Notícies

El president, Ernest Benach, ha encoratjat avui els catalans residents a l'Amèrica Llatina amb dret a vot perquè participin en les properes eleccions al Parlament. "Catalunya ha viscut moments transcendents aquests darrers tres anys, i de fet encara els viu. Per això és important que vostès s'hi impliquin", ha afirmat l'endemà de l'entrada en vigor de la dissolució de la cambra i de la convocatòria d'eleccions per a l'1 de novembre.

Benach ha fet aquesta crida a la seu de l'Orfeó Català de Mèxic, on ha presidit els actes de commemoració del centenari d'aquesta entitat i de celebració de la Diada a la capital mexicana, en els quals també ha participat el conseller de Governació, Xavier Sabaté.

En la intervenció de cloenda, el president s'ha adreçat als membres de l'Orfeó i a alguns presidents de casals catalans de l'Amèrica Llatina per demanar-los que "enforteixin les nostres institucions amb la millor eina possible: el vot". Ha demanat als catalans residents a l'estranger que agafin "l'opció que millor els sembli. Al cap i a la fi, som un país plural i amb diversitat d'opcions, però facin-ho, reforcin la nostra democràcia i el nostre autogovern".

El president ha fet referència també a la Diada i al seu vessant reivindicatiu com a "oportunitat d'explicar al món que la nostra lluita no és una rebequeria, no ha començat fa quatre dies", i ha afegit que "la demanda de més llibertat i més autogovern ve de lluny, i mentre no sigui satisfeta continuarà en el futur, perquè ens calen més eines per seguir avançant".

Així mateix, ha destacat la importància de la commemoració del centenari de l'Orfeó Català de Mèxic, presidit per Xavier Torrojas, institució sobre la qual ha afirmat que representa "part de la història del nostre país, en què ha tingut el seu paper en episodis claus". Així, Benach ha recordat com l'entitat va tenir "un paper clau en els moments políticament més difícils per a Catalunya" i va esdevenir "un orfeó polític, cívic i humanitari", la nova llar que va donar la benvinguda als qui van poder fugir a Mèxic durant l'exili.

Tarradellas, elegit president a Mèxic

El president ha posat com a exemple del "fer país" de l'Orfeó el fet que l'any 1954 nou diputats catalans exiliats a Mèxic es van encarregar "d'un escrutini històric: el de la resta de diputats al Parlament que havien fugit a diversos països i de què sortiria un nou president de la Generalitat, Josep Tarradellas, i un nou president del Parlament, Ventura Gassol". Aquest va renunciar més tard en favor de Francesc Farreras i Duran, que va residir a Mèxic i va ser president de la cambra a l'exili fins al 1980, any en què va renunciar al càrrec en restablir-se la democràcia.

Benach ha afirmat també que cal augmentar el suport financer i institucional cap a les més de cent deu comunitats catalanes al món i "donar resposta al nou perfil de diàspora catalana".

Ofrena floral a Rafael Casanova

Els actes han començat amb l'ofrena floral que ha fet el president al monument a Rafael Casanova amb motiu de l'Onze de Setembre.

Tot seguit, i ja a la sala d'actes, hi ha hagut un breu parlament sobre l'Onze de Setembre a càrrec de la professora d'història general i membre de l'Orfeó Montserrat Cama, que ha repassat els antecedents, el desenvolupament i les conseqüències per a Catalunya de la derrota del 1714 en la Guerra de Successió. Cama ha afirmat que el setge de Barcelona va ser una agressió a un poble que havia fet de la lluita per la llibertat un valor.

D'altra banda, el conseller de Governació, que ha intervingut a continuació, ha fet referència a un altre centenari significatiu que es commemora enguany: el de l'obra La nacionalitat catalana, d'Enric Prat de la Riba, de què ha destacat la definició que va fer del país fa ja cent anys. Sabaté ha afirmat que tot el que s'ha aconseguit fins ara per a Catalunya, la seva llengua i cultura, "no serveix per res si no hi ha una voluntat de ser".

Després de la intervenció del conseller, el president ha clos els parlaments oficials. La coral de l'Orfeó ha interpretat durant l'acte El cant de la senyera i Els segadors.

Finalment, Benach, el president de l'Orfeó i el conseller de Governació han descobert una placa commemorativa del centenari de l'entitat.

Fundat per obrers de la construcció catalans

L'Orfeó Català de Mèxic va ser fundat l'any 1906 per un grup d'obrers i mestres d'obra catalans que havien treballat en la reconstrucció de la ciutat nord-americana de San Francisco, parcialment destruïda per un terratrèmol. Se'n va dir «orfeó» perquè originàriament era un lloc de reunió per cantar cançons catalanes, tot i que amb el temps ha esdevingut un centre social de promoció de la cultura i la llengua catalanes.

L'arribada dels exiliats catalans (1939-1945) marca l'inici de l'època més brillant de l'entitat, tant per la quantitat de socis com per les activitats de tota mena artístiques, culturals, esportives i literàries que s'hi porten a terme, sobretot gràcies a l'aportació d'importants personalitats de la vida política, científica i cultural catalana, com Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau d'Olwer, Josep Carner, Avel·lí Artís-Gener o Josep Maria Poblet, entre altres.

Avui dia l'Orfeó organitza activitats pròpies d'un centre social i compta amb diverses seccions, com ara la coral, l'esbart dansaire, el grup excursionista o la secció esportiva, que du el nom de «FC Barcelona de l'Orfeó». A la seu de l'entitat destaca la Biblioteca Pompeu Fabra, que conserva gairebé deu mil volums en català.