Benach proposa debatre «sense pors» el nou Estatut, en la inauguració de les jornades amb motiu del 25è aniversari de l'Estatut
Dilluns, 17 de maig de 2004. Palau del Parlament
Avui, el president del Parlament, Ernest Benach, ha fet una crida a debatre «sense pors» tots els aspectes que hauria d'incorporar el nou Estatut d'autonomia, entre els quals hi ha el dret del Govern de la Generalitat a convocar referèndums.
Benach ha fet aquesta crida en l'acte d'inauguració de la primera de les jornades tècniques organitzades pel Parlament de Catalunya amb motiu del 25è aniversari de l'Estatut d'autonomia, que s'ha centrat en les institucions de la Generalitat.
El president de la cambra ha considerat que «el poble català no és sobirà, ja que, per exemple, el Govern de la Generalitat no té dret a fer consulta en referèndum». «Com a president del Parlament dic simplement que no tenim aquest dret, i que ara és el moment de debatre-ho i de decidir sobre aquest i altres aspectes, i demano que, aquest debat, el fem sense pors», ha afegit.
Ernest Benach també ha indicat que el nou Estatut ha d'obrir «una nova etapa per a Catalunya, tant en les seves relacions amb el Regne d'Espanya, com per a una redefinició interna d'identitat, ordenació i projecte».
El president ha deixat ben clar que el nou Estatut «no és un caprici, ni una operació d'imatge ni tampoc és una iniciativa gratuïta, sinó que emana de la consciència que la nova realitat requereix respostes pensades i articulades des d'àmbits propers, i que cal renovar i redefinir l'autogovern de Catalunya».
També ha insistit que el nou Estatut «no és una carta de peticions, sinó el dibuix del disseny de la Catalunya del futur; i per tant, requereix el ple suport del poble de Catalunya, sobirà en esperit, origen i destinatari de les polítiques que es porten a terme des de les institucions de govern».
Participants
Han assistit a aquesta primera jornada de commemoració del 25è aniversari de l'Estatut l'expresident del Parlament, Joan Rigol; el síndic de greuges, Anton Cañellas; el síndic major de Comptes, Joan Colom, i membres de la Mesa del Parlament i diputats i diputades.
El tema d'avui, les institucions de la Generalitat, ha estat tractat en el decurs de quatre ponències: «La centralitat del Parlament de Catalunya: mite, realitat i perspectives», a càrrec de Joan Subirats, catedràtic de ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona; «El Govern de la Generalitat: la preeminència del president i la figura del conseller en cap», a càrrec de Manuel Gerpe, catedràtic de dret constitucional de la Universitat Autònoma; «El paper de les institucions de rellevància estatutària: Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes», a càrrec de Tomàs Font, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona, i «L'Administració de la Generalitat: l'evolució d'un model organitzatiu», a càrrec de Joaquim Ferret, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona.
La jornada també inclou una taula rodona en què intervindran l'exconseller d'Economia i Finances, Macià Alavedra; l'expresident del Parlament, Heribert Barrera; el diputat i portaveu de Centristes de Catalunya-UCD durant a primera legislatura, Vicenç Capdevila; el diputat del PSUC durant la primera i segona legislatures i conseller del Govern de la Generalitat restablerta, Antoni Gutiérrez Díaz; el vicepresident primer del Senat i catedràtic de dret constitucional, Isidre Molas; i l'exdiputada i portaveu del Partit Popular de Catalunya, Dolors Nadal.
Fotos: Parlament de Catalunya