Notícies
|
 |
El Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat va acollir l'acte commemoratiu dels 25 anys del referèndum de l'Estatut de Catalunya, que van presidir el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el president del Parlament, Ernest Benach. També hi van participar el conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i Jordi Solé Tura i Miquel Roca, en representació de la comissió que va redactar l'Estatut, anomenada Comissió dels Vint.
Entre els assistents, hi havia l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol; el vicepresident primer de la Mesa del Parlament, Higini Clotas; la secretària primera, Anna Miranda; la secretària quarta, Bet Font; gairebé tots els membres del Govern; els líders dels partits polítics catalans; nombrosos diputats, i representants de les institucions que han fet aportacions a l'Estatut que s'està redactant al Parlament.
L'acte va començar amb la projecció d'un audiovisual amb imatges que reflectien els canvis més importants que s'han viscut els darrers 25 anys a Catalunya i altres imatges, algunes de les quals inèdites, sobre el procés de redacció de l'Estatut de Sau.
Durant el seu parlament, el president de la Generalitat va afirmar que «el balanç del passat ens ha de servir per aprendre del procés de redacció de l'Estatut de 1979, de l'experiència de la seva utilitat i també de les seves limitacions». «Si Catalunya es pot plantejar anar més lluny, és gràcies a la vàlua i la solidesa del treball d'aquells que van fer possible, ara fa un quart de segle, que el nostre poble veiés satisfet el desig de tenir l'Estatut», va afegir.
El president de la Generalitat va subratllar la necessitat de demanar consell als membres de la Comissió dels Vint i als dirigents polítics d'aquella època, i va afirmar que «ara hem de fabricar una eina més útil per servir a la nostra gent, per fer efectiu el patriotisme dels drets i dels deures».
Pasqual Maragall va explicar que «l'Estatut és molt més que un símbol: és l'expressió de l'acord entre tots els catalans, és l'eina bàsica del nostre autogovern i és un pacte amb l'Estat». «La nostra obligació és fabricar una nova eina més útil que l'actual, per servir a la prosperitat, el benestar, el civisme i la solidaritat dels catalans i les catalanes», va dir.
Maragall va remarcar que el nou Estatut «ha de fixar de manera inqüestionable les bases per a un sistema de finançament que corregeixi un desequilibri contrari a Catalunya que encara avui persisteix». I va afegir: «El nou Estatut és tan important com complex. No serà fàcil, però la força moral i política del president de la Generalitat per defensar Catalunya, si al darrere hi som tots, serà imparable».
El president del Parlament va començar la seva intervenció felicitant «amb tota solemnitat» la Comissió dels Vint i va recordar que «avui celebrem el que aquell referèndum va suposar, el que ens ha permès, i la possibilitat que ara tenim d'aprofitar aquell pas per fer-ne un altre endavant».
Ernest Benach va afirmar que el nou Estatut «ha de saber combinar ambició i consens, sense renunciar a cap dels dos elements» i que ambició i consens «no són incompatibles, i menys encara quan, com en aquest cas, es tracta d'una ambició de país, compartida arreu del nostre territori».
Benach va afegir que «ara és el moment d'un nou Estatut que, evidentment, requerirà una resposta ciutadana tant o més positiva que la de fa 25 anys». «Sense la participació i la implicació de la ciutadania, baixa la qualitat democràtica, es debilita el país. I al seu torn, amb la seva participació i implicació, no hi ha possibilitat de bloquejar les nostres llibertats. El país en surt reforçat», va dir.
Ernest Benach va destacar la responsabilitat que tenen els ponents del nou Estatut: «Una responsabilitat que va més enllà dels seus respectius partits polítics. Una responsabilitat històrica, de país».
El president del Parlament va afegir que també senten aquesta responsabilitat els 135 diputats i diputades que hauran de votar el text definitiu del nou Estatut: «De la seva tasca en sortirà el millor text possible perquè els governs d'ara i del futur tinguin les màximes facilitats per a fer del nostre país un lloc on puguem viure millor, on puguem ser més lliures».
|
|
|
|
|
|
Transcripció del discurs del president del Parlament de Catalunya