Notícies

El president del Parlament, Ernest Benach, ha afirmat avui que el nou Estatut, aprovat en referèndum pel poble català, «és, sens dubte, millor que l'actualment vigent», però que en matèries com la del finançament ha quedat «allunyat» de la proposta inicial aprovada pel Parlament el 30 de setembre de 2005.

El president de la cambra catalana ha fet aquestes reflexions durant la seva intervenció en el seminari «Federalisme fiscal a Itàlia. Perspectives polítiques i problemes tècnics», que ha tingut lloc avui a Venècia, a la seu de l'Institut Venecià de les Ciències, les Lletres i les Arts, i que han organitzat el Consell Regional del Vèneto i la Conferència de Presidents de les Assemblees dels Consells Regionals i de les Províncies Autònomes d'Itàlia.

Ernest Benach ha dit que el nou finançament pot comportar un increment d'ingressos perquè la Generalitat pugui actuar al servei dels ciutadans, però no resol totes les necessitats actuals. Al seu parer, «s'ha avançat en els trets federals del finançament, però no hi ha un canvi de model», ja que es continua depenent de les majories conjunturals a les Corts Generals.

El president ha pres com a referència d'un canvi de model «amb garanties» el sistema inclòs en la Proposta de reforma de l'Estatut aprovada pel Parlament el 30 de setembre, «amb un acord del 90 per cent dels diputats, la gran majoria dels representants del poble de Catalunya». Per Benach, aquest model pretenia augmentar la sobirania fiscal, assegurant un increment dels recursos financers de la Generalitat i la capacitat normativa sobre els tributs.

El president s'ha mostrat convençut que «més d'hora o més tard» Catalunya tindrà un sistema de finançament més just. «Els temps estan canviant; els economistes parlen ja de la major competitivitat dels estats petits i àgils, organitzats en xarxa, enfront dels grans estats nació, els quals tenen una menor capacitat d'adaptació a les contínues transformacions. La fiscalitat i el finançament són elements clau per a avançar en aquesta conversió dels estats. I, més tard o més d'hora, Catalunya, com tantes altres regions d'Europa, seguirà aquest camí», ha dit.

Règim foral i règim comú

El president de la cambra catalana ha centrat la seva intervenció a explicar, des d'una perspectiva catalana, els antecedents i la situació dels dos sistemes de finançament existents a l'Estat espanyol, sorgits de la Transició: el règim foral d'Euskadi i Navarra i el règim comú per a la resta de comunitats autònomes. Una Transició que, per Benach, «ha deixat punts foscos».

Ha explicat com, al llarg dels anys, aquest sistema comú ha provocat que Catalunya tingui «un dèficit fiscal crònic i estructural que és intolerable» i que repercuteix en la manca de serveis i competitivitat de les empreses. «A Euskadi i Navarra, el sistema, pràcticament confederal, proporciona un alt grau d'autonomia política, que han sabut aprofitar, com demostren el benestar de les seves economies i la qualitat dels serveis públics», ha afegit.

El president del Parlament ha pronunciat la conferència en el bloc corresponent a les intervencions de les regions europees i ho ha fet abans que el president de l'Assemblea de Baden-Württemberg, Peter Straub, el qual ha presidit fins fa poc el Comitè de les Regions. També han participat en aquest seminari el president del Consell Regional del Vèneto, Marino Finozzi; el president del Consell Regional del Piemont, Davide Gargilio; la presidenta del Consell Regional de Molise, Angela Fusco, i el president del Consell Regional de La Puglia, Piero Pepe.