Notícies

El president Ernest Benach saludant a l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral.

El president del Parlament, Ernest Benach, ha afirmat que enguany, «més que mai» per les expectatives creades entorn de la redacció del nou Estatut d'autonomia, «el poble de Catalunya ha d'implicar-se en la Diada, en una festa que és alhora defensa de les llibertats».

Ernest Benach ha fet una crida «a penjar banderes catalanes als balcons, a expressar la catalanitat desacomplexadament, amb el respecte màxim per tothom», perquè «la Diada també ha de ser civisme i això passa per respectar els altres, pensin com pensin». Per Benach, «això fa el país més madur».

En una conferència pronunciada anit a la sala Francesc Tarafa de Granollers, Benach va destacar el caràcter «simbòlic, de reivindicació, de festa i patriotisme» de la Diada i va assegurar que «ha de ser una festa oberta a totes i tots els catalans amb independència del seu origen, raça, religió o ideologia».

Benach va afirmar que «volem escollir el nostre futur, sigui quin sigui, però escollir-lo lliurement i en pau» i va afegir que «la Diada ens permet recordar que en aquests 290 anys hem seguit patint injustícies, la nostra llengua ha estat perseguida amb violència, la nostra voluntat reprimida».

El president del Parlament va explicar que «tot aquest exercici de commemoració, de recordatori en veu alta, es fa per a tenir-ho present nosaltres, els qui aquí hem nascut i els qui hi han arribat al llarg dels anys o bé acaben d'arribar-hi per a construir el seu futur», però va afegir: «Alcem la veu perquè arribi fins a aquells que viuen lluny, o no tan lluny, aquells que poden deslliurar-nos de les imposicions, aquells que en exercici de les seves responsabilitats poden permetre'ns ser lliures d'escollir».

Durant la conferència, amb el títol La nació del segle XXI, Ernest Benach va assegurar que «la nació catalana del segle XXI demana més llibertats, perquè necessita menys tuteles» i va afegir que «Catalunya necessita eines i instruments propis per a portar a terme les polítiques que els canvis econòmics i socials exigeixen».

Benach va recordar que les institucions polítiques de Catalunya «són sota la tutela de l'Estat, que decideix les nostres finances i controla part de les nostres decisions».

El president del Parlament va fer notar que, per exemple, Catalunya no pot convocar cap referèndum i va expressar la seva confiança que «ara podrem arreglar-ho dins les reformes de l'Estatut». Benach també va parlar del dret a l'autodeterminació, «fins ara rebutjat com si es tractés d'un mal terrible per un Estat que, curiosament, fa anys que garanteix el dret al divorci» i va lamentar que es defensés «la impossibilitat de replantejar-se mitjançant el vot, pacíficament, una unitat que, com bé recordem l'11 de setembre, no va ser gaire voluntària».

Per això, segons Benach, «no commemorem l'11 de setembre per folklorisme, no es tracta només d'un dia festiu: és un dia reivindicatiu enfront de les imposicions i, per tant, una reclamació de llibertats».

Pel que fa als reptes de la futura nació del segle XXI, Ernest Benach va destacar com a tema clau la immigració: «El problema amb la immigració no és la seva existència, sinó que no s'han portat a terme les polítiques necessàries». Per Benach, «el nacionalisme no ha de vèncer, ha de convèncer» els qui vénen de fora perquè s'integrin a Catalunya i se la facin seva.

Segons que va dir, «una nació útil, amb uns valors que arrelen i que proporcionen benestar, un sistema social que genera admiració en tant que millora les perspectives i el benestar de les persones, aconsegueix implicar i vincular les persones, al marge de la seva nacionalitat d'origen, i així la nació esdevé cada vegada més sòlida».

Pel president del Parlament, «cal fer pedagogia, cal mimar la nostra llengua, cal contagiar els nostres valors», però, a més d'això, «cal disposar d'un estat del benestar desenvolupat, prou ample, que permeti als nouvinguts, en la teoria i en la pràctica, l'aprenentatge del català, compartir temps i costums i apropar-se a la nostra manera de fer i de ser. Només així trencarem les pors i les desconfiances mútues, només així aconseguirem l'enriquiment cultural i vital mutu».

Per Benach, «Catalunya ha de ser capaç d'articular respostes. Però per a fer-ho cal un bon finançament, calen competències i cal fer bé un disseny i la implementació de les polítiques necessàries. La nació catalana ha de ser prou forta per a acollir i implicar els nouvinguts. Cal fer que se sentin part d'un projecte, del nostre projecte de nació».

Per Ernest Benach, un altre dels reptes importants és la globalització i en aquest sentit va dir que «les manifestacions culturals no poden ser alienes al fenomen perquè la globalització obre les portes a exportar els valors propis, a estendre pel món una marca d'identitat, fins i tot de prestigi cultural».

Benach va destacar la importància d'aconseguir que el català fos oficial a la UE però va dir que «també cal, i amb la mateixa intensitat, que tingui major presència a internet, a les sales de cine, a les botigues on comprem arreu de Catalunya. Ens cal una cultura viva».

Per Ernest Benach, «la globalització ens obliga també a tenir veu a l'exterior. Catalunya necessita implicar-se també fora de les seves fronteres, per tal de mantenir viva la identitat, de mantenir vius els nostres drets. Cal ser presents en les organitzacions europees, en les organitzacions internacionals, participar en el món global», perquè, segons que va dir, «defensar la identitat pròpia en el món actual no vol dir tancar-se en una closca, sinó que, al contrari, és una exigència del món global que s'alimenta de la diversitat, que té en compte els valors diferencials».

Pel que fa a les relacions amb l'Estat, Ernest Benach va destacar que «assumptes com els del finançament, les competències, l'encaix o desencaix de Catalunya en l'Estat espanyol, els hem de consensuar primer aquí: primer cal determinar què volem els catalans, sense pors» perquè, segons que va dir, «si portem la veu d'un poble, d'un poble unit en objectius comuns, podrem aconseguir allò que ens proposem, podrem fer valer els nostres drets».

Per Benach, «aspectes com l'autodeterminació no són només una necessitat per a la nació catalana: també ho són per a l'Estat espanyol, que mai no serà un estat normalitzat mentre els pobles que el componen no siguin lliures». Per això, «és un debat que més tard o més d'hora es posarà sobre la taula, ja que és necessari tant per als qui defensen la unitat de l'Estat espanyol com per als qui cerquem formes menys unitàries, per als qui creiem que la relació entre Espanya i Catalunya, sigui quina sigui, ha de partir d'una decisió lliure i sense coaccions, d'una realitat no imposada».

Finalment, Benach va destacar també que «cal un canvi radical en la manera de fer política» i va advertir que «hem de fer realitat allò que prediquem. Hem de trencar barreres, la mediocritat, la hipocresia, la manca de transparència, però també la barrera que sempre acaba deixant-ho tot tal com estava».