerava que hi ha una "vulneració clara i flagrant" del principi constitucional de renovació temporal dels membres de TC, que afecta "greument" la legitimitat del tribunal i que hi han elements que avalen la pèrdua de les condicions necessàries per garantir que el TC compleixi els requisits d'independència i imparcialitat, i es constatava, a més, la impossibilitat que el tribunal actual pugui superar "el test objectiu d'independència i imparcialitat" davant la ciutadania, d'acord amb el principi de confiança ciutadana que els tribunals han d'inspirar en una societat democràtica.

Pel que fa a l'actual composició del TC, els serveis jurídics afirmaven que s'incompleix la constitució, concretament l'article 159.3, que diu que "els membres del TC són designats per a un període de nou anys i es renoven per terceres parts cada tres". S'afirmava que l'actual situació de mandats caducats i una vacant per cobrir és una "vulneració directa i frontal de la constitució" i que la composició actual del tribunal està "contaminada seriosament per aquesta anomalia", que comporta un "dèficit greu" de legitimitat.