La Proposta de reforma de l'Estatut d'autonomia, que aquest diumenge se sotmet a referèndum del poble de Catalunya, quedarà aprovada si obté més vots a favor que en contra del conjunt de vots vàlids.
La Llei orgànica 2/1980, del 18 de gener, sobre la regulació de les distintes modalitats de referèndum, no estableix una participació mínima perquè el resultat sigui vàlid.
L'esmentada Llei tampoc no disposa que en cada una de les circumscripcions electorals s'hagin de comptar més vots a favor que en contra per poder aprovar la reforma de l'Estatut. La Llei sobre els referèndums només manté la necessitat d'obtenir més vots a favor a cadascuna de les actuals províncies per aprovar el primer Estatut, però no les reformes. D'altra banda, en el títol quart l'actual Estatut regula la pròpia reforma i estableix com a únic requisit "el referèndum positiu dels electors".
Si la Proposta de reforma no fos aprovada pel conjunt dels electors, no es podria tornar a debatre i a votar pel Parlament fins passat un any, segons que estableix l'Estatut vigent, el qual continuaria en vigor.
L'Estatut actual va ser aprovat en referèndum el 25 d'octubre de 1979, amb una participació del 59,3 per cent dels electors, un 88,1 per cent de vots a favor i un 7,8 en contra; els vots en blanc van representar un 3,5 per cent i els vots nuls un 0,5.
Els resultats seran provisionals fins que la Junta Electoral Central no els declari oficials.
L'escrutini haurà d'establir el nombre d'electors, el de votants, el de vots a favor i en contra del text sotmès a consulta, el de vots en blanc i el de vots nuls.
Cinc dies hàbils després de la votació, el 23 de juny, les juntes electorals provincials faran l'escrutini general. Cinc dies després, el 28 de juny, les juntes electorals provincials, en el cas que no s'hagin interposat recursos contenciosos electorals, proclamaran els resultats i els comunicaran seguidament a la Junta Electoral Central. En cas de recurs contenciós electoral, les juntes electorals provincials comunicaran a la Junta Electoral Central el resultat el mateix dia que els notifiquin la sentència.
Segons la Llei sobre la regulació de les modalitats de referèndum, la Junta, per mitjà del seu president, declararà oficials els resultats i els comunicarà immediatament als presidents del Govern de l'Estat, del Congrés dels Diputats i del Senat. També els haurà de comunicar als president de la Generalitat i del Parlament de Catalunya, segons el decret del Govern de la Generalitat 171/2006, de 18 de maig, de normes complementàries per a la realització del referèndum.
Els resultats oficials es publicaran al Butlletí Oficial de l'Estat i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
A partir d'aquest moment, correspon al rei sancionar, promulgar i ordenar la publicació del nou Estatut, el qual entrarà en vigor vint dies després d'haver-se publicat al BOE i al DOGC. Com que la Proposta de reforma de l'Estatut no incorpora cap disposició sobre la seva entrada en vigor, s'aplica la norma general establerta per a les lleis.