Notícies

Dijous, 16 de setembre de 2004. Institut d'Estudis Catalans (Barcelona)

El president del Parlament, Ernest Benach, ha reclamat aquest matí que es reconegui el català a la Unió Europea, i ha dit que «no té cap sentit demanar separadament el reconeixement del català i el valencià».

Ernest Benach ha fet aquesta reflexió durant la intervenció en l'acte inaugural del simposi de l'Eurocongrés 2000 que, amb el títol Les Polítiques Culturals a la Unió Europea, acull l'Institut d'Estudis Catalans, a Barcelona. En l'acte inaugural també han intervingut la consellera de Cultura, Caterina Mieras; el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Josep Laporte; el director de l'Oficina de la Comissió Europea a Barcelona, Josep Coll, i el director executiu de l'Eurocongrés 2000, Joan Amorós. També ha participat en el simposi el president del Parlament de la sisena legislatura, Joan Rigol, que aquest matí n'ha pronunciat la primera conferència.

Ernest Benach ha insistit en el fet que «no val negar l'evidència de la unitat lingüística del català emparant-se en determinats reglaments i normes», i ha considerat que «alguna responsabilitat hi té el món polític quan una mateixa llengua es fragmenta institucionalment per criteris polítics, que no científics».

El president de la cambra ha dit que cal complir les lleis i les normes, però que aquestes han de respondre a la realitat. «La política és l'art de gestionar els conflictes, no pas de multiplicar-los», ha afirmat. En aquest sentit, el president del Parlament ha explicat que «és hora de parlar-ne, de cercar solucions, de posar remei al desgavell incomprensible de divisió artificial, política, d'una mateixa llengua».

Sobre el reconeixement del català en les institucions europees, Ernest Benach ha afegit que la Unió Europea «es construeix una mica a l'esquena ¿i, en part, ignorant-les¿ de les nacions i regions que no són Estat, però que tenen trets culturals identitaris i nacionals propis».

El president del Parlament ha afegit que «malgrat que alguns vulguin veure el contrari, malgrat que es facin els sords a les paraules en català, el català és part d'Europa». Per Benach, «estem parlant dels drets individuals de deu milions de ciutadans europeus».

El president del Parlament ha exposat tres elements per a la reflexió: «la ciutadania europea participa molt poc en les eleccions europees, com hem pogut veure aquest any»; «les veus contra l'actual text del projecte de constitució europea s'estenen arreu d'Europa, des de posicions ideològiques absolutament divergents»; «potser té alguna relació amb el fet d'ignorar la realitat, de voler imposar-ne una que no és la dels pobles i els ciutadans que formem Europa, més enllà de les institucions».

Ernest Benach ha fet una referència final a «aquells que perverteixen el debat dels drets culturals, tot exclamant que l'important són les condicions socials i de benestar, que l'important és la protecció social, l'habitatge, i no pas la llengua. Que em disculpin aquestes persones, però una cosa no treu l'altra».

«Tenir casa i parlar són actes complementaris; garantir l'ús d'una llengua, garantir el desenvolupament de les diferents cultures, garantir la diversitat, no veig per què s'ha de contradir amb els avenços socials. Poden anar perfectament en paral·lel. I sí que és cert que ens cal un sostre, un aixopluc per a la pluja, però també ens dóna benestar i seguretat mantenir les nostres arrels, parlar la nostra llengua, viure les tradicions alhora que cercar noves formes d'expressió cultural sense renunciar a ser com som. És una qüestió de dignitat humana i nacional», ha afegit.