Notícies

Acte d'homenatge al Senat

El president del Parlament, Ernest Benach, acompanyat del vicepresident segon de la cambra, Ramon Camp, va iniciar el dia 28 d'agost una visita oficial de tres dies a la República Argentina, per a participar, entre altres actes, en tres homenatges a les víctimes del franquisme, que van acollir el Senat de la Nació Argentina, el Casal de Catalunya de Buenos Aires i el VI Festival Internacional de Cinema i Vídeo de Drets Humans.

El president del Parlament, Ernest Benach, va reivindicar la recuperació de la memòria històrica en un emotiu acte d'homenatge a les víctimes del franquisme i als exiliats, que va presidir al Casal de Catalunya de Buenos Aires i que va ser el primer acte de la visita a l'Argentina.

«El millor homenatge que avui podem fer als homes i a les dones que van perdre la vida en la guerra de 1936 a 1939 és assumir el seu llegat, els seus anhels de justícia i llibertat, i lluitar perquè algun dia puguin fer-se realitat», va afirmar el president del Parlament en el seu discurs davant més d'un centenar de persones d'origen català que van omplir la seu del casal de Buenos Aires.

Signatura al llibre d'honor del Casal de Catalunya de Buenos Aires

La delegació catalana va ser rebuda pel seu president del casal, Jordi Font. Seguidament, el president del Parlament va visitar la biblioteca del casal, anomenada Biblioteca Pompeu Fabra, la més ben dotada dels casals americans, on va signar el llibre d'honor. El president va mirar una per una les pàgines d'aquest llibre, ja que s'hi recullen escrits i signatures de personatges il·lustres d'ençà dels anys 20, entre els quals Francesc Macià, Ventura Gassol, el gallec Castelao, Josep Tarradellas i, més recentment, Jordi Pujol.

El president de la cambra catalana, que va recordar que «també Amèrica ha estat víctima de dictadures i de règims tirànics que han menyspreat els drets humans», va dir que no es poden oblidar les víctimes del franquisme ni tots aquells catalans que a partir de 1939 es van veure obligats a emprendre la «dramàtica i dolorosa» senda de l'exili com a conseqüència d'una guerra «injusta, com totes, i fratricida».

«La vida ha estat terrible per a milers de famílies republicanes obligades a suportar en silenci la pèrdua dels seus éssers estimats, però també el dolor de no poder enterrar-los en pau, de no tenir un lloc on plorar-los o portar-los flors. I aquest, el dret al dolor, tampoc no es pot negar a ningú, perquè forma part de la nostra cultura, de la nostra manera d'entendre el món», va afirmar.

Respecte als catalans que es van exiliar a l'Argentina, va destacar que «van venir fins a aquesta terra a la recerca d'un futur i s'hi van instal·lar, i tot mantenint la seva identitat primera, van saber ajudar a construir aquest país». Per a aquells catalans -va afegir-, «catalanitat i americanitat foren sentiments totalment compatibles i complementaris».

Benach va fer un gran elogi de la tasca duta a terme per totes aquelles persones que es van veure obligades a patir en la seva pròpia carn la «injustícia» de l'exili. Va destacar que els exiliats van ser fidels als seus orígens i van saber mantenir viva «la voluntat de manteniment de les tradicions pròpies, el conreu i la transmissió de la llengua, la cultura i la personalitat nacionals en un context estrany».

Va recordar que la presència catalana a l'Argentina va unida als orígens de la independència d'aquest país: en la llista de promotors independentistes, hi figuren catalans il·lustres. Aquest fet demostra -segons que va dir- que «la importància del moviment associatiu català a Amèrica no ha de ser interpretat, en cap moment, com la voluntat d'una col·lectivitat estrangera de mantenir-se impermeable a la realitat sociocultural del país de residència. La nacionalitat d'origen, ací, ha estat sempre compatible amb la nacionalitat d'adopció».

En l'acte d'homenatge als republicans caiguts en la lluita contra el franquisme i als exiliats, es va projectar el documental de Televisió de Catalunya (TVC) Les fosses del silenci, codirigit per Montserrat Armengou i Ricard Belis, els quals també van participar en aquest acte del casal català.

El viatge a l'Argentina va coincidir amb el VI Festival Internacional de Cinema i Vídeo de Drets Humans, que aquest any va acollir la ciutat de Santiago del Estero. La delegació del Parlament va viatjar a aquesta ciutat per assistir a un acte de confraternitat i d'homenatge a les víctimes del franquisme al Teatro 25 de Mayo. En l'acte es projectà el documental de TVC Els nens perduts del franquisme.

D'altra banda, el president i el vicepresident segon del Parlament van començar la darrera jornada del viatge oficial amb una ofrena floral a la tomba del català Domingo Matheu, al cementiri de Recoletos de la capital argentina. Amb aquesta ofrena, el Parlament va retre homenatge als catalans Domingo Matheu i Joan Larrea, tots dos nascuts a Mataró, que van formar part el 1810 de la primera Junta de Govern de la República Argentina.

Posteriorment, la delegació de la Mesa del Parlament va visitar la seu de la Legislatura de la ciutat autònoma de Buenos Aires, on es va reunir amb el seu president, Jorge Telerman, i els representants dels grups parlamentaris.

Benach i Telerman van coincidir a estudiar la possibilitat d'establir relacions estables entre els dos parlaments per analitzar matèries de mutu interès, com poden ser aspectes culturals, socioeconòmics i de fluxos migratoris entre Catalunya i l'Argentina.

El viatge oficial va acabar al Senat de la Nació amb un darrer acte d'homenatge a les víctimes del franquisme i als exiliats, en què el president del Parlament va reivindicar la «globalització dels drets humans».

A l'acte van participar, entre altres, el vicepresident segon del Parlament, Ramon Camp; una delegació de senadors dels principals grups, encapçalada per la vicepresidenta de la Comissió de Drets i Garanties del Senat argentí, Diana Conti, i la presidenta d'Abuelas de la Plaza de Mayo, Estela Carlotto.

El president del Parlament va afirmar que «la globalització és el futur però ningú no parla de la globalització dels drets humans, i ja ha arribat el moment que comenci a ser una realitat i que la pau i la llibertat, entre altres drets humans, siguin un dels puntals de la globalització».

Ernest Benach va fer ressaltar que l'exili que van patir molts ciutadans després de la Guerra Civil «va ser un daltabaix polític, econòmic, social i cultural, una veritable desfeta nacional, però sobretot l'exili és sempre una tragèdia personal».

El president del Parlament va recordar que l'any 2002 la cambra catalana va fer un emotiu homenatge a l'exili català, i va destacar l'aprovació per unanimitat de la Llei 25/2002, del 25 de novembre, de mesures de suport al retorn dels catalans emigrats i llurs descendents. La finalitat d'aquesta llei és donar suport als emigrants catalans i als seus descendents que vulguin retornar a Catalunya i que es trobin en una situació de necessitat o desprotecció.