Notícies
|
 |
Joan Reventós i Carner, president del Parlament de la V legislatura, ha mort aquest matí, a l'edat de 76 anys. Joan Reventós havia estat president de la cambra catalana entre els anys 1995 i 1999, i prèviament diputat de la I, III i IV legislatures (1980-1984, 1988-1992 i 1992-1995). Va rebre la Medalla d'Honor del Parlament en categoria d'Or l'any 2000.
Joan Reventós va néixer a Barcelona el 26 de juliol de 1927. Estava casat amb Josepa Maria Rovira i Ribas, amb la qual va tenir set fills. Joan Reventós era fill i nét de polítics. El seu pare, Manuel Reventós i Bordoy, va ser director general de Comerç i Política Aranzelària en el primer govern de la República. El seu avi matern, Jaume Carner, va ser ministre d'Hisenda durant el segon govern de la República.
Era doctor en dret per la Universitat de Barcelona (es va llicenciar el 1950). Durant els seus anys d'estudiant va militar en el moviment catalanista i va formar part del grup «Torres i Bages». Més tard, el 1949, va ingressar al Moviment Socialista de Catalunya, del qual va esdevenir un dels líders.
Acabada la carrera va ser professor d'història econòmica mundial a la Facultat de Dret de Barcelona. El 1958 va ser detingut i acusat de propaganda clandestina i associació il·legal i va ser suspès de la docència. Durant els últims anys del franquisme participà en els diversos organismes unitaris de l'oposició, com ara la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, l'Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
El 1974 va fundar Convergència Socialista de Catalunya, llavor del que més tard seria el Partit dels Socialistes de Catalunya. El 1977, en les primeres eleccions democràtiques, va ser elegit diputat al Congrés com a cap de llista per Barcelona dels Socialistes de Catalunya. Reinstaurades la democràcia i les institucions catalanes, amb el retorn del president Josep Tarradellas, Joan Reventós va ser nomenat conseller polític en el Govern de la Generalitat provisional el desembre del 1977.
El juliol del 1978 va ser elegit primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya, fruit del procés d'unitat de les tres branques del socialisme democràtic a Catalunya. Joan Reventós va ser reelegit diputat a les Corts Generals l'any 1979, però va renunciar a aquest càrrec per presentar-se com a candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat. Va ser diputat del Parlament de Catalunya fins al març del 1983, quan va ser nomenat ambaixador d'Espanya a París, càrrec que va ocupar fins al 1986.
L'any 1984 va ser elegit president del Partit dels Socialistes de Catalunya i el 1986, en tornar a Catalunya, va ser elegit senador per Barcelona. Va ser al Senat fins al 1995, i allà va ser nomenat, el 1994, president de la Comissió General d'Autonomies.
Joan Reventós era soci de l'Ateneu Barcelonès, de la Fundació Campalans i de la Fundació Picasso-Reventós. També era membre de la Societat Catalana d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials (filial de l'Institut d'Estudis Catalans).
Havia publicat, entre altres, la seva tesi doctoral, El movimiento cooperativo en España (1960), Dos infants i la guerra (1975), Amb un altre nom (1984), Missió a París (1992), i una sèrie de llibres de semblances iniciada el 1982: Amics, companys i mestres (1982), Petjades. Evocacions i semblances (1989), Noves evocacions i semblances (1993), Entre els records i la nostàlgia (1989) i Novíssimes Semblances (1993). Amb el pseudònim de Pere Oliva havia publicat els llibres de poemes El Delta (1967) i Els àngels no saben vetllar els morts (2000). El maig del 2001 va prologar el llibre Paraules del president Joan Reventós, publicat pel Parlament, que recull els diferents discursos durant el seu mandat com a president. També havia col·laborat a La Vanguardia i Endavant.
Discurs pronunciat per Joan Reventós en la sessió constitutiva de la V legislatura
Ernest Benach qualifica Joan Reventós de "mite de la política del nostre país"
El president del Parlament visitarà la capella ardent de Joan Reventós
La Mesa del Parlament assistirà al funeral de Joan Reventós