Notícies

Dijous, 21 d'octubre de 2004. Patronat Català Pro-Europa. Brussel·les

El president del Parlament, Ernest Benach, ha demanat avui que Europa "no giri l'esquena a les realitats regionals" durant una conferència que ha pronunciat a la seu del Patronat Català Pro- Europa, a Brussel·les.

El president del Parlament ha considerat que "és mal senyal que hi hagi tantes veus en contra, veus dispars, que adverteixen que el text de la Constitució europea no és prou social, o que no atén a les realitats regionals, culturals o, fins i tot nacionals, en el cas de Catalunya". I ha assegurat que "si la UE vol ser quelcom més, si a més d'econòmica vol ser social, si vol progressar, si vol aprofitar les seves potencialitats, no pot girar l'esquena a les realitats regionals".

En el decurs de la conferència, que ha estat presentada per la Delegada del Govern a Brussel·les i Secretària General del Patronat Català Pro-Europa, Anna Terrón, i a la que han assistit, entre d'altres, els eurodiputats Raimon Obiols i Bernat Joan i la vídua de qui fou president del Parlament, Joan Reventós, Benach ha parlat de "les divergències que ha obert el tractat de la Constitució europea", i ha dit que "ni em correspon, ni pretenc entrar a discutir el sí o el no, però sí que crec que hem de parar atenció als arguments dels que s'oposen a la Constitució europea, però no s'oposen al concepte d'Europa".

El president del Parlament, que ha reflexionat sobre la baixa participació en les eleccions europees, ha explicat que "alguna cosa no funciona quan el dibuix dels arquitectes d'Europa ignora elements importants que cal tenir en compte a l'hora de portar a terme la construcció europea. I hi ha molts ciutadans europeus que es consideren oblidats en aquest dibuix".

Ernest Benach ha insistit en la importància de la realitat regional europea i ha dit que "una UE sense fronteres permet noves lògiques de funcionament, basades ja no en la pertinença a un estat, sinó en la proximitat geogràfica, els interessos comuns o la llengua parlada comuna". "És inevitable que les regions esdevinguin protagonistes i motors autònoms amb relació a aspectes que escapen de les prioritats estatals. El fet regional és present en el procés de construcció de la Unió Europea, i el principi de subsidiarietat forma part del vocabulari bàsic de la Unió", ha afegit.

En aquest mateix sentit, el president del Parlament ha remarcat que "les regions, col·laborant en forma d'euroespais, avancen envers la nova Europa, deslligant-se a poc a poc de la closca dels Estats", i ha posat l'exemple "proper i immediat, que s'està impulsant des de Catalunya, amb la fundació de l'anomenada euroregió Pinineus-Mediterrània".

Amb relació a la situació de Catalunya en aquest escenari, el president del Parlament ha dit que "Catalunya necessita escapar de les limitacions dels models radials de relacions econòmiques de perspectiva estatal ja caducs i vertebrar iniciatives com l'euroregió, definida com un espai socioeconòmic en xarxa, amb suport i estructuració institucional". "Catalunya ha de jugar un paper actiu i protagonista en aquest canvi de perspectiva europea", ha afegit.

Benach ha explicat que Catalunya "no pot girar l'esquena a les complementarietats econòmiques d'aquest espai regional europeu i això requereix corregir algunes mancances en la capacitat de decisió en la planificació del seu futur. I aquesta manca de decisió té ara l'oportunitat de començar a ser corregida amb l'elaboració del nou Estatut".

Benach, que ha destacat el fet que quatre dels deu títols del nou text "estan destinats a situar les regles del joc per a Catalunya quant a la seva projecció exterior", s'ha mostrat convençut que "tots els grups polítics del Parlament tenen consciència que cal abordar aquest tema amb el màxim consens per tal de permetre a Catalunya actuar en la realitat europea".

El president del Parlament ha comentat que "en aquest nou Estatut que cal definir, hi té un paper especial l'entorn europeu, en tant que ni l'Estatut vigent ni la Constitució espanyola es varen redactar tenint en compte el context d'una Unió Europea com l'actual". "Es tracta de posar sobre el paper, en les regles de joc institucional, la possibilitat per a Catalunya de ser un actor actiu en el camp de les relacions internacionals", ha afegit.

Ernest Benach ha dit que "la voluntat de tots els grups ha de permetre, quan s'aprovi l'Estatut, que la Generalitat no només tingui la capacitat de concloure acords de col·laboració amb l'exterior, sinó també la possibilitat d'obrir delegacions o oficines de representació exterior".

En aquest sentit, el president de Parlament ha explicat que "el text provisional ha inclòs l'obligació per part de l'Estat d'informar la Generalitat, amb caràcter previ, de tots el processos de negociació que tingui en marxa per acabar concloent tractats internacionals que tinguin una afectació, no només en les competències exclusives de Catalunya, sinó també en les interessos de Catalunya".

El president del Parlament ha explicat que Catalunya, per tradició, ha demostrat tenir vocació europeista, i "es troba ara que aquesta Europa, per la qual tant ha apostat, és una Europa tancada en la closca dels Estats, que no respon a les seves aspiracions i anhels". "És el conjunt de la UE el que perd potencial si no sap integrar suficientment el paper de les regions a les dinàmiques de les seves institucions. No es tracta de cedir poder dels uns als altres, sinó de sumar els uns als altres, d'atorgar a cadascú el paper que li correspon", ha dit.

El president del Parlament ha parlat també de la situació del català a la Unió Europea i ha afirmat que "la llengua és l'exponent més clar que la Unió Europea es construeix sota els paràmetres dels estats, i es rebutgen els drets dels pobles i de la ciutadania".

Benach ha explicat que "les institucions europees rebutgen el reconeixement de l'oficialitat del català, llegua que parlen 12 milions d'europeus, per raons de costos, de practicitat, d'agilitat burocràtica i parlamentària. Però un idioma com el maltès, que només parlen 400.000 europeus, sí que és oficial. I ho és perquè si és la llengua oficial d'un Estat de la UE".

Benach ha contraposat a aquest fet que "en l'Europa dels vint-i-cinc Estats, el català és la vuitena llengua en nombre de parlants", i ha dit que "aquestaaquesta manca de reconeixement és un símbol que la UE gira l'esquena a la seva realitat social i nacional".

Per Benach "els símbols són molts importants", i ha afegit que "si bé és cert que, de símbols, l'home no menja, els símbols ens fan sentir part d'un projecte comú, o ens en fan sentir exclosos".

El president del Parlament ha conclòs que "si volem construir una veritable, legítima, eficient i eficaç Unió Europea, cal alguna cosa més que paraules de bona voluntat. Cal reconèixer les realitats". Sense aquest reconeixement, per Benach, "no només persistirà una via d'aigua en la salut democràtica de la UE, sinó que es posaran traves a la implicació de la ciutadans".

Així mateix, Ernest Benach ha destacat la importància de "l'impuls de les xarxes institucionals regionals, que han de ser vistes per la Unió Europea com una aportació complementària i correctora". El president del Parlament ha posat com a exemple la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees (CALRE), la reunió anual de la qual se celebrarà els dies 25 i 26 d'octubre a Milà.

Benach ha dit que la CALRE, que actua com a nòdul d'unió entre els parlaments regionals de la Unió Europea, "nasqué a partir de la idea que el control democràtic del govern europeu comença amb les regions. I, per tant, cal prevenir que un dèficit democràtic afecti aquestes regions, tot preservant el principi de subsidiarietat". "La CALRE pretén actuar com a òrgan del parlamentarisme regional a Europa i és un exemple del necessari paper que les regions volen i han de jugar institucionalment i socioeconòmicament a la Unió Europea", ha afegit.