Notícies

El president del Parlament, Ernest Benach, i l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, han inaugurat aquest vespre l'exposició commemorativa del 25è aniversari del restabliment de la cambra, «Parlament de Catalunya. Història i Futur», que es podrà visitar a la Biblioteca de Lleida, a la rambla d'Aragó, fins al 26 de maig.

A la inauguració han assistit regidors de la Paeria, els diputats Marta Camps, Teresa Josa i Miquel Àngel Estradé i l'exdiputada Maria Concepció Tarruella, tots ells de la província de Lleida.

En el seu discurs, el president ha destacat el fet que l'exposició arribi a Lleida, «una de les principals ciutats de Catalunya, plena d'història i orientada al futur, com l'exposició». Benach, que ha convidat tots els lleidatans a visitar l'exposició, ha assegurat que «ara, amb tot el procés del nou Estatut, som en un moment històric, que s'afegeix a molts altres que ha viscut la nostra institució».

El president ha explicat que l'exposició ajuda a entendre que «el 1980 vam sortir de la foscor en què ens han provat de ficar repetidament i d'on repetidament, tossudament, hem sortit un i altre cop, perquè hi ha una voluntat, perquè som una nació», i ha afegit que «molts, dins i fora de Catalunya, ho han negat, amb ironia o amb sarcasme, han menyspreat l'existència de la voluntat, de la identitat, de la realitat de la nostra nació. Són els qui pensen que la nostra és una societat sense ànima, sense voluntat, que el país es redueix a la voluntat d'uns quants empresaris i polítics i a la dels grans mitjans de comunicació, però històricament s'ha demostrat que sí que hi ha una nació viva, que sí que hi ha voluntat pròpia».

D'altra banda, Àngel Ros ha reclamat «el paper dels ajuntaments en la història de la Catalunya moderna», perquè, ha assegurat, «les bases sobre què se sustenta l'autogovern de Catalunya cal trobar-les en el municipalisme, que al llarg dels anys ha fet una aposta de país més enllà dels ajuntaments».

Ros ha desitjat que «després del procés estatutari avancin en el Parlament lleis importants com la del municipalisme o la Llei d'hisendes locals, perquè cal que en el país es faci una política propera. Esperem molt del nostre Parlament», ha conclòs.

Un exposició de 300 metres quadrats a la biblioteca

L'exposició ha viatjat a Lleida en una instal·lació en suport visual i audiovisual de 300 metres quadrats i s'estructura en quatre apartats: «Les Corts Catalanes fins al 1714», «El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939)», «De l'exili al restabliment (1939-1980)» i «El Parlament avui: catalanisme, democràcia i participació (1980-2005)».

Les peces de valor patrimonial i els documents més significatius s'han integrat al contingut de l'exposició per mitjà de reproduccions fotogràfiques. Així, s'hi podrà veure la reproducció fotogràfica de documents relatius a les assemblees de pau i treva i a les Corts Catalanes, i també exemplars de les antigues constitucions manuscrites (per exemple les de Tortosa, del 1430) i de les tres edicions impreses de les constitucions catalanes (la del 1495, la del 1588-1589 i la del 1704), el manuscrit original i l'edició impresa del Decret de Nova Planta (1716) i l'emblemàtica clau de la Ciutadella.

Entre els documents més recents, hi haurà les reproduccions dels originals signats de l'Estatut de Núria (1931), de l'Estatut del 1932, de l'Estatut de Sau (1978), de l'Estatut del 1979 i del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya amb el text del nou Estatut aprovat per la cambra catalana el 30 de setembre de 2005, i també una còpia del llapis de memòria amb què aquest text va ser lliurat al Congrés dels Diputats perquè se n'iniciés la tramitació.

L'exposició ha conservat íntegrament les projeccions fílmiques i audiovisuals (sis en total) i els interactius, que ofereixen la possibilitat de conèixer la composició de la cambra i la seva activitat al llarg del període que va del 1980 fins a l'actualitat.

Lleida és la sisena ciutat catalana que acull aquesta exposició itinerant després de Manresa, Tarragona, Vic, Girona i Sitges, i posteriorment es podrà veure en altres ciutats catalanes, com ara Reus, la Seu d'Urgell, Figueres, Mataró, Montblanc, Cervera, Balaguer, l'Hospitalet de Llobregat, Olot, Sant Cugat del Vallès i Tortosa.