Notícies

Aquest matí han començat al Parlament les Jornades sobre l'Abast de l'Autonomia Política de Puerto Rico, en què participa el president de la Cambra de Representants d'aquest país, Carlos Vizcarrondo. Les Jornades s'acaben demà, dia 6 de juliol.

Ha inaugurat les Jornades el president del Parlament, Ernest Benach, que ha destacat que aquestes «ens permetran apropar-nos a la realitat política i nacional porto-riquenya i, alhora, dotar-nos de més elements de judici i inspiració per a l'elaboració del nou Estatut i la determinació paral·lela de la relació entre Catalunya i l'Estat espanyol».

Per Ernest Benach, «l'anàlisi de l'experiència de Puerto Rico, amb el seu procés d'associació amb els Estats Units d'Amèrica com a estat lliure associat és una gran oportunitat per a conèixer de primera mà el detall de l'aplicació d'un dels models que han aparegut en el debat català».

El president del Parlament ha precisat que «no es tracta de copiar l'experiència porto-riquenya, en tant que cada país té les seves especificitats històriques i contextuals, sinó que es tracta d'enriquir la coneixença d'un model, i d'aspectes fragmentaris d'aquest model que poden resultar aplicables, en cas d'adaptar-se a la realitat del nostre país».

De la seva banda, el president de la Cambra de Representants de Puerto Rico, Carlos Vizcarrondo, també ha destacat la necessitat de fer trobades d'aquestes característiques per a comparar i compartir les experiències respectives i ha mostrat el seu desig que «aquestes Jornades siguin el preludi de futurs encontres que ens permetin agermanar-nos encara més, tant en l'àmbit acadèmic com en l'àmbit parlamentari».

Durant aquestes Jornades s'analitzaran, entre altres qüestions, els antecedents històrics de l'autonomia política de Puerto Rico com a estat lliure associat als Estats Units, el seu sistema de finançament, la distribució de competències i les perspectives de futur d'aquest país.

La proclamació de Puerto Rico com a estat lliure associat als Estats Units es va fer l'any 1952, després que el país caribeny aprovés la seva pròpia Constitució. Els ciutadans de Puerto Rico, gràcies a aquest acord bilateral entre el poble porto-riqueny i el Congrés dels Estats Units, gaudeixen de certs drets com a ciutadans americans i tenen la llibertat de decidir mitjançant referèndum si volen continuar associats, si volen independitzar-se'n o si volen arribar a convertir-se en estat.

Els porto-riquenys elegeixen el seu propi governador com a cap d'un estat centralista, i administren el seu sistema judicial i fiscal sota la seva pròpia Constitució. No voten el president dels Estats Units, ni paguen impostos federals sobre la renda, però elegeixen un delegat o delegada al Congrés dels EUA, que té veu però no té vot. La relació que Puerto Rico manté amb el Govern federal dels Estats Units és molt semblant a la relació del Govern federal amb altres estats.