Notícies

El Ple ha aprovat aquest migdia per unanimitat la llei que actualitza la legislació perquè els termes que s'hi empren per referir-se a les persones amb discapacitat siguin sempre adequats i respectuosos.

En el decurs de la sessió d'avui, la cambra també ha donat via lliure perquè continuï la tramitació parlamentària de dos projectes de llei, sobre la participació ciutadana i la ITV, i d'una proposició de llei de Junts, sobre el salari mínim de referència, ja que totes tres iniciatives han superat el debat de totalitat.

Sessió de control
El ple s'ha reprès aquest matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern.

En la sessió de control al president de la Generalitat, Junts, ERC i la CUP-DT han centrat les seves preguntes en l'aplicació de la llei d'amnistia. Mònica Sales (Junts) s'hi ha referit com "una victòria extraordinària de l'independentisme i una derrota dels poders de l'Estat" i ha demanat al president els motius del seu canvi d'opinió amb relació a l'amnistia; Josep Maria Jové (ERC) també ha instat Illa a "afrontar la resolució del conflicte polític" i a facilitar la investigació de l'espionatge a polítics i ciutadans, i Pilar Castillejo (CUP-DT) ha denunciat les "dues velocitats" en l'aplicació de l'amnistia i ha preguntat al president per les mesures per blindar el model d'immersió lingüística.

D'altra banda, Alejandro Fernández (PPC) ha acusat el PSC i el PSOE d'"enfonsar Catalunya"; Joan Garriga (Vox) ha preguntat al president per l'estratègia del Govern per defensar la pagesia i ha criticat que "destini diners dels catalans a ajudar el camp del Marroc"; Jéssica Albiach (Comuns) ha instat Illa a fer possible l'aprovació de la proposició de llei per prohibir la compra especulativa d'habitatge; Sílvia Orriols (AC) ha centrat la seva pregunta en el procediment que li ha estat aplicat d'acord amb el Codi de conducta dels diputats, i Ferran Pedret (PSC-Units) ha preguntat al president sobre la viabilitat del sistema públic de pensions.

A continuació, els consellers han respost les preguntes dels grups parlamentaris, sobre el desequilibri entre l'oferta i la demanda de l'habitatge (Vox), l'accessibilitat dels equipaments educatius (Comuns), la situació de la pagesia (CUP-DT), els disturbis al carrer (AC), la situació de la pagesia, el desplegament de la llei de l'esclerosi lateral amiotròfica (ERC), el deteriorament dels serveis públics (PPC), la seguretat i la convivència, el patrimoni cultural, la gestió de la fauna salvatge (Junts), el Pla director 2026-2036 de Poblet, l'evolució de l'economia catalana i la millora i les noves actuacions en les infraestructures de recerca i innovació (PSC-Units).

Termes per fer referència a les persones amb discapacitat
La Llei d'actualització de la legislació amb relació als termes emprats per referir-se a les persones amb discapacitat, elaborada per una ponència conjunta i signada pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT, ha arribat al debat final després que el Ple acordés a finals de juliol tramitar-la pel procediment exprés de lectura única.

La iniciativa, aprovada per unanimitat, actualitza la legislació catalana perquè els termes que s'hi empren siguin respectuosos, adequats, inclusius i precisos, d'acord amb el que estableix la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, de l'Organització de les Nacions Unides. Així, el text modifica més de vint lleis, en què, per exemple, substitueix els termes "persones discapacitades" per "persones amb discapacitat" o "discapacitat psíquica" per "discapacitat intel·lectual" i introdueix també termes com "pluridiscapacitat". La llei inclou a més una disposició final que estableix que les normes legals o reglamentàries que es dictin d'ara endavant hauran d'emprar un llenguatge respectuós i adequat en aquest sentit.

En el debat final de la iniciativa hi han intervingut Isaac Padrós (Junts), Carles Campuzano (ERC), Montserrat Berenguer (PPC), Rafael Villafranca (Vox), Andrés Garcia Berrio (Comuns), Pilar Castillejo (CUP-DT), Rosa Maria Soberana (AC) i Guillem Mateos (PSC-Units).

El debat l'han seguit des de la tribuna de públic entitats representants de les persones amb discapacitat, a qui el president, Josep Rull, ha adreçat unes paraules per remarcar que amb aquesta llei "el Parlament dona resposta" a una petició del col·lectiu i fa un "acte de dignitat", perquè, ha assegurat, "les paraules sí que importen". Rull també ha posat en relleu el caràcter pioner de la nova llei.

Participació ciutadana
El Projecte de llei de participació ciutadana ha superat el debat de totalitat sense que cap grup no hi hagi presentat esmenes de rebuig, de manera que la iniciativa continuarà ara la tramitació en ponència i comissió abans que torni al Ple perquè en faci el debat i la votació finals.

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha presentat el projecte, que regula el dret de participació ciutadana en l'elaboració, la implantació i l'avaluació de les polítiques públiques, un dret que reconeix a totes les persones, incloses les menors d'edat, a títol individual o mitjançant entitats. Dalmau ha remarcat que quan s'aprovi "serà la primera llei marc en la matèria" i "ens permetrà disposar, a totes les administracions catalanes, Generalitat i món local, d'un procediment comú per incorporar la veu de la ciutadania" en aquestes polítiques.

