Notícies

El president del Parlament presideix un acte sobre drets humans i homosexualitat
Dilluns, 21 de juny de 2004. Palau del Parlament

El president del Parlament, Ernest Benach, ha mostrat el seu suport a la proposta de resolució sobre orientació sexual i drets humans que ha presentat el govern del Brasil a la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides. Si s'aprovés, seria la primera a condemnar la discriminació per raó de l'orientació sexual, en tant que violació dels drets humans.

Benach ha recordat que el mes de maig passat el Parlament va aprovar una resolució de suport a aquesta iniciativa, durant un acte en què han intervingut la coordinadora de l'Intergrup del Parlament Europeu sobre els Drets de Gais i Lesbianes, Rosa Santrich; el president del Casal Lambda, Jordi Samsó, i la directora de l'Associació per a les Nacions Unides, Àngels Mataró. A l'acte, hi han assistit el síndic de greuges de Catalunya, Anton Cañellas, i les diputades Carme Laura Gil, de Convergència i Unió; Carme Valls, dels Socialistes - Ciutadans pel Canvi, i Carme Porta, d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Ernest Benach s'ha compromès a traslladar als membres de la ponència redactora del nou Estatut d'autonomia i als grups parlamentaris la petició que li ha fet el president del Casal Lambda, Jordi Samsó, durant l'acte d'aquesta tarda. Samsó ha demanat que el nou estatut faci alguna referència als drets dels homosexuals perquè, segons que ha dit, «no pot ser que la història eviti reiteradament el fet homosexual».

En el discurs que ha fet, el president del Parlament ha assegurat que «si s'aconsegueix tirar endavant la iniciativa presentada a les Nacions Unides, no només es contribuirà a educar el món en el respecte del dret a la llibertat en l'orientació sexual de les persones, sinó que s'obrirà la porta a la investigació de les violacions dels drets humans en relació amb aquest aspecte, i s'avançarà, per tant, cap a l'eliminació d'una discriminació que no té raó de ser en el món».

Benach, que ha recordat que aquest any la proposta, presentada el 2003, ha quedat posposada, s'ha mostrat confiat que tiri endavant el 2005, tot i el posicionament contrari de molts països, que, segons Benach, «esdevé un exemple de la situació d'anormalitat i fins i tot repressió amb què encara es viu l'homosexualitat a gran part del món».

En aquest sentit, Benach ha recordat que «a gairebé una setantena de països les relacions del mateix sexe són encara criminalitzades» i ha dit que «a casa nostra no ho tenim pas tot fet». Segons Benach, «a Catalunya encara som en el procés de normalitzar un fet que és, per si mateix, absolutament normal: l'homosexualitat».

Pel president del Parlament, tot i que s'ha avançat molt, «Catalunya encara ha d'eixamplar les llibertats personals i els drets civils i, en el cas concret dels gais, les lesbianes i els transsexuals, incidir en el canvi cap a actituds socials positives respecte a aquestes formes de relació, d'afecte i de sexe».

Segons Benach, els objectius de defensa dels drets humans de l'Associació per a les Nacions Unides i el Casal Lambda, que han organitzat l'acte d'aquesta tarda, «coincideixen amb la voluntat de la nostra cambra i, per extensió, amb la del poble de Catalunya». El president s'ha mostrat esperançat que «l'acte que celebrem avui, pel que té d'altaveu i recordatori de les realitats del nostre país i del món, per la seva funció d'altaveu en l'opinió pública, esdevingui útil en l'avanç dels drets humans ¿inclòs el de l'orientació sexual¿, tant a Catalunya com a qualsevol punt del nostre planeta».

Per la seva banda, la coordinadora de l'Intergrup del Parlament Europeu sobre els Drets de Gais i Lesbianes, Rosa Santrich, en la conferència que ha fet ha destacat que «Catalunya i la resta de comunitats autònomes d'Espanya s'estan situant al capdavant de la lluita contra la discriminació sexual» i ha dit que l'intergrup que funciona en el Parlament Europeu és un exemple de cooperació multipartidista.

Santrich s'ha referit a l'alta abstenció en les eleccions europees passades i no ha amagat la preocupació pel possible «gir conservador» que pot experimentar la Unió Europea amb la incorporació de països «ultracatòlics com Polònia, on hi ha hagut molts atacs a gais i lesbianes».

Fotos: Parlament de Catalunya