Notícies

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, s'ha reunit avui amb el president del Parlament Europeu, Pat Cox. L'entrevista s'ha fet al despatx oficial de Pat Cox a la seu de l'europarlament a Estrasburg i ha estat qualificada per Ernest Benach de «molt positiva, cordial, fructífera i necessària en el marc de les relacions institucionals de les dues cambres».

Benach ha explicat que, davant Cox, ha defensat el reconeixement del català com a llengua oficial a la Unió Europea (UE) i que s'ha d'aprofitar la futura Constitució d'Europa per fer un pas endavant important en aquest sentit. Ernest Benach ha considerat que la propera ampliació de la UE i la futura Constitució europea suposen «una gran oportunitat, que no podem deixar passar, per aconseguir un major reconeixement del català».

El president del Parlament Europeu, Pat Cox, ha valorat positivament la reunió amb Benach i s'ha mostrat «altament receptiu» a les demandes de reconeixement oficial del català plantejades pel president de la cambra catalana. Ernest Benach ha aprofitat la reunió per convidar el president Cox a visitar el Parlament català, invitació que Pat Cox ha acceptat i que es podria materialitzar el proper mes de maig, coincidint amb la visita del president europeu al Fòrum de les Cultures.

El president del Parlament ha explicat que, amb l'ampliació de la UE, les llengües oficials, que actualment són onze, passaran a ser vint. «El català ¿ha dit Ernest Benach¿ és una llengua que parlen o coneixen més de nou milions de persones, i no té cap sentit que no tingui el mateix reconeixement que l'estonià o el maltès, aquesta darrera llengua parlada per només tres-centes mil persones».

Benach ha dit que, entre les noves llengües que tindran carta d'oficialitat a la UE, solament el polonès i el romanès superen el català en nombre de parlants, mentre que l'eslovac, el lituà, el letó, l'eslovè, l'estonià i el maltès són idiomes de països que tenen menys de sis milions d'habitants. I ha afegit que la llengua catalana, pel que fa al nombre d'usuaris, és equiparable al suec, al grec i al portuguès, i que supera el danès i el finès. Entre totes les llengües denominades regionals, el català ¿ha insistit Benach¿ és l'única llengua parlada per més de nou milions de persones.

Segons Benach, no té gaire sentit que el català, una llengua amb tants parlants, no tingui, si més no, el mateix reconeixement que el gaèlic, llengua en què es permet adreçar-se a les institucions de la UE (com ara el Parlament, el Consell, la Comissió o el Tribunal de Justícia). És per això que és de justícia, ha dit Benach, que el projecte de Constitució europea estableixi que el text no només s'hagi de traduir a les vint llengües oficials, sinó també al català, traducció que ja està prevista per al gaèlic.

En aquest sentit, el president del Parlament ha manifestat que és molt positiva la voluntat que va expressar en el debat d'investidura el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que la UE oficialitzi el català. Això representarà, ha assenyalat Benach, una veritable aposta de les institucions de l'Estat a favor del desenvolupament de l'Estat plurinacional, plurilingüístic i pluricultural.

A més a més, el president del Parlament ha destacat la importància de la cultura catalana. «El català ¿ha afirmat¿ és llengua de cultura a la UE, i la literatura en llengua catalana compta amb autors de renom internacional, com ara Ramon Llull, Ausiàs March, Bernat Metge, Joanot Martorell, Jacint Verdaguer, Carles Riba, Mercè Rodoreda, Salvador Espriu o Miquel Martí i Pol; i aquest darrer, recentment traspassat, va ser proposat per unanimitat pel Parlament com a candidat al Premi Nobel de Literatura».

D'altra banda, Ernest Benach ha plantejat a Pat Cox la necessitat d'establir mecanismes perquè el Parlament català tingui una relació directa amb el Parlament Europeu, a fi de fer-li arribar les seves propostes en aplicació del principi de subsidiarietat. D'aquesta forma, ha dit Benach, els catalans i les catalanes podran sentir més properes les institucions europees. Benach ha recordat a Cox l'acord de la darrera reunió de la Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees (CARLE) a favor de començar a establir aquestes relacions amb tots els parlaments regionals.

En aquesta línia, el president del Parlament ha insistit en la conveniència de crear, en la propera legislatura del Parlament Europeu, una comissió específica de política regional, al marge de la comissió actual encarregada d'aquests assumptes, que també tracta el transport i el turisme.