Entre altres aspectes, el text estableix els principis i les fases dels processos participatius; en reforça la planificació i la posterior rendició de comptes; estableix mesures per afavorir la participació, com ara la possibilitat de compensació econòmica en alguns supòsits; recull els requisits per a l'impuls ciutadà dels instruments participatius, i disposa que el Síndic de Greuges haurà d'avaluar cada dos anys l'aplicació de la llei. Així mateix, la llei estableix que la seva aplicació s'haurà d'adaptar a la realitat territorial, en particular als municipis rurals i petits.

En el debat de totalitat del projecte hi han intervingut Glòria Freixa (Junts), Lluïsa Llop (ERC), Pere Lluís Huguet (PPC), Andrés Bello (Vox), Lluís Mijoler (Comuns), Dani Cornellà (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Alberto Bondesio (PSC-Units).

Servei d'ITV
El ple s'ha reprès a la tarda amb el debat de totalitat del Projecte de llei de regulació de la prestació del servei d'inspecció tècnica de vehicles (ITV) a Catalunya, que continuarà la tramitació parlamentària després que la cambra hagi rebutjat les esmenes de retorn que hi havien presentat el PPC i la CUP-DT, amb 27 vots favor, d'aquests dos grups i Vox, i 103 en contra, del PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i AC.

El projecte l'ha presentat el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que ha explicat que la iniciativa respon a tres necessitats: que el sistema de Ia ITV "tingui més seguretat jurídica", "superar l'estancament de la seva capacitat" i adaptar-lo a les "necessitats no només dels usuaris, sinó també del territori, mantenint totes les garanties que requereix l'interès general".

Entre altres mesures, el projecte estableix el lliure accés al mercat de nous operadors i la liberalització de les tarifes per fomentar la competència; l'ampliació de la xarxa d'estacions, afavorint-ne l'obertura de noves eliminant les limitacions actuals, i l'oferta de més opcions per als usuaris a l'hora d'escollir el centre. Alhora, el text garanteix el manteniment del control i la supervisió de tot el servei per part de la Generalitat.

Laura Fernández Vega (CUP-DT) i Àngels Esteller (PPC) han defensat les esmenes a la totalitat dels seus grups, i en nom de la resta han intervingut en el debat Joan Canadell (Junts), Joan Ignasi Elena (ERC), Javier Ramírez (Vox), Lluís Mijoler (Comuns), Rosa Maria Soberana (AC) i Conchi Jiménez (PSC-Units).

Salari mínim de referència
La Proposició de llei de creació del salari mínim de referència de Catalunya, presentada per Junts, també ha superat el debat de totalitat, ja que la cambra ha rebutjat les esmenes de retorn que hi havien presentat el PPC i Vox, amb 23 vots a favor, d'aquests dos grups, i 109 en contra, del PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns, la CUP-DT i AC. El PSC-Units i els Comuns també hi havien presentat esmenes a la totalitat, però les han retirat abans de començar el debat.

Joan Canadell (Junts) ha presentat la iniciativa i ha explicat que atès que "Catalunya no té competències per fixar un salari mínim interprofessional" el que es planteja "mentrestant" és "fixar un salari mínim de referència català", "que el Govern lideri un gran acord de concertació social" i "posar els instruments perquè el màxim de convenis puguin arribar a aquest salari mínim, amb l'objectiu que tots acabin per sobre d'aquest salari mínim".

La iniciativa proposa fixar aquesta referència, inicialment, en 1.400 euros mensuals en catorze pagues per al 2026, equivalents a 19.600 euros bruts anuals per a una jornada completa. Aquest salari de referència seria obligatori exclusivament en els àmbits de l'Administració de la Generalitat i els ens que en depenen i de les entitats que integren l'Administració local, tindria caràcter orientatiu en la resta de sectors i no substituiria el salari mínim interprofessional estatal ni establiria un salari mínim obligatori per a tots els treballadors.

El text també preveu la promoció del compliment del salari mínim com a criteri social prioritari de valoració en l'adjudicació de contractes públics i l'atorgament de subvencions i ajuts de la Generalitat i els ens que en depenen. La iniciativa inclou, així mateix, un programa de suport a les petites i mitjanes empreses i als sectors amb dificultats per facilitar-ne l'adaptació progressiva al sistema i mesures fiscals per preservar el poder adquisitiu de les rendes baixes i mitjanes. A més, estableix mecanismes de control dels compromisos salarials adquirits per les empreses i entitats beneficiàries de contractes, subvencions o ajuts públics.

Míriam Casanova (PPC) i Javier Ramírez (Vox) han defensat les esmenes a la totalitat dels seus grups, i en nom de la resta han intervingut en el debat Jordi Albert (ERC), Lluís Mijoler (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (CUP-DT) i Conchi Jiménez (PSC-Units).

Interpel·lacions
La cambra també ha fet avui les tres darreres interpel·lació al Govern, sobre el desplegament de la Llei 13/2025, dels drets de les persones LGBTI i l'erradicació de l'LGBTI-fòbia (Comuns), les polítiques d'ocupació (ERC) i la defensa dels interessos de Catalunya davant els incompliments del Govern espanyol (Junts).

D'altra banda, en el decurs de la sessió d'avui també s'ha llegit una declaració institucional de suport al Comboi Internacional de Solidaritat amb Ucraïna, presentada pel PSC-Units, Junts, ERC i els Comuns.

La sessió plenària es reprendrà demà a les nou del matí amb els debats i les votacions de les vuit mocions de l'ordre del dia.