Notícies

El Parlament ha commemorat amb una sessió solemne el 25è aniversari del seu restabliment
Diumenge, 10 d'abril de 2005. Palau del Parlament

El Ple del Parlament s'ha reunit aquest diumenge, de manera extraordinària, per commemorar els vint-i-cinc anys del seu restabliment. La sessió s'ha fet en diumenge perquè coincidís amb la data exacta de celebració del primer ple del Parlament restablert, que va ser el 10 d'abril de 1980, en aquella ocasió sota la presidència del president de la Generalitat restablerta, Josep Tarradellas.
Avui, vint-i-cinc anys després i amb motiu d'aquesta commemoració, el cos de guàrdia dels Mossos d'Esquadra ha format davant la façana del Palau amb vestit de gala per donar la benvinguda a les autoritats convidades a la celebració de l'efemèride.
La sessió solemne, sota la presidència d'Ernest Benach, ha comptat amb la presència dels expresidents del Parlament Heribert Barrera, Joaquim Xicoy i Joan Rigol, a més de la d'antics diputats de la cambra i de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.
Ha obert la sessió el president del Parlament, Ernest Benach, que ha fet una crida a la unitat de tots els grups parlamentaris de la cambra per a afrontar els reptes de futur que té el país. A continuació hi han intervingut el president del Grup Parlamentari d'ICV-EA, Joan Saura; el president del Grup Parlamentari del PPC, Josep Piqué; el president del Grup Parlamentari d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira; la presidenta del Grup Parlamentari SCC, Manuela de Madre, i el president del Grup Parlamentari de CiU, Artur Mas. Ha clos la sessió el president de la Generalitat, Pasqual Maragall.
Tots ells han destacat en els seus discursos la importància de viure en democràcia. La futura reforma de l'Estatut també ha estat present en els parlaments que, a banda de mirar enrere per analitzar aquests vint-i-cinc anys, s'han centrat especialment a mirar cap al futur i a destacar la feina que encara té per fer la cambra catalana.
Finalitzada la sessió, els diputats i tots els convidats dempeus han cantat l'himne nacional de Catalunya, Els Segadors.
Tota la sessió plenària ha estat seguida des de les llotges d'honor de l'hemicicle pel ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Josep Montilla; els vicepresidents del Congrés, Carme Chacón i Jordi Vilajoana; el vicepresident del Senat, Isidre Molas; el president del Parlament Basc, Juan María Atutxa; el president de les Corts de Castella - La Manxa i president de la Conferència de Presidents de Parlaments Autonòmics (Coprepa), Fernando López; el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel; l'alcalde de Barcelona, Joan Clos; la presidenta del Tribunal Superior de Justícia, Maria Eugènia Alegret; el president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Francesc Codina; el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Joan Colom; el president del Consell Consultiu, Joaquim Tornos; el vicepresident de la Diputació de Barcelona, Jaume Oliveras; el secretari de la Mesa del Senat, Jordi Casas, els diputats al Congrés i exdiputats, Josep Antoni Duran i Lleida i Joan Puigcercós, i el diputat al Parlament Europeu, Ignasi Guardans, entre altres.

Avui fa vint-i-cinc anys
El 10 d'abril de 1980, avui fa vint-i-cinc anys, el Parlament restablert es va reunir per primera vegada en una sessió oberta pel president de la Generalitat restablerta, Josep Tarradellas, que es va adreçar als cent trenta-cinc diputats.
A continuació va començar la sessió constitutiva, presidida per la Mesa d'Edat, que era integrada per Josep Maria Poblet com a president (el diputat de més edat) i pels secretaris Marcel Planellas i Antoni Santiburcio (els dos diputats més joves). Aquests diputats van anar cridant els membres de la cambra perquè votessin la primera Mesa del Parlament restablert, el president de la qual va ser Heribert Barrera i Costa.
La resta de membres de la Mesa del Parlament de la primera legislatura (1980-1984) van ser els següents: Concepció Ferrer (vicepresidenta primera), Isidre Molas (vicepresident segon), Ramon Camp (secretari primer), Felip Lorda (secretari segon), Ramon Espasa (secretari tercer) i Enric Manuel-Rimbau (secretari quart).

Vint-i-cinc anys d'activitat parlamentària
Des de llavors, han estat presidents del Parlament: Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy i Bassegoda (1988-1995), Joan Reventós i Carner (1995-1999) i Joan Rigol i Roig (1999-2003). Ernest Benach i Pascual és president del Parlament des del 5 de desembre de 2003.
En vint-i-cinc anys el Parlament ha investit dos presidents de la Generalitat. Jordi Pujol i Soley va ser president des del 1980 fins al 2003, durant sis legislatures. Pasqual Maragall i Mira va ser investit president el 16 de desembre de 2003. Des de la primera legislatura fins ara, el Parlament ha fet 548 sessions plenàries i ha aprovat 477 lleis. El Parlament de Catalunya també ha aprovat 3.975 resolucions i 717 mocions.
En aquest temps, el Parlament ha debatut tres mocions de censura al president de la Generalitat, presentades per Josep Benet (1982), Pasqual Maragall (2001) i Josep Piqué (2005). Les dues primeres mocions van ser votades i rebutjades, mentre que la tercera va ser retirada abans de ser votada.
Els presidents de la Generalitat han respost davant el Ple 564 preguntes formulades pels diputats, i els membres del Consell Executiu ho han fet en 2.184 ocasions. En sessió plenària també s'han formulat 1.743 interpel·lacions als membres del Govern. La cambra catalana, a més, ha interposat 42 recursos d'inconstitucionalitat contra lleis de l'Estat. Les institucions de l'Estat han interposat 56 recursos d'inconstitucinalitat contra lleis del Parlament.

Els diputats del Parlament
En total, des de la primera legislatura i comptant-hi els 135 diputats actuals, la cambra catalana ha tingut 559 diputats, 58 dels quals han mort. Hi ha 366 antics diputats.
De les 559 persones que han integrat o integren el Parlament, hi ha 477 diputats i 82 diputades. El nombre de diputades en cada legislatura ha anant augmentant: 8 (primera legislatura), 12 (segona legislatura), 15 (tercera legislatura), 21 (quarta legislatura), 22 (cinquena legislatura), 37 (sisena legislatura) i 48 (setena legislatura, fins a l'abril de 2005).

Fotos: Parlament de Catalunya