Amb l'entrada en vigor del decret del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, de dissolució del Parlament de Catalunya i de convocatòria d'eleccions per a l' 1 de novembre, avui acaba formalment la VII legislatura de la cambra.
Des de la constitució del Parlament el 5 de desembre de 2003 fins a la dissolució, la legislatura ha tingut una durada de 1.007 dies (2 anys, 9 mesos i 4 dies).
Un cop els catalans majors d'edat hagin elegit els nous 135 diputats, el Parlament de la VIII legislatura es constituirà dins els vint dies següents a la celebració de les eleccions. El 21 de novembre acaba aquest termini.
Aquest nou Parlament haurà d'investir, d'entre els seus membres, un nou president de la Generalitat dins els deu dies següents d'haver estat constituït, és a dir, l'1 de desembre com a molt.
La jornada electoral serà dimecres 1 de novembre, festa de Tots Sants. Seran les segones eleccions al Parlament que no es fan en diumenge. Les primeres eleccions es van fer un dijous, el 20 de març de 1980.
Durada de la legislatura
Les legislatures tenen una durada de quatre anys, però -com ha passat en aquesta ocasió- la legislatura pot acabar "per dissolució anticipada, acordada pel president o la presidenta de la Generalitat" (article 66 de l'EAC).
La I legislatura va tenir una durada de 3 anys, 11 mesos i 10 dies; la II, de 3 anys, 10 mesos i 18 dies; la III, de 3 anys, 7 mesos i 4 dies; la IV, de 3 anys, 5 mesos i 22 dies; la V, de 3 anys, 8 mesos i 18 dies; la VI, de 3 anys, 10 mesos i 11 dies, i la VII, de 2 anys, 9 mesos i 4 dies.
Aquesta VII legislatura, el Parlament ha impulsat la reforma de l'Estatut d'autonomia, ha reformat per primer cop íntegrament el Reglament de la cambra i ha aprovat quaranta-nou lleis.
Gairebé totes les iniciatives parlamentàries que s'estaven tramitant han decaigut, a excepció d'una iniciativa legislativa popular, els informes enviats per la Sindicatura de Comptes, els recursos d'inconstitucionalitat interposats pel Parlament, les actuacions del Parlament amb motiu de recursos d'inconstitucionalitat contra lleis de la cambra, les tramitacions instades pels ciutadans davant la Comissió de Peticions, i les proposicions de llei enviades al Congrés dels Diputats.
El president i 22 diputats tenen prorrogat el seu mandat
Amb la dissolució del Parlament els diputats han acabat el seu mandat, a excepció dels vint-i-tres membres de la Diputació Permanent, els quals el tenen prorrogat fins a la constitució del nou Parlament.
La Diputació Permanent, que presideix sempre el president de la cambra, és l'òrgan de continuïtat entre legislatures i vetlla pels poders de la cambra. La Mesa de la Diputació Permanent està formada per: Ernest Benach, president; Higini Clotas, vicepresident primer; Ramon Camp, vicepresident segon; Joan Boada, secretari primer, i Anna Miranda, secretària segona.
També són membres de la Diputació Permanent: Artur Mas, Felip Puig, Josep Maria Pelegrí, Lluís M. Corominas, Núria de Gispert i Esteve Orriols, pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió; Manuela de Madre, Miquel Iceta, Joan Ferran, Carmen Carretero, Lluís Miquel Pérez i Carme Valls, pel Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi; Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Ridao i Miquel Àngel Estradé, pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya, i Josep Piqué, Francesc Vendrell i Rafael Luna, pel Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya.
Sistema electoral
Les eleccions són per "sufragi universal, lliure, igual, directe i secret"; el sistema electoral "és de representació proporcional i ha d'assegurar la representació adequada de totes les zones del territori", i "són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d'acord amb la legislació electoral", segons l'article 56 de l'EAC.
A falta d'una llei electoral de Catalunya, el nou Estatut manté la vigència de la disposició transitòria quarta de l'Estatut del 1979, la qual fixa en 135 el nombre de diputats, estableix que les circumscripcions electorals són les quatre províncies de Catalunya, i que per Barcelona seran escollits 85 diputats, 17 per Girona, 15 per Lleida i 18 per Tarragona. Pel que fa a la resta de normativa electoral, s'apliquen les mateixes normes que regulen les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats, és a dir, la Llei orgànica del règim electoral general.
D'aquesta manera, perquè les candidatures presentades a les eleccions puguin obtenir representació parlamentària han de superar la barrera mínima del 3 per cent dels vots vàlids emesos. Per convertir els vots en escons s'aplica la fórmula d'Hondt.