Notícies

Dimarts, 20 de juliol de 2004. Reocín (Cantàbria)

El president del Parlament, Ernest Benach, ha demanat avui «sentit d'Estat» als partits polítics que participen en l'elaboració del nou Estatut i «que pensin en el país, en la ciutadania, en els seus drets i llibertats, no en interessos electorals, sinó en el present i el futur de les persones».

El president del Parlament ho ha dit aquest migdia durant una conferència sobre «El model català. L'elaboració d'un nou Estatut», que ha fet en el marc d'un curs d'estiu de la Universitat de Cantàbria, en què ha participat també el president del Parlament Basc, Juan María Atutxa.

Ernest Benach ha destacat que, amb l'elaboració del nou Estatut, «Catalunya un cop més, per mitjà dels seus representants polítics, aposta per resoldre el conflicte mitjançant el diàleg, en la recerca d'un consens i uns pactes que ens apropin al país que desitgem, més lliure i més just». Benach ha expressat la seva confiança que «aquest esperit es mantingui i presideixi tot el procés de reforma de l'Estatut».

El president del Parlament, Ernest Benach, ha assegurat que «l'adquisició de més autonomia, de més llibertats, de veritable sobirania per a Catalunya i les seves relacions amb el Regne d'Espanya no s'ha de veure com una cosa perjudicial per a Espanya». Benach ha assegurat que «l'important és col·laborar, i no fer-ho a la força, amb imposicions, sinó per voluntat pròpia. Simplement, si alguna cosa és millor per a tots, poder-la escollir».

Per Ernest Benach, la transició «va comportar alguns punts obscurs, serrells pendents que en alguns casos continuen sense resoldre's. I entre aquests hi ha el reconeixement i el respecte a les llibertats de les diverses nacions de l'Estat espanyol».

Respecte a l'Estatut de 1979, «la seva contribució no pot ser menystinguda però després de vint-i-cinc anys, presenta símptomes d'esgotament i necessitats de canvi», entre altres raons perquè «el seu caràcter obert ha contribuït a fer que el seu desenvolupament hagi quedat plenament condicionat per les majories i els equilibris polítics conjunturals».

Benach ha dit que l'Estat espanyol «ha imposat un marc competencial i financer que impedeix a les institucions catalanes donar una resposta eficient a les demandes de la seva població» i ha assegurat que «el que podia ser útil ahir avui no té per què ser-ho, perquè els temps canvien».

Per Ernest Benach «no sembla cap bogeria que, vint-i-cinc anys després» d'aquell primer Estatut, «ens puguem asseure i parlar, i replantejar-nos alguns dels aspectes de la transició que van ser tancats en fals», i ha dit que «la reforma de l'Estatut és també una oportunitat per a obrir portes a innovacions en les relacions Catalunya-Espanya que defineixin nous paràmetres de sobirania».

Benach ha dit que ara la reforma de l'Estatut planteja «l'oportunitat d'arribar a un nou marc, de renovar el sistema de finançament per a poder prestar així un millor servei a la població». Catalunya, ha dit Benach, «demana desenvolupar també la seva llibertat interna. I llibertat no són només paraules, sinó també mitjans per a exercir-la».

El president del Parlament ha assegurat també que «els catalans no tenim veritable llibertat política» i ha posat com a exemple el dret a fer consultes en referèndum tot assegurant: «no em refereixo al dret a l'autodeterminació, al dret a votar i escollir lliurement si volem o no volem pertànyer a l'Estat espanyol, sinó al fet que no podem convocar cap tipus de referèndum».

Segons Benach «ara és el moment de debatre i decidir sense pors sobre aquest i altres aspectes», perquè «no s'ha de tenir por del debat de les idees, de confrontar posicionaments per mitjà del diàleg», perquè la resolució de conflictes amb el diàleg «aporta seguretat a totes les parts, i avorta la possibilitat de caure en una espiral de tensions que culmina en violència».

Benach ha recordat: «les institucions polítiques, els polítics no som sinó representants del poble, dels ciutadans i les ciutadanes. La ciutadania vol de nosaltres, entre altres coses, que garantim els seus drets i defensem les seves llibertats».

Per tot això ha assegurat que «són necessaris nous acords, nous consensos que permetin superar algunes de les imperfeccions de la transició, que permetin la convivència entre concepcions nacionals diferents», i aquest, ha dit, «és un repte que tenim al davant. I el tenim tots, els que no volen canviar res, i els que volem canviar algunes coses que considerem que no van bé». «La demanda de Catalunya, com la d'Euskadi, existeix, i no pot negar-se aquesta realitat», ha conclòs.

Durant la seva conferència, el president del Parlament ha assegurat que «estem vivint la formació del que es podria qualificar com una nova Catalunya, extensiva, no circumscrita a unes tradicions i uns orígens, sinó al futur, a un sentiment de comunitat».

I això, segons Benach, «pot entrar en conflicte amb un determinat nacionalisme espanyol, allunyat del plurinacionalisme inclòs en la Constitució, i que considera Espanya com un vincle entre Estat i nació», i per això, aquest conflicte «s'ha d'afrontar per mitjà del diàleg, en pau i convivència, rebutjant l'agressivitat i la violència».