NotíciesErnest Benach, elegit nou president de la conferència de parlaments regionals d'Europa
La CALRE, a proposta del president del Parlament, defensa les llengües oficials de les regions
Dimarts, 26 d'octubre de 2004. Seu del Consell Regional de la Llombardia, Milà
El president del Parlament, Ernest Benach, ha estat elegit avui a Milà nou president de la Conferència de les Assemblees Legislatives Regionals Europees (CALRE), càrrec que ocuparà des d'avui fins l'octubre del 2005. La candidatura del president del Parlament de Catalunya ha comptat amb el consens i el suport de tots els presidents de les assemblees regionals presents a Milà. Ernest Benach és el primer president del Parlament de Catalunya que assumeix la presidència d'aquest organisme, constituït l'any 1997, el qual agrupa setanta-quatre parlaments regionals. La CALRE té com a objectiu principal defensar el paper de les regions i dels seus parlaments en el marc de l'arquitectura institucional de la Unió Europea, tot preservant i fent efectiu el principi de subsidiarietat. Tots els parlaments agrupats a la CALRE tenen competències legislatives i les setanta-quatre regions representen més de dos-cents milions d'europeus. Formen part de la CALRE els parlaments autonòmics de l'Estat espanyol, els consells regionals italians, les assemblees de les regions i comunitats belgues, els parlaments dels Länder alemanys i austríacs, el parlament autònom d'Aland (Finlàndia), les assemblees regionals de les Açores i Madeira (Portugal), i els parlaments d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord (Regne Unit). L'elecció d'Ernest Benach s'ha produït en el marc de la VIII reunió anual de la CALRE, que s'ha fet a l'hemicicle de la seu del Consell Regional de la Llombardia, els dies 25 i 26 d'octubre, i a la qual també ha assistit el vicepresident primer del Parlament, Higini Clotas. Ernest Benach pren el relleu en la presidència de la CALRE al president del consell regional de la Toscana, Riccardo Nencini, que n'ha ocupat la presidència durant els darrers dos anys. Conferència a BarcelonaEl president del Parlament ha agraït el suport rebut i ha afirmat que aquesta mostra de confiança representa "un honor i una important responsabilitat". Benach ha anunciat a la resta de presidents que té el propòsit de convocar la IX assemblea de la CALRE per als dies 24 i 25 d'octubre de 2005. Benach ha dit, davant el plenari, que la cambra catalana "representa un poble que creu fermament en Europa" i en una Unió Europea "en què les regions formin part activa tant en els processos de decisió comunitaris com en la implantació de les polítiques de la Unió". El president del Parlament de Catalunya ha avançat les línies d'actuació del seu mandat al capdavant de la CALRE, amb l'objectiu de "consolidar la CALRE com element vertebrador entre els parlaments regionals". Amb aquesta finalitat ha ofert al conjunt de presidents de parlaments de les regions europees de treballar plegats sota la base del "consens i el diàleg". Ernest Benach ha resumit en els punts següents les seves prioritats al capdavant d'aquest organisme europeu: 1. Impulsar i posar en pràctica els mecanismes de relació directa dels parlaments regionals amb el Parlament Europeu. El català a Europa D'altra banda, la VIII reunió anual de la CALRE ha aprovat la denominada "Declaració de Milà" en favor d'un major reconeixement de les regions i dels seus parlaments en el procés de construcció de la Unió Europea. La Declaració ha incorporat una esmena presentada pel president Ernest Benach a favor del reconeixement europeu del català i de la resta de llengües oficials de les regions.Segons aquesta esmena, els presidents agrupats a la CALRE expressen "la voluntat de continuar treballant perquè les llengües oficials en les regions de la Unió Europea siguin objecte d'una atenció especial en el procés de desenvolupament del tractat constitucional". "Per altra part -afegeix l'esmena aprovada- les institucions de la UE han de preservar també les altres llengües regionals com una aportació al conjunt de la cultura europea que ha de ser objecte de respecte i de protecció activa. La normativa de la UE no es podrà interpretar mai en perjudici d'aquestes llengües, i les institucions de la UE les tindran en compte en les reunions que celebrin i en les oficines que instal·lin en els territoris en els quals s'han parlat històricament, amb independència del seu grau d'arrelament social".
![]() Fotos: Parlament de Catalunya
|