Notícies

El president del Parlament de Catalunya, Joan Rigol, va participar a la VII Conferència d'Assemblees Legislatives Regionals Europees (CALRE), que els dies 27 i 28 d'octubre va reunir més de cinquanta presidents de parlaments autonòmics i regionals europeus a la ciutat italiana de Reggio de Calàbria.

Joan Rigol ¿que va participar a l'assemblea de la CALRE acompanyat del vicepresident primer, Higini Clotas, i de l'oficiala major del Parlament, Imma Folchi¿ va acomiadar-se dels seus homòlegs europeus, i ho va fer aprofitant la seva darrera intervenció davant el plenari de la conferència de presidents.

En el seu discurs, el president del Parlament català va anunciar a la resta de presidents l'acord a què va arribar, en nom de la CALRE, amb el Parlament Europeu d'ampliar la presència dels parlaments regionals en els debats d'interès regional de l'eurocambra. Rigol va explicar les negociacions que, amb aquesta finalitat, ha dut a terme amb el president del Parlament Europeu, Pat Cox, i el president de la Comissió de Política Regional, Transports i Turisme, Paolo Costa.

El president de la CALRE i del Parlament de la Toscana, Riccardo Nencini, i el president del Parlament del landtag de Baden-Württemberg, Peter Straub, van felicitar Joan Rigol per l'èxit que ha tingut d'aconseguir incrementar la relació institucional amb el Parlament Europeu, per la qual cosa els assistents a la conferència van homenatjar Joan Rigol amb una llarga ovació.

Segons l'acord negociat per Joan Rigol amb l'eurocambra, els representants dels parlaments regionals que podran assistir a les reunions de l'esmentada comissió amb dret de paraula s'amplien de set fins a un màxim de quinze. Així mateix, es reconeix el dret d'aquests parlaments de presentar iniciatives aprovades per les seves respectives cambres al Parlament Europeu, per mitjà de la Comissió de Política Regional.

L'acord va ser aprovat per unanimitat i va quedar recollit com un dels punts més importants de la declaració final de Reggio de Calàbria aprovada per l'assemblea de la CALRE, en la qual els presidents dels parlaments regionals expressen la seva insatisfacció pel fet que les regions no siguin directament reconegudes en el projecte de Constitució Europea, especialment pel fet que no se'ls hagi reconegut la capacitat de presentar recursos davant el Tribunal de Justícia Europeu.

Joan Rigol va destacar la importància de l'acord assolit amb el Parlament Europeu perquè aquest ha de ser ¿segons les seves pròpies paraules¿ la institució de referència dels parlaments regionals. Segons Rigol, «els nostres parlaments no veuen amb recel el Parlament Europeu, cosa que sí que passa amb els parlaments estatals». És per això que va afegir que l'actitud de col·laboració dels parlaments regionals amb l'eurocambra és «més franca i més oberta».

Tanmateix, el president del Parlament va criticar la marginació dels parlaments autonòmics i regionals en la proposta de Constitució Europea. Va dir que la convenció que ha elaborat el projecte de Constitució «ha deixat escapar una oportunitat immillorable per a establir un nou marc institucional que acabi amb el dèficit democràtic que pateix la Unió».

Rigol va constatar que el projecte de Constitució d'Europa amplia les possibilitats de participació dels parlaments estatals, però que els parlaments com el català «continuen quedant al marge i reben, fins i tot, menys consideració que les associacions representatives, a les quals es reconeix explícitament la possibilitat d'expressar davant les institucions de la Unió els seus punts de vista sobre tots els àmbits d'acció de la Unió».

Malgrat que la Convenció no reconeix el paper efectiu de les regions, Joan Rigol va voler destacar com un avenç el fet que es doti el Comitè de les Regions de legitimació activa davant el Tribunal de Justícia per a interposar recursos. Tanmateix, va lamentar que es deixi a la discrecionalitat dels estats l'efectiva participació en la Unió de les regions i, particularment, dels seus parlaments, i que això es justifiqui «amb un mal entès principi d'autonomia institucional i procedimental».

No obstant això, Joan Rigol va voler deixar ben clar que el text de la futura Constitució Europea «no pot donar peu a interpretacions que posin en dubte o vagin en contra de l'organització territorial dels Estats membres, les regions dels quals tinguin competències legislatives».