Notícies

El president del Parlament, Ernest Benach, ha demanat avui de «manera solemne» al conjunt de les forces polítiques catalanes, als seus dirigents i a tots els diputats i diputades que assumeixen la responsabilitat «històrica» de fer un nou Estatut d'autonomia que estigui a l'alçada de la Catalunya del futur i de tots els catalans.

Ernest Benach els ha advertit que «si no hi ha Estatut ni nou finançament, no hi ha canvi a Catalunya» i que si l'Estatut «no és una realitat aquesta legislatura, el fracàs serà sonat, també serà històric i els ciutadans i ciutadanes d'aquest país tindran tot el dret no només d'estar enfadats o desencisats, sinó de passar-nos-en comptes». «Si no som capaços de presentar als catalans i catalanes un nou Estatut ambiciós, quina credibilitat tindrem si més endavant es torna a plantejar d'obrir un altre procés de reforma estatutària?», s'ha preguntat.

El president del Parlament ha fet aquesta crida en el marc de la conferència «Temps de canvis» que ha pronunciat, coincidint amb el primer any de la VII legislatura, al Palau Robert de Barcelona i que ha estat organitzada conjuntament amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya. El degà del col·legi, Joan Brunet, ha estat l'encarregat de presentar la conferència.

A la conferència del president Ernest Benach, han assistit els vicepresidents primer i segon del Parlament, Higini Clotas i Ramon Camp; les secretàries segona i quarta de la Mesa del Parlament, Carmen Carretero i Bet Font; els presidents del Parlament de la primera i sisena legislatura, Heribert Barrera i Joan Rigol; i el president del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, a més de diversos diputats de la cambra.

També hi han assistit el conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Carles Solà; l'expresident d'Esquerra Republicana de Catalunya Jordi Carbonell; l'exsíndic de greuges, Anton Canyelles; els síndics de comptes Alexandre Pedrós i Jacint Ros; el director de la Comissió Europea a Barcelona, Josep Coll; la presidenta de la Fundació Catalana Síndrome de Down, Montserrat Trueta, i el president de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, Jaume Llauradó, entre altres.

Ernest Benach ha dit que el nou Estatut «exigeix un front comú, del poble de Catalunya, dels seus representants polítics, per sobre d'interessos parcials a curt termini». «Ens cal disposar -ha assegurat- d'un major autogovern, cal tenir les mans més lliures en el terreny competencial i, evidentment, ens cal millorar el nostre finançament, clau de volta de les polítiques, especialment les socials».

És per això, que el president ha exhortat als diputats i diputades a fer «l'Estatut de tothom» amb «responsabilitat, orgull, grans dosis de consens, sense pors, amb molta imaginació i ambició». Ernest Benach ha elogiat els treballs de la ponència redactora de la proposta de reforma de l'Estatut i ha deixat ben clar que és aquesta «qui realment esta fent l'Estatut». «Reivindico -ha dit- per als diputats i diputades la paternitat/maternitat del projecte, més que res perquè de vegades tinc la sensació que estem generant una certa confusió».

El president de la cambra catalana ha recordat el «compromís ferm» del president del Govern espanyol que l'Estatut que aprovi el Parlament serà respectat per les Corts Generals. «Tenim, tots i totes, una oportunitat històrica que no podem desaprofitar. Estic segur que fugirem d'interessos partidistes i aconseguirem aprovar el text que necessita Catalunya i portar-lo a les Corts Generals de l'Estat abans de finalitzar el 2005. Si no és així, el món polític català haurà fracassat i tot el país hi sortirà perdent econòmicament, socialment i nacionalment».

Segons Ernest Benach, el nou Estatut és imprescindible per a materialitzar el «canvi» a Catalunya. En aquest sentit, ha precisat que no es referia només a l'acció del nou Govern, sinó també a la nova relació entre Govern i oposició. «De la mateixa manera -ha afegit- que Catalunya no pot avançar mai si no hi ha un punt de confluència entre totes, o pràcticament totes, les forces polítiques, pel que fa al desenvolupament del nostre autogovern, el nou Estatut és també imprescindible per a refer ponts amb els partits de l'oposició».

Llei electoral

Per altra banda, el president del Parlament també ha recordat al conjunt dels partits i dels seus grups parlamentaris el compromís d'aprovar una nova llei electoral per a Catalunya que «faci plenament efectiu el principi de representació democràtica, sense oblidar tampoc la representació de les zones del territori de Catalunya». Ha reconegut que conciliar les diverses opcions «no és una feina fàcil, però s'ha d'abordar amb decisió i amb esperit de consens si volem garantir que la veu de tots els catalans i les catalanes arribi al Parlament».

Ernest Benach també ha destacat el procés de reforma del Reglament del Parlament endegat aquesta legislatura amb l'objectiu de modernitzar el funcionament de la cambra catalana i fer més viva, àgil i propera als ciutadans l'activitat parlamentària «tan plural» que es fa al Parlament. Ha dit que «aquesta modificació camina lentament però amb passes segures» i ha avançat que «no trigarem a consensuar un nou reglament».

Actuació institucional

Ernest Benach ha explicat també què s'ha fet en aquest primer any per a tenir «el Parlament del segle XXI, una cambra legislativa que visqui en contacte permanent i directe amb realitat del país», traient el màxim profit de les noves tecnologies. El president de la cambra ha destacat la renovació del web del Parlament i la posada en marxa del Canal Parlament.

Benach ha explicat que un altre dels objectius de la cambra en aquest terreny és donar-se a conèixer més als ciutadans. En aquest sentit ha dit que en un any el Palau del Parlament ha acollit 157 actes institucionals, 217 audiències oficials i ha rebut 719 grups de visitants, a més de rebre la visita d'estudiants d'un centenar de centres a través dels projectes educatius. En total, 55.339 persones han visitat el Parlament, guiades pel personal de la cambra, i a les Sessions Plenàries de la cambra hi ha assistit de públic 2.284 persones.

Ernest Benach ha dit també que el Parlament «ha de fer-se present arreu del país» i ha explicat que com a president de la cambra ha assistit a 215 visites institucionals i actes externes arreu del país, tasca que també fan la resta de membres de la Mesa.

El president del Parlament ha afegit, a més, la projecció exterior de la cambra catalana per a ser present «en la xarxa institucional» i en els «processos polítics del conjunt de la UE». S'ha referit al fet que el Parlament tingui, des del 26 d'octubre, la presidència de la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees (CALRE). Per Benach, aquesta presidència «pot fer més evident el nostre lideratge a favor d'Europa, però d'una Europa que ha d'anar més enllà dels Estats». Segons el president Ernest Benach, «el Parlament té la responsabilitat d'impulsar l'aplicació del principi de subsidarietat, el gran repte de l'Europa post-tractat».

Text de la Conferència (274 Kb.)