Notícies

Dilluns, 28 de juny de 2004. Palau del Parlament

Aquest matí, el president del Parlament, Ernest Benach, en l'acte inaugural de la tercera Jornada sobre els vint-i-cinc anys d'Estatut d'autonomia, organitzada pel Parlament de Catalunya, que avui tracta sobre «El fet diferencial català i l'Estatut», ha assegurat que ara es viu un moment en què «cal corregir les imperfeccions de la transició» i resoldre «debats tancats en fals», com ara el dels nacionalismes de l'Estat espanyol.

En aquest sentit, Benach ha dit que n'és un exemple la Constitució espanyola, que, malgrat que reconeix el fet diferencial de les considerades nacions històriques, va tenir com a element clau el que llavors es va anomenar «cafè per a tothom». Segons el president de la cambra, aquesta va ser una «solució insatisfactòria per a molts, un buit que ara tenim l'oportunitat de resoldre».

Durant el seu discurs inaugural, el president del Parlament ha afegit que ara hi pot haver una «onada de revisions dels estatuts d'autonomia». Per Benach, «des de Catalunya no entrarem en la llibertat que té cada poble per a establir les seves parcel·les d'autogovern, però el que no volem és acceptar rebaixes en favor d'un sistema homogeni basat en criteris administratius, sense poder participar en la definició de quin model ha de tenir l'Estat espanyol».

El president del Parlament ha afirmat que des de Catalunya «continuarem recalcant els fets diferencials, exigint gestos de reconeixement de la nostra realitat nacional, que som una nació inclosa en un estat plurinacional».

Segons Ernest Benach, cal tenir present que no totes les comunitats autònomes són nacions, fet demostrat per les enquestes científiques sobre sentiment de pertinença nacional. Benach ha recordat les paraules d'Antoni Rovira i Virgili que deien que «cal l'ànima perquè la nació existeixi», per dir que aquesta «ànima nacional existeix a Catalunya, a diferència d'altres pobles» de l'Estat.

Durant la Jornada, moderada per la presidenta de la Comissió del Síndic de Greuges, Dolor Comas d'Argemir, s'han fet quatre ponències: «El reconeixement del fet diferencial català a la Constitució espanyola i a l'Estatut d'autonomia de Catalunya», a càrrec d'Eliseo Aja, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona; «Fet diferencial i desenvolupament del dret civil català», a càrrec d'Encarna Roca, catedràtica de dret civil de la Universitat de Barcelona; «Fet diferencial i règim jurídic de la llengua catalana», a càrrec de Jaume Vernet, catedràtic de dret constitucional de la Universitat Rovira i Virgili i membre del Consell Consultiu de la Generalitat, i «Catalunya i Estat plurinacional a Espanya: escenaris de futur», a càrrec de Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra.

A aquesta tercera Jornada han assistit també el president del Parlament de la sisena legislatura, Joan Rigol, el síndic de greuges sortint, Anton Cañellas, membres de la Mesa del Parlament i diputats dels grups parlamentaris.

La Jornada ha acabat amb una taula rodona en què han participat Lluís Jou, membre de l'Observatori de Dret Civil Català; Joan M. Puig Salellas, membre de la Comissió Jurídica Assessora, i Lluís Racionero, director de la Biblioteca Nacional (2001-2004).

Encara hi ha previstes dues jornades més sobre el vint-i-cinquè aniversari de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. La propera jornada es farà el dia 12 de juliol, també al Palau del Parlament.