Notícies

El president del Parlament, Ernest Benach, ha assegurat aquest matí que el nou Estatut ha de definir «un mapa competencial, en funció de la lògica política, l'eficàcia i l'eficiència, dotat» ?ha dit? «amb un finançament que el permeti ser real».

Segons Benach, si el traspàs de competències i el finançament no estan íntimament vincultas, els temes competencials són paper mullat. «Ens ho ha ensenyat l'experiència del passat, de vint-i-cinc anys», ha assegurat.

El president del Parlament ha dit que «sense finançament adient , no hi ha competències que valguin» i ha recordat que «gestionar i desenvolupar les polítiques públiques costa diners, i malauradament en aquest país, ja sigui en la Generalitat o en l'àmbit local, aquest és un problema amb el qual ens hem trobat i ens trobarem repetidament».

Ernest Benach ho ha dit durant l'acte inaugural de la segona de les jornades sobre els vint-i-cinc anys d'Estatut d'autonomia organitzades pel Parlament de Catalunya, que avui tracta sobre «Les competències de la Generalitat».

Durant el seu discurs inaugural, Ernest Benach ha reflexionat també sobre la vinculació de les competències al concepte de poder i ha dit que «aquesta associació prioritària entre competències i poder perverteix els objectius, desvia l'atenció de l'eficàcia, l'eficiència, de la lògica política i administrativa, i les trasllada a un concepció de mercadeig, a una pugna entre àmbits de poder, entre llibertats i homogeneïtzacions pretesament salvadores».

Davant d'aquest fet, Benach ha dit que cal «pensar en una lògica de distribució de competències que, aparcant les lluites de poder i de partidisme, centri la seva raó de ser en criteris de funcionalitat, de lògica política i administrativa» perquè, d'aquesta manera ?ha dit?, les competències deixin de ser, de cara al ciutadà, «aquella patata calenta que es passen unes administracions a les altres en situacions de conflicte».

Durant aquesta jornada, moderada per la presidenta de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana, Núria de Gispert, es fan quatre ponències: «Competències exclusives i competències compartides: factors condicionants del seu exercici», a càrrec de Luis Cosculluela, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Complutense de Madrid i ministre d'Administració Territorial (1982); «Les competències de la Generalitat i la jurisprudència del Tribunal Constitucional», a càrrec de Marc Carrillo, catedràtic de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra; «L'exercici efectiu de les competències estatutàries i el desplegament de polítiques públiques pròpies», a càrrec d'Enric Argullol, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Consell Consultiu de la Generalitat (1981-1988), i «La Reforma de l'Estatut i l'ampliació de les competències de la Generalitat», a càrrec de Rafael Jiménez Asensio, catedràtic de dret constitucional de la Universitat Ramon LLull.

La Jornada s'ha acabat a les 12:00 amb una taula rodona en què han participat el director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, Carles Viver; el membre del Consell Consultiu de la Generalitat Ramon Llevadot; el director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Jaume Galofré, i el membre de la Comissió Jurídica Assessora Joan Josep López Burniol.

A l'acte era present el vicepresident segon del Parlament, Ramon Camp, a més de diputats i diputades dels diferents grups parlamentaris.