Notícies

El president del Parlament, Ernest Benach, ha dit aquest vespre que "ha arribat l'hora de fer un salt en la qualitat i la quantitat en l'ús polític de les noves tecnologies, i no fer-ho perquè sí, sinó amb l'objectiu clar d'aconseguir una millora en la comunicació i la interrelació ciutadana amb la política". El president de la cambra catalana ha assegurat també que les concentracions ciutadanes que es van produir en la vigília de les eleccions generals "van ser una demostració del poder de les xarxes ciutadanes".
El president del Parlament ho ha dit aquest vespre durant una conferència sobre "xarxes ciutadanes, noves espacialitats" que ha pronunciat en el marc de la XVIII Trobada Internacional de Ciències Socials sobre impactes locals en un món globalitzat, que es fa a l'Expo Guadalajara, a Mèxic. En aquesta trobada han participat també el president d'Omnium Culturl, Jordi Porta; l'urbanista i professor de la Universitat de Barcelona, Jordi Borja; els professors de la Universitat de Girona, Joan Nogué i Joan Vicente Rufí, i el professor d'ESADE, J.M. Lozano.
Ernest Benach ha dit durant la seva conferència que cal "aconseguir una política més àgil i més adaptada a una societat a on el temps es constitueix en element diferencial de qualitat, a on la lògica territorial es transforma". Per Benach ha de ser el mateix Parlament el que "protagonitzi una transformació de tipus intern i extern, que permeti adaptar la nostra política a la nova realitat, i fer visible l'abast i les possibilitats d'aquestes transformacions en relació amb la participació ciutadana i a la connexió amb el territori" i ha posat com a exemple el Parlament on line o el Canal Parlament com a forma d'apropar-se al ciutadà. Davant la desterritorialització que suposen les noves formes de comunicació, Benach ha reflexionat sobre el fet que sobrevisqui "amb força la vinculació sentimental amb el territori, la vinculació identitària, relacionada amb conceptes com el de nació, que sobreviu a la globalització."
Per Benach les transformacions introduides per les noves tecnologies també estan influint "en els processos socials i polítics, tant per l'aparició de fenòmens abans impensables, com per l'establiment de dinàmiques estructurals". I en aquest sentit el president del Parlament ha posat com a exemple les concentracions ciutadanes que hi va haver en vigílies de les eleccions generals a Espanya. Per Benach en aquesta ocasió "les distàncies o l'ús tradicional dels mitjans de comunicació per a propagar la informació, van ser substituïts per improvisades i efímeres xarxes ciutadanes que van fer ús d'un sistema de comunicació i informació que va arribar de forma immediata a qualsevol punt del territori".
El president del Parlament ha dit que "va ser tan sorprenent l'èxit de les convocatòries que hi va haver qui, desconeixent potser els canvis que està experimentant el nostre món, va atribuir les convocatòries a una manipulació a càrrec dels partits de l'oposició". Per Benach "allò va ser una demostració del poder de les xarxes ciutadanes, ja que encara que hi va haver membres de l'oposició participant-hi, és difícil de creure que fossin ells els responsables de fer sortir al carrer a milions de persones, la majoria de les quals gens identificades amb el que, el llavors partit del Govern, va qualificar d'oposició".
Pel president del Parlament aquesta és només una mostra del fet que "apareixen amb força relacions més vinculades als nous instruments que a l'aspecte físic" i que "a la lògica de la proximitat, que tradicionalment havia marcat les relacions i la vida de les persones, s'ha establert una lògica paral·lela entorn als canals d'informació i comunicació, paral·lela també a les progressives transformacions en l'àmbit de la mobilitat, que altera les lògiques tradicionals de la relació de les persones amb l'espai físic, i obren la porta a relacions d'espacialitat virtual".
En el cas de Catalunya, Benach ha assegurat que "de l'herència republicana, de la resistència política de la dictadura, del contagi d'altres moviments internacionals, de la flama mantinguda per l'activa societat civil catalana es manté viu un esperit d'implicació que apareix amb tota la seva evidència en situacions de gran conflicte" com s'ha demostrat amb les protestes contra el Pla Hidrològic Nacional, o les manifestacions contra la Guerra a l'Irak.
El president del Parlament ha destacat també que la ciutadania "ha respost amb entusiasme l'experiència de processos participatius portats a terme en diversos municipis, al mateix temps que es fa ús de l'internet per comunicar i traslladar accions i reivindicacions de tot tipus, ja sigui per a protestar per la quasi inexistent presència de pel·lícules doblades al català als nostres cinemes, per a demanar l'oficialitat de la nostra llengua a la UE, o per a aturar lapidacions de dones a Nigèria".
Per Benach "s'aprecia una creixent preocupació per implicar la ciutadania en les decisions polítiques, per motivar la seva participació, per transformar la democràcia representativa en democràcia participativa, aprofitant l'impuls de les xarxes ciutadanes que trenquen les limitacions espacials existents fins al moment" i això, ha dit, "és una evolució necessària" perquè "és fonamental donar un paper més actiu a la població, possibilitar un marcatge més proper a l'acció dels seus representants".