Notícies

Dissabte, 13 de novembre, el president del Parlament, Ernest Benach, i el president del Parlament Basc, Juan María Atutxa, van inaugurar la plaça del Roure de Gernika, a Arenys de Munt.

També van participar a l'acte l'alcalde d'Arenys de Munt, Andreu Majó, i el tinent d'alcalde de Gernika, Raul Onaindia. El vicepresident segon de la Mesa del Parlament, Ramon Camp, també hi va assistir.

Des de l'any 1900, a Arenys de Munt hi ha plantat un esqueix del roure de Gernika, que va arribar fins a la població de la mà d'una dona basca, nascuda a Lekeitio, que es va casar amb el propietari del castell Can Jalpí.

En el discurs que va fer, el president del Parlament va destacar que «l'esqueix de l'arbre de Gernika que es va plantar a Arenys de Munt és avui el símbol de la fraternitat entre dos sentiments, entre dues nacions», i va explicar que «aquest arbre, que nasqué de l'arbre de les llibertats d'Euskadi, de vincles entre els nostres dos pobles, algun dia potser serà símbol de les llibertats compartides i assolides. Mentrestant, és el símbol del diàleg, la col·laboració i l'anhel comú dels ciutadans del País Basc i Catalunya, d'Arenys de Munt i de Gernika».

Ernest Benach va remarcar la relació entre la nació catalana i la basca, «ambdues amb una tradició parlamentària nascuda en l'època medieval, i ambdues caminant en paral·lel envers la nostra llibertat, al llarg del segle XX, ja fos col·laborant mitjançant iniciatives com el moviment galeusca, ja fos solidaritzant-nos i ajudant-nos en moments difícils».

Benach va afirmar que «els parlaments d'Euskadi i de Catalunya caminen novament en paral·lel, per a fer un pas endavant en la recerca del seu autogovern, en el camí cap a les seves llibertats, mirant de redefinir els àmbits competencials i les relacions amb l'Estat espanyol i amb la Unió Europea».

Així mateix, el president del Parlament va explicar que, «de la mateixa manera que desitjo que el nou Estatut d'autonomia de Catalunya ens permeti disposar de més i millors instruments d'autogovern, per assolir una Catalunya on es garanteixin els drets i les llibertats dels catalans, desitjo també que el procés de reforma iniciat a Euskadi condueixi el poble basc a un futur on pugui viure en pau i llibertat».

El president del Parlament Basc, Juan María Atutxa, va explicar, durant el seu parlament, que «avui és un dia especial per als que estimem la llibertat, perquè hem plantat una llavor de pau en terra catalana».

Atutxa va afirmar que «els que ens atrevim a sentir-nos bascos o catalans, a defensar la nostra llengua, des de la llibertat i la sinceritat, demanem respecte a aquells que, per exemple, només se senten espanyols», i va dir que «aquest acte aposta per rescatar una manera d'entendre la vida, i uneix dues ciutadanies que se senten poble i que són societats de l'enteniment i de la concòrdia».

L'alcalde d'Arenys de Munt, Andreu Majó, va agrair la presència dels presidents dels parlaments català i basc i va reafirmar el compromís del poble català i el basc «per treballar en un nou ordre polític més solidari i respectuós amb les arrels. Així podrem recuperar l'Europa dels pobles des del respecte i el diàleg».

El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Gernika, Raul Onaindia, va recordar que Gernika ha rebut el premi de la Unesco Ciutats de la Pau 2002-2003, i va dir que «aquest premi reconeix la feina dels projectes de pau i convivència que desenvolupem amb els ciutadans».

En acabar l'acte, els periodistes van demanar al president del Parlament, Ernest Benach, l'opinió sobre la reunió que van tenir a Miravet el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i els presidents dels grups parlamentaris de Catalunya. Benach la va valorar molt positivament: «L'exercici de seure i pactar que es va fer a Miravet és molt important. Si continuem per aquest camí, estic segur que farem un bon estatut», va dir.

El president del Parlament també va afirmar que «podem estar orgullosos, i jo, com a president del Parlament, ho estic, de la reunió de Miravet. Ara, hem de continuar avançant perquè, encara que és un repte difícil, no és impossible. Si continuem anant junts, com ahir, som capaços d'aconseguir-ho», i va recordar que «ambició i consens no són incompatibles».