Notícies

Dissabte, 11 de setembre. Saló de Plens de l'Ajuntament de Reus

El president del Parlament, Ernest Benach, ha valorat «molt positivament» la Diada Nacional de Catalunya d'enguany i ha afirmat que «s'ha respirat sentit d'Estat i no s'ha abandonat el caràcter reivindicatiu». Ernest Benach ha fet aquesta valoració en l'acte institucional de la Diada que ha presidit aquest vespre al Saló de Plens de l'Ajuntament de Reus, on ha pronunciat una conferència amb el títol de «La nació del segle XXI».

El president de la cambra catalana ha destacat el caràcter «simbòlic i cívic, de reivindicació, de festa i patriotisme» de la Diada, i ha assegurat que «ha de ser sempre una festa oberta a totes i tots els catalans amb independència del seu origen, raça, religió o ideologia».

Ernest Benach ha dit que «la nació catalana del segle XXI demana més llibertats, perquè necessita menys tuteles» i ha afegit que «Catalunya necessita eines i instruments propis per a portar a terme les polítiques que els canvis econòmics i socials exigeixen». En aquest sentit, ha afirmat que «el nacionalisme no ha de vèncer, ha de convèncer».

Benach també ha parlat del dret a l'autodeterminació, «fins ara rebutjat com si es tractés d'un mal terrible per un Estat que, curiosament, fa anys que garanteix el dret al divorci», i ha lamentat que es defensi «la impossibilitat de replantejar-se mitjançant el vot, pacíficament, una unitat que, com bé recordem l'Onze de Setembre, no va ser gaire voluntària».

Per Benach, «aspectes com l'autodeterminació no són només una necessitat per a la nació catalana: també ho són per a l'Estat espanyol, que mai no serà un estat normalitzat mentre els pobles que el componen no siguin lliures». Per això, «és un debat que més tard o més d'hora es posarà sobre la taula, ja que és necessari tant per als qui defensen la unitat de l'Estat espanyol com per als qui cerquem formes menys unitàries, per als qui creiem que la relació entre Espanya i Catalunya, sigui quina sigui, ha de partir d'una decisió lliure i sense coaccions, d'una realitat no imposada».

Quant a les relacions amb l'Estat, Ernest Benach ha destacat que «assumptes com els del finançament, les competències, l'encaix o desencaix de Catalunya en l'Estat espanyol, els hem de consensuar primer aquí: primer cal determinar què volem els catalans, sense pors, perquè, si portem la veu d'un poble, d'un poble unit en objectius comuns, podrem aconseguir allò que ens proposem, podrem fer valer els nostres drets».

Pel que fa als reptes de la futura nació del segle XXI, Ernest Benach ha destacat la immigració, la globalització, les relacions amb l'Estat espanyol i la manera de fer política com a temes clau. Pel que fa a la immigració, Ernest Benach ha assegurat que «el problema amb la immigració no és la seva existència, sinó que no s'han portat a terme les polítiques necessàries». Segons que ha dit, «una nació útil, amb uns valors que arrelen i que proporcionen benestar, un sistema social que genera admiració en tant que millora les perspectives i el benestar de les persones, aconsegueix implicar i vincular les persones, al marge de la seva nacionalitat d'origen, i així la nació esdevé cada vegada més sòlida».

D'altra banda, el president Benach ha dit que cal «resoldre» l'organització territorial de Catalunya, ja que «no admet més demora». Ha afirmat que el debat sobre l'organització territorial de Catalunya «l'hem de fer molt ben fet perquè ens hi juguem massa» i que aquest és «un dels aspectes que més aviat haurà d'afrontar el Govern de Catalunya». Benach ha afegit: «En aquests moments, a Catalunya s'ha encetat el debat; doncs participem-hi tots plegats».

Segons Ernest Benach, cal passar de «l'època de la competència» entre territoris «a l'època de l'aliança estratègica, per a poder avançar tots plegats, i per tant, ser més forts en funció de la fortalesa comuna i no en funció de la feblesa de l'altre».

Segons Benach, «en el marc de la Catalunya-ciutat que s'està dibuixant, la nació del segle XXI, és evident que el paper de les regions i les comarques canvia radicalment», i «el paper dels pobles i les ciutats també canviarà, i molt». Això, ha assegurat, «esdevé una oportunitat per a aquelles ciutats que tenen un pes demogràfic i de serveis important».