Notícies

Dijous, 27 de gener de 2005. Despatx d'audiències del president

El president del Parlament, Ernest Benach, ha presidit aquest matí l'acte amb motiu de la commemoració del Dia Oficial de la Memòria de l'Holocaust i per la Prevenció dels Crims contra la Humanitat, que ha tingut lloc al despatx d'audiències del president.

Han estat presents a l'acte el vice-president primer de la Mesa del Parlament, Higini Clotas; el vice-president segon, Ramon Camp; la secretària segona, Carmen Carretero; el secretari tercer, Rafael Luna, i la secretària quarta, Bet Font, així com portaveus dels Grups Parlamentaris i nombrosos diputats i diputades de la cambra. Els membres de ponència de l'Estatut, que estaven reunits, han suspès la reunió per sumar-se a l'acte.

També han assistit a l'acte la presidenta de la Comunitat Jueva Atid de Catalunya, Perla Aufang; el president de torn del Consell de la Comunitat Israelita de Barcelona, Simón Emergui; la sotsdirectora per a Catalunya del Centre de Comunicació de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya, Nily Schorr; el president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, Manuel Heredia, que estava acompanyat per José Heredia i Emilio Cereruela; i els representants de l'Amical Mauthausen, Antonia Garcia (supervivent de l'Holocaust), Maria Olivart, Llibert Villar, Isis Ruiz i Xavier González.

El president del Parlament ha expressat "la solidaritat i l'amistat del poble de Catalunya envers el poble jueu, la petjada del qual forma part visible de la nostra història, de la nostra herència", i ha declarat "com a president del Parlament, la ferma voluntat de fer el possible per tal d'acabar amb els crims contra la humanitat que perpetra la mateixa humanitat".

Benach ha recordat que avui es commemora el seixantè aniversari de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz i ha dit que "el Parlament de Catalunya, en tant que institució representativa de tot el poble català, poble solidari i defensor la pau i el diàleg, no podia sinó afegir-se a la manifestació publica del rebuig de l'horror i a cridar una vegada més que aquella monstruositat no pugui repetir-se".

"Hem de recordar -ha continuat el president del Parlament- que l'Holocaust no es va començar amb tancs i fusells, sinó amb paraules d'odi que encenien l'espurna de la maldat extrema i que passaven per alt, no ja els drets, sinó la dignitat de tota l'espècie humana".

"Les paraules no són pas armes, sinó diàleg. No les malversem. Tinguem sempre present el valor de la vida. Tinguem respecte per les diferents identitats, per les llibertats i els drets de totes les persones i pobles. Tinguem cura de la convivència", ha afegit Benach.

El president del Parlament ha insistit en què "no oblidem. No pas per furgar en les ferides, sinó per prendre consciència comuna i per unir-nos en la voluntat de fer front, ara i sempre, a les onades de crueltat que ofeguen la història dels pobles".

Ernest Benach ha recordat que la barbàrie nazi "la patiren també milers de catalans fugits de la dictadura franquista" i que "alguns d'aquells deportats, com Antònia Garcia, que avui ens acompanya, sobrevisqueren i ens transmeteren el cru testimoni d'aquells dies obscurs, que no ens podem permetre la frivolitat d'ignorar ni oblidar".

El president del Parlament ha acabat dient que "aquell mal latent s'ha seguit manifestant en posteriors genocidis que segueixen escapant de l'abast del raonament humà" i ha afirmat que "recordar aquell crim massiu, organitzat i inhumà és un deure moral per fer-nos ser conscients d'aquella realitat i d'altres posteriors davant dels quals no podem restar indiferents, perquè la indiferència ens en fa còmplices".

Benach ha clos el seu discurs fent seves les paraules que encapçalen la sortida del Museu de la Diàspora d'Israel: "Recordem el passat, vivim el present i creiem en el futur".

La presidenta de la Comunitat Israelita de Barcelona i vicepresidenta de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya, Dalia Levinsohn, que ha intervingut a l'acte en nom de les institucions jueves de Catalunya, ha agraït al president del Parlament "la sensibilitat de la cambra" per la celebració d'aquest acte de commemoració "d'un extermini que va acabar amb la vida d'onze milions de persones, de les quals sis milions eren jueus".

Levinshon ha dit que "l'Holocaust afecta a tota la humanitat des del punt de vista històric, perquè tot el que ha passat, pot tornar a succeir, i a nivell filosòfic, perquè va canviar la idea de l'home en ell mateix".

L'acte de commemoració del Dia Oficial de la Memòria de l'Holocaust i per la Prevenció dels Crims contra la Humanitat ha acabat de forma simbòlica amb l'obsequi per part del president del Parlament d'un ram de flors a Antònia Garcia, supervivent d'un camp de concentració.

El 27 de gener es commemora l'alliberació del camp d'extermini d'Auschwitz (Polònia), i és la data elegida per la majoria de països europeus com Alemanya, Rússia, França, Anglaterra i Itàlia, entre d'altres, per commemorar l'Holocaust,.

El Consell de Ministres del 10 de desembre de 2004 va establir el dia 27 de gener com el Dia Oficial de la Memòria de l'Holocaust i per la Prevenció dels Crims contra la Humanitat per a l'Estat espanyol.

El proper Ple del Parlament, que tindrà lloc dijous, 3 de febrer, començarà amb la lectura d'una declaració institucional per commemorar aquest dia.

Transcripció de l'acte (82 Kb.)