Notícies

Dimecres, 17 de novembre de 2004. Madrid

El president del Parlament, Ernest Benach, ha afirmat avui a Madrid que la reforma de l'Estatut no ha «d'espantar» Espanya perquè «la llibertat dels catalans de decidir sobre el seu futur i el seu autogovern és molt important per a Catalunya, però també és necessària per a Espanya» ja que si no fos així «negaria la seva condició d'Estat de llibertats».

Ernest Benach ha fet aquestes manifestacions en el decurs de la conferència titulada La reforma constitucional que ha pronunciat en el marc del Fòrum Europa, que organitzen Nueva Economía Fórum i l'agència Europa Press.

El president del Parlament ha recordat que Lluís Companys, que fou president del Parlament i de la Generalitat, va dir el 1932 en el marc del debat del projecte d'Estatut que «la discussió de l'Estatut ha d'arrencar del fet de la voluntat de Catalunya (...). Si Espanya no es fa digna de reconèixer la llibertat, no serà lliure ella mateixa. No serà digna de ser lliure».

Segons Ernest Benach «l'adquisició de major autonomia, de majors llibertats i d'una veritable sobirania per a Catalunya en les seves relacions amb el regne d'Espanya no ha de ser vista com alguna cosa perjudicial per a Espanya. Allò que és important és col·laborar, i no fer-ho a la força, amb imposicions, sinó per voluntat pròpia. Simplement, si alguna cosa es millor per a tots, per què no escollir-ho?».

Ha explicat que «la història ens ha ensenyat que són les llibertats i no les imposicions les que permeten la pau i la convivència, les que permeten implicar-nos en projectes comuns». I ha afegit que «les llibertats han de ser permanents i en tot moment els pobles, la ciutadania, han de poder expressar la seva voluntat».

El president de la cambra catalana ha dit als que «somnien amb una Espanya millor» que ell no té cap dubte que «voldran també una Espanya de llibertats» en la qual «sigui un orgull i una satisfacció, i no una imposició» poder-hi pertànyer. Per això ha volgut deixar ben clar que la reforma de l'Estatut és també «una oportunitat per a obrir portes a innovacions en les relacions Catalunya-Espanya que defineixin nous paràmetres de sobirania».

Ernest Benach ha insistit que els canvis institucionals no han d'espantar ningú sempre que es tingui en compte que les institucions polítiques i les lleis «estan al servei de la ciutadania, i no a la inversa».

«El marc institucional sorgit de la transició va ser fruit del consens; del consens entre unes persones en un context determinat i amb uns objectius també determinats». «Per tant, tot és revisable», ha afirmat Benach, que ha afegit que «no és cap bogeria» que després de vint-i-cinc anys de democràcia «ens puguem asseure a parlar i a replantejar-nos alguns aspectes que van ser tancats en fals». El president ha insistit que això cal fer-ho «amb la mateixa naturalitat amb la que ja es va modificar la Constitució per a adaptar-la al nostre ingrés a la Comunitat Econòmica Europea».

Es per això que Ernest Benach ha deixat clar que tot el que es plantegi des del Parlament de Catalunya o des del Govern de la Generalitat amb relació a la millora de l'autogovern, encara que no se circumscrigui «a l'arquitectura legal vigent ¿la qual cosa és lògica quan es plantegen canvis competencials de relacions amb l'Estat¿ entra dins de la legitimitat democràtica en la mesura que no vulnera els principis bàsics del respecte als drets humans i de la voluntat democràtica de la ciutadania».

El president de la cambra ha afirmat que l'any 2005 «ha de ser l'any de l'Estatut i del nou finançament per a Catalunya». Ernest Benach ha aprofundit en aquest darrer aspecte i ha destacat «la necessitat de modificar el sistema de finançament actual, que impedeix el desenvolupament socioeconòmic de Catalunya, que dificulta el repte de la immigració, que posa en perill l'estabilitat i la pau social». Benach ha afirmat que «el vuitanta per cent dels representants polítics en el Parlament coincideixen a plantejar aquesta necessitat», i també part de l'empresariat i els sindicats catalans.

Ernest Benach ha afirmat, a més, que quan es tracta del finançament «som repetidament titllats d'insolidaris per algunes veus que viuen en aquest Estat al qual paguem més que el valor del que se'ns retorna», i ha afegit que aquesta acusació és «injusta».

El president de la cambra ha volgut deixar ben clar que Catalunya «és un poble solidari, que sempre ho ha estat, i que no pretén deixar de ser-ho». «Deixar de ser solidaris significaria deixar de ser catalans», ha dit. Com a exemple ha explicat que en els diferents sistemes de finançament sobre els quals es discuteix mentre es redacta el nou Estatut d'autonomia, «sempre es manté el concepte de la solidaritat interterritorial». Benach ha aclarit, en aquest sentit, que la solidaritat no ha de ser entesa com a «una pensió vitalícia», sinó com a una manera de proporcionar «instruments de desenvolupament a tots els territoris de l'Estat, i així es va plantejar en la transició».

El president del Parlament ha destacat que la opinió generalitzada en els grups de la cambra catalana és que el dèficit fiscal, «que fa que Catalunya aporti molt més a l'Estat d'allò que rep en serveis i inversions», «no només existeix, la qual cosa és fins a cert grau tolerable, sinó sobretot, és excessiu». El president del Parlament ha exposat que hi ha estudis sobre aquesta qüestió però «sorprenentment, no hi ha dades oficials al respecte, malgrat l'exemple de molts països que mantenen permanentment actualitzada aquesta informació».