Notícies

Benach aposta pel diàleg i la pau a l'hora de trobar solucions al debat entorn de la plurinacionalitat d'Espanya
Inauguració de la Segona Trobada Internacional «Castell de Figueres» per la Cultura de Pau

Divendres, 19 de novembre de 2004. Castell de Sant Ferran (Figueres)

El president del Parlament, Ernest Benach, ha destacat avui que el diàleg «és imprescindible per plantejar escenaris de futur» i s'ha mostrat convençut que les solucions que es trobin en el debat sobre el caràcter plurinacional de l'Estat «seran mitjançant la pau i el diàleg».

Per Benach, resoldre conflictes per la via el diàleg «és una mostra d'egoisme intel·ligent, ja que que aporten seguretat a totes les parts i avorten la possibilitat de caure en una espiral de tensions que culmina en violència».

Benach ha fet aquestes declaracions en el decurs de l'acte d'inauguració de la Segona Trobada Internacional «Castell de Figueres» per la Cultura de Pau, que se celebra el 19 i el 20 de novembre al Castell de Sant Ferran de Figueres, al qual també ha assistit la secretària segona de la Mesa del Parlament, Carmen Carretero.

El president del Parlament ha dit també que en el procés de reforma de l'Estatut seran «ben rebudes» totes les aportacions que hi pugui haver a favor de treballar per la pau tant des de l'àmbit institucional com des de la societat civil.

«Jo sempre m'he preguntat ¿ha afegit Ernest Benach¿ per què una part dels pressupostos de Defensa es dediquen a investigació o per què una part dels pressupostos per a la investigació són de la partida de Defensa; i en canvi la investigació per la Pau no hi és, i si hi és, és ínfima».

Durant el discurs, Benach ha posat l'exemple d'Europa que, colpejada per dues guerres mundials, «ha optat per cooperar, establir llaços i construir un espai comú on el diàleg sigui proper i permanent, mantenint el respecte a les identitats dels seus Estats».

En aquest sentit, el president del Parlament ha fet un paral·lelisme amb la transició espanyola «perquè en aquell moment, posicions molt enfrontades van optar pel diàleg, fins consensuar un model imperfecte però que permetia iniciar la reconstrucció d'una democràcia després de quaranta anys de dictadura, amb l'excepció que tots coneixem del cas d'ETA», tot i que ha puntualitzat que «es van deixar de costat els representats de les identitats nacionals, aplaçant un debat que ara ja no admet més demora».

Per això, en relació amb aquest debat sobre el caràcter plurinacional de l'Estat i sobre les identitats que hi conviuen, el president del Parlament ha afirmat que «s'està fent en pau, amb arguments sobre la taula, i de ben segur que les solucions que es trobin seran mitjançant la pau i el diàleg».

Ernest Benach ha explicat que «l'existència de conflictes és quelcom inherent a l'espècie humana» i que «és en aquest escenari on apareix la política, en tant que aquesta és, precisament, l'art de gestionar els conflictes».

Benach ha afirmat que «la pau requereix un esforç per qüestionar-nos nosaltres mateixos i per fer algunes renúncies, per acceptar la necessitat de compartir i de trobar camins comuns» i ha afegit que «hem de ser prou valents per escoltar i acceptar les raons dels altres, acceptar que el món no gira al voltant nostre i que no estem imbuïts de la raó absoluta».

Per acabar, el president del Parlament ha volgut destacar el fet que iniciatives com aquesta trobada s'impulsin des de Catalunya, perquè «el català és un poble caracteritzat per la solidaritat, el lliure pensament, el diàleg i la recerca de la pau» i ha remarcat que «Catalunya ha fet bandera d'aquests signes d'identitat en el rebuig a la violència, en la recerca de solucions pacífiques i dialogades als conflictes».

En l'acte d'inauguració de les jornades també han intervingut el director de l'Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament, David Minoves; el diputat del Parlament Àlex Masllorens; els diputats catalans al Congrés Carles Campuzano i Joan Herrera; el president de la Junta de Promotors del Consorci del Castell de Sant Ferran; el tinent general Carlos Díaz Capmany, i el director de Nova - Centre per a la Innovació Social, Martí Olivella.

Fotos: Parlament de Catalunya