Notícies

La delegació del Parlament de Catalunya que visita Mèxic encapçalada pel president de la cambra, Ernest Benach, ha retut un emotiu homenatge a tots els catalans que després de la Guerra Civil es van veure obligats a emprendre el dur camí de l'exili.

L'escenari d'aquest homenatge ha estat la seu de l'Orfeó Català de Mèxic, on el president del Parlament, Ernest Benach, ha pronunciat una conferència amb el títol «L'exili català a Mèxic, un pont en el temps». Han assistit a l'acte prop de dues-centes persones, entre les quals hi havia un important grup d'exiliats de la Guerra Civil i els seus familiars o descendents.

«Vostès, catalans d'origen i mexicans de convicció, representen l'esperit del nostre país, i són un exemple del nostre tarannà tolerant, dialogant, integrador i amb voluntat d'integració a la societat que els ha acollit», ha manifestat Ernest Benach, que ha afegit que «com a president del Parlament de Catalunya els expresso la gratitud de la nostra pàtria, els expresso també l'admiració més intensa i els presento amb tota solemnitat els meus respectes».

Ernest Benach ha arribat a la seu de l'Orfeó Català acompanyat pel vicepresident segon, Ramon Camp; la secretària primera de la Mesa, Anna Miranda; la secretària segona, Carmen Carretero; la diputada del Grup SCC, Carme Figueras; el portaveu adjunt del grup d'ERC, Miquel Àngel Estradé; la diputada del grup del PPC, Belén Pajares, i el portaveu del grup d'ICV-EA, Joan Boada.

La delegació catalana ha estat rebuda pel president de l'Orfeó, Xavier Torroja. A la biblioteca d'aquesta institució, el president del Parlament ha signat en el llibre d'honor una extensa dedicatòria, que també han signat la resta de membres de la delegació.

La dedicatòria del president del Parlament, en nom de tota de la delegació, diu textualment:

«Aquest llibre és part de la història de Catalunya. Ho és pel que representen totes les persones que al llarg dels anys hi han deixat la seva signatura i hi han expressat els seus sentiments. També ho és perquè l'Orfeó Català de Mèxic representa una part molt important de la nostra història. És el record de Catalunya, és la pervivència de la nostra identitat, és el manteniment de la flama en temps difícils i ara és una finestra a través de la qual Catalunya treu el cap a Mèxic, a Amèrica i al món.»

«En aquesta sala -on un president del Parlament de Catalunya a l'exili va esmerçar hores i hores treballant per la pàtria, treballant pels exiliats, treballant per la nostra cultura- em plau, en nom de la delegació del Parlament de Catalunya que avui us visita, donar-vos les gràcies per tantes i tantes coses fetes al llarg dels anys, però sobre tot, per haver mantingut la flama de la nostra nació viva i ben viva.»

El llibre d'honor de l'Orfeó inclou dedicatòries i signatures de destacades personalitats, com ara Josep Tarradellas, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Josep Carner, Pau Casals, Montserrat Caballé i Josep Guinovart, i de molts altres catalans.

Homenatge al president Farreres i Duran

El president del Parlament ha volgut també, durant l'acte, retre homenatge al darrer president del Parlament de Catalunya a l'exili, Francesc Farreras i Duran, que després de la Guerra Civil es va exiliar a Mèxic, on va morir.

Benach ha recordat que, en aquells difícils moments de l'exili, el que llavors era president de Mèxic, Lázaro Cardenas, «i amb ell Mèxic sencer, va saber respondre al crit d'auxili de la República» acollint més de quatre-cents orfes de guerra i convertint-se en la destinació final «d'alguns dels diputats del Parlament que van poder fer el salt de l'Atlàntic», entre ells Francesc Farreras i Duran.

El president del Parlament ha destacat la participació activa de Farreras i Duran en les activitats de l'Orfeó Català de Mèxic i la seva relació amb altres exiliats com Avel.lí Artís (Tísner), i també formant part del consell de La nostra revista o escrivint articles en els Quaderns d'Exili o a Pont Blau.

Pel que fa a la trajectòria política de Farreras i Duran a l'exili, el president ha recordat l'agost de 1954 «quan els diputats del Parlament de Catalunya residents a Mèxic, llavors n'eren nou, es van reunir a l'ambaixada espanyola i van votar la proposta del Consell de Catalunya de designació de candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya». L'escrutini dels vots va donar la presidència de la Generalitat a Josep Tarradellas i la del Parlament a Ventura Gassol «però donada la renuncia de Ventura Gassol a presidir el Parlament de Catalunya a l'exili, Farreras i Duran, que havia estat elegit vicepresident, va esdevenir president fins al 1980», ha recordat Benach.

El president del Parlament ha destacat que durant aquells anys Farreras i Duran «va tenir cura que, almenys una vegada a l'any, es reunís el que hi havia a Mèxic de la Mesa del Parlament» i que va prendre part «en actes representatius, per exemple, del govern de la República, que era el govern reconegut a Mèxic». «El 1956 hi ha una visita del president Tarradellas a Mèxic, i naturalment, és el president Farreras qui el rep», ha recordat Benach.

Francesc Farreras i Duran va ser president del Parlament fins al 1980, moment en què, com ha recordat Ernest Benach, va creure que havia arribat el moment de traspassar el seu poder. En aquell moment envia una carta a la cambra, datada a Cuernavaca el 15 de març de 1980, cinc dies abans de les eleccions al Parlament, adreçada a qui fos nou president de la cambra.

En aquesta carta, que Benach ha llegit íntegrament, Farreras i Duran diu entre altres coses: «Creiem que els que hem mantingut el primer Parlament amb penes i treballs i a costa de grans sacrificis, ja podem renunciar al nostre càrrec amb tota la dignitat que el sostinguérem des de 1932. Així propiciem que amb el nou Estatut hi hagi un sol Parlament, amb un nou President i una nova Mesa, i també un nou president de la Generalitat, que nosaltres acceptem i acatem amb l'esperança que pugui emprendre la labor de presentar al món una Catalunya-estat amb la pròpia llengua, la catalana».

Benach, que ha manifestat que se sent honorat amb el gest del seu predecessor ha volgut «des del moment històric en què ens trobem, estendre de nou un pont amb aquest país que en els moments més durs de la nostra història ens va acollir i que ara, demostrant així que l'hospitalitat dels mexicans no és només un tòpic, ho ha tornat a fer de nou».

Un exili encara vigent

El president del Parlament ha destacat durant l'homenatge que «el sentit d'aquest acte és retre un homenatge a l'exili, tot i que aquesta paraula no ha perdut actualitat» perquè, ha dit, «tot i trobar-nos ja al segle XXI, milers de persones al món, fugint de la guerra, de la gana o de la persecució política, han d'emprendre dia rere dia els camins de l'exili».

Benach ha considerat que «no està de més insistir que les guerres, per molt preventives que siguin continuen sent una barbàrie irracional, injustificada, absurda, estúpida. És la cara més amarga, més vergonyant de la humanitat», com ho va ser la Guerra Civil «en què el feixisme es va aixecar contra la legalitat republicana deixant en la contesa milers de morts» i d'exiliats.

Segons Benach, que en el seu discurs ha recordat les figures d'exiliats catalans com Avel.lí Artís Gener, Bertomeu Costa-Amic o Pere Calders, «poques experiències personals són comparables a les viscudes per qui ha de fugir del seu país, expulsat per la violència o la guerra» i ha destacat que «aquest fet comporta gairebé sempre una urgent necessitat de comunicar, d'explicar les pròpies vivències i alimentar-se dels pensaments dels altres».

Tot això, segons Benach, ho ha propiciat al llarg dels anys el moviment associatiu català a Amèrica «que no ha de ser interpretat, en cap moment, com la voluntat d'una col·lectivitat estrangera de mantenir-se impermeable a la realitat sòciocultural del país de residència», sinó com la manera que els exiliats van tenir i tenen «d'unir la voluntat de manteniment de les tradicions pròpies, el conreu i la transmissió de la llengua, la cultura i la personalitat nacionals en un context estrany».