Notícies

Divendres, 9 de juliol de 2004. Arnhem (Holanda)

La Conferència de Presidents d'Assemblees Regionals d'Europa, reunida a la ciutat holandesa d'Arnhem, ha aprovat avui per unanimitat la proposta defensada pel president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, a favor del reconeixement del català i de les altres llengües minoritàries a Europa.

La proposta d'Ernest Benach ha estat inclosa, mitjançant una esmena, a la declaració final de la Conferència d'Arnhem, la qual representa un desenvolupament de la Carta de les Regions d'Europa, aprovada l'any passat a Florència durant la primera reunió de la Conferència de Presidents d'Assemblees Legislatives Regionals Europees. L'esmena que ha estat incorporada diu textualment:

«La Conferència demana a les institucions de la Unió Europea i al Consell d'Europa que avancin en les polítiques de salvaguarda de la pluralitat i diversitat en el seu territori, amb especial atenció vers les llengües minoritàries, per tal de construir una veritable unió de ciutadans i ciutadanes d'Europa.»

Aquesta Conferència ha tingut lloc a Arnhem dies després que Holanda hagi assumit la presidència semestral de la Unió Europea. El president del Parlament de Catalunya ha intervingut aquest migdia en la Conferència i ha defensat davant els seus homòlegs de parlaments autonòmics d'Espanya i de nombroses regions europees l'oficialitat del català a la Unió Europea i el dret dels ciutadans de poder-se adreçar en llengua catalana a les institucions europees.

Ernest Benach ha explicat en la seva intervenció que aquesta referència a les llengües minoritàries en la declaració política de la Conferència era imprescindible pel fet que la diversitat lingüística és un dels «pilars democràtics i culturals de la construcció europea» i, en aquest sentit, ha dit que «un ús normalitzat de la pròpia llengua a les nostres vides és un dret de les persones i dels pobles que formen part de la UE».

El president de la cambra catalana, que ha anat a la Conferència acompanyat del vicepresident primer del Parlament, Higini Clotas, ha afegit que «les nacions i les regions d'Europa tenim dret a voler ser part del procés de construcció europea, ara reflectit en la recent ampliació, sense perdre la nostra identitat». Per Benach, si la UE vol ser quelcom més que una suma de governs estatals, i «aspira a constituir una unió de ciutadanes i ciutadans, no pot girar l'esquena al reconeixement de la pluralitat i la diversitat lingüística en el seu territori».

També han participat en la Conferència el president del Comitè de les Regions, Peter Straub; el vicepresident del Parlament Europeu, David Martin; el president del Congrés d'Autoritats Locals i Regionals, Giovanni Di Stasi, i el president de la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees (CALRE), Roberto Nencini, entre altres.

La declaració d'Arhem demana que les assemblees regionals «tinguin un paper clar per a contribuir al desenvolupament de la democràcia regional i la descentralització en tot el continent europeu dins el marc de la integració i de l'ampliació».

Les conclusions de la declaració, que inclouen l'esmena presentada pel president Benach, consten d'altres dos punts, que es transcriuen a continuació:

«La Conferència sol·licita que la Presidència holandesa i els estats membres tinguin present que qualsevol constitució futura hauria de reforçar no només la integració dels estats membres de la Unió Europea sinó també la de les seves regions.

»La Conferència proposa també al Parlament Europeu, al Consell Europeu, a la Comissió Europea, al Comitè de les Regions i al Consell d'Europa que facin participar les assemblees regionals en el procés d'enfortiment de la democràcia a Europa.»

Aquesta segona reunió de la Conferència de presidents parlamentaris ha continuat amb l'esperit de la Carta de les Regions a Europa que es va aprovar en la primera reunió, que va tenir lloc a Florència el setembre de 2003. Aquests presidents parlamentaris integren la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees, que agrupa els parlaments regionals de la Unió Europea que tenen competències legislatives. En total, es tracta de setanta-quatre regions de vuit estats, que representen més de dos-cents milions de persones.

Integren la Conferència les comunitats autònomes espanyoles, els consells regionals italians, les assembles de les regions i les comunitats belgues, els parlaments dels länder alemanys i austríacs, el Parlament autònom d'Aland (Finlàndia), les assemblees regionals de les illes Açores i de Madeira i les assemblees d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord.