Notícies

La Mesa ha acordat avui per unanimitat, a proposta del president, Josep Rull, concedir aquest any la Medalla d'Honor del Parlament en la categoria d'or al cineasta i polític Pere Portabella, a la il·lustradora Pilarin Bayés, a l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, a l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya i al Centre Excursionista de Catalunya. L'acte de lliurament de les medalles es farà el 29 d'octubre al Parlament.

Amb la concessió de la Medalla d'Honor, el Parlament vol reconèixer el compromís amb Catalunya d'aquestes persones i entitats i el seu paper determinant en la defensa de les llibertats i de la memòria democràtica, en la preservació de la identitat i la cultura catalanes i en el coneixement del territori. El president ha destacat que són tres entitats i dues personalitats que "des de camins diferents comparteixen el mateix compromís amb Catalunya" i que es tracta de cinc reconeixements a "cinc trajectòries singulars" amb "un mateix fil conductor: la voluntat de servir Catalunya i de deixar a les generacions futures un país més conscient de la seva història, més lliure i més ric culturalment".

La Mesa ha proposat lliurar la Medalla d'Honor a Pere Portabella i Ràfols, director de cinema, productor i polític, perquè, tal com diu l'acord, és una "figura clau per a la recuperació de les llibertats democràtiques, en la cultura catalana i en la política durant el final del franquisme i la Transició". L'acord també recorda que Portabella va ser diputat de la primera legislatura del Parlament i una de les persones que el 1976 van entrar a l'hemicicle després d'haver estat tancat des del 1938 i que va participar en l'organització i la direcció de la rebuda del president Tarradellas a Barcelona.

La Mesa ha acordat concedir també la Medalla d'Honor a Pilarín Bayés i de Luna, "una de les figures més reconegudes de la il·lustració catalana contemporània", amb més de seixanta anys de trajectòria i més d'un miler de llibres il·lustrats. La seva obra, destaca l'acord, ha contribuït de manera "molt significativa" a "crear l'imaginari visual" de diverses generacions de catalans, utilitzant el dibuix com una eina d'educació, divulgació i transmissió de la llengua, la història i la cultura popular de Catalunya.

Amb la Medalla d'Honor a l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, el Parlament vol reconèixer el treball al llarg de cinquanta anys d'aquesta entitat i una trajectòria "dedicada a la solidaritat amb els presos polítics durant la dictadura, la reivindicació de justícia i reparació de les persones represaliades i la preservació i transmissió de la memòria democràtica".

El Parlament distingeix també l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, entitat que al llarg de cinc dècades "ha tingut un paper destacat en la dignificació del Fossar de la Pedrera i en la recuperació de la memòria de les persones executades pel franquisme", en la recerca històrica, en la reivindicació de la nul·litat dels judicis franquistes, en la reparació de les víctimes i en la participació en les polítiques públiques de memòria democràtica.

Finalment, el Parlment concedeix la Medalla d'Honor al Centre Excursionista de Catalunya, "una de les entitats més representatives de la societat civil catalana", amb cent cinquanta anys d'història, una entitat que ha contribuït al coneixement, l'estudi i la divulgació del territori català i ha esdevingut un "espai de trobada entre excursionisme, ciència, cultura i llengua".

Personalitats i col·lectius distingits des de l'any 2000
El Parlament atorga la Medalla d'Honor des de l'any 2000 a personalitats o entitats que mereixen un reconeixement excepcional.

En les edicions anteriors han estat distingits: Desmond Tutu, sacerdot i Premi Nobel de la Pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); Jordi Savall, músic (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); Roser Capdevila, il·lustradora (2010); Josep Guardiola, exfutbolista i entrenador (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); Núria Gispert, activista social, Carme Ruscalleda, cuinera, i Anna Veiga, biòloga (2013); Josep Carreras, tenor (2014); les primeres vuit diputades del parlamentarisme català (Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Trinitat Neras, Assumpció Sallés i Marta Mata, aquesta darrera a títol pòstum) i la Fundació Institut Guttmann (2015); Manel Esteller, investigador (2016); el Cos de Mossos d'Esquadra, els serveis d'emergències, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Local de Cambrils (2017); l'Associació de Mestres Rosa Sensat (2018); Carola Rackete, capitana del vaixell Sea Watch 3, i Òscar Camps, fundador i director de l'ONG Proactiva Open Arms (2019); els professionals del sistema de salut de Catalunya (2020); les víctimes de la repressió i els col·lectius jurídics encarregats de la seva defensa davant la causa general contra l'independentisme (2021); els músics Núria Feliu i Pau Riba, a títol pòstum, i els pedagogs Joaquim Arenas i Margarida Muset, primers responsables del Servei d'Ensenyament del Català (2022); la secció femenina de futbol del Futbol Club Barcelona (2023); el Monestir de Montserrat, amb motiu del seu mil·lenari (2024), i la Federació d'Ateneus de Catalunya, Karina Gibert, doctora en informàtica i experta en intel·ligència artificial, i, a títol pòstum, els activistes socials Josep Gassó i Enric Morist.

Biografies dels premiats
Pere Portