Notícies

Dilluns, 12 de juliol de 2004. Palau del Parlament

El president del Parlament, Ernest Benach, ha demanat que es busqui el consens que permeti l'aplicació d'un nou model territorial a Catalunya «sense traves i que articuli eficaçment el territori».

Ernest Benach ho ha dit en el discurs inaugural de la quarta jornada amb motiu del 25è aniversari de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que organitza el Parlament i que avui tracta de l'organització territorial de Catalunya.

El president del Parlament ha assegurat que la reordenació territorial és un dels reptes importants que té el nou Estatut davant el «desgavell» que ha patit el territori a causa «d'enfrontaments diversos que han fet augmentar les desigualtats i han impedit el disseny i la implantació efectiva d'un model homogeni ¿que no vol dir rígid i uniforme¿ que permetés a les administracions locals i a l'Administració de la Generalitat de gaudir dels instruments necessaris per a donar una resposta adequada a les demandes de la població».

Segons Benach, «sense aquesta capacitat de resposta, sense una veritable autonomia local o nacional, es vulnera la igualtat d'oportunitats que ha de permetre l'exercici de la llibertat real». Per això, segons Benach «cal l'adequació d'instruments institucionals i administratius» i cal cercar el consens que permeti implantar aquest nou model.

El president del Parlament considera que «no es tracta només d'un equilibri territorial d'infraestructures i serveis», sinó que cal plantejar-se un equilibri de país i «abordar la Catalunya que volem de portes endins».

Per Ernest Benach, «aquest canvi passa per veure Catalunya no com la suma de quatre províncies, o de set vegueries, sinó com la suma de territoris diversos, que tenen sensibilitats i problemàtiques diferents, que tenen valors molt importants per ells mateixos i que mai no es podran uniformar», i ha assegurat que «és molt millor set vegueries que quatre províncies».

En aquesta quarta jornada, moderada pel president de la Comissió de Política Territorial, Manel Ibarz, hi ha quatre ponències: «El marc constitucional i estatutari de les competències de la Generalitat sobre organització territorial», a càrrec de Fernando López Ramón, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Saragossa; «Municipis, comarques i províncies: continuisme i innovació en la legislació catalana», a càrrec d'Antoni Bayona i Rocamora, professor titular de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Consell Consultiu de la Generalitat (1988-1994); «Barcelona: règim municipal especial, entitats metropolitanes i mancomunitat de municipis», a càrrec de Joaquim Tornos i Mas, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona i president del Consell Consultiu de la Generalitat, i «Elements per a una reforma de l'organització territorial de Catalunya», a càrrec de Miquel Roca i Junyent, professor de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra i president de la Comissió d'experts del Govern de la Generalitat per a la revisió del model d'organització territorial de Catalunya (2000-2001).

La jornada acaba aquest migdia amb un taula rodona en què participen Josep Mir, secretari general del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; Maria Eugènia Cuenca, diputada del Grup Parlamentari de CiU; Jaume Oliveras, regidor de l'Ajuntament de Barcelona; Josep Maria Fabregat, diputat de la VI legislatura del Grup Parlamentari del PPC, i Jaume Bosch, diputat del Grup Parlamentari d'ICV-EA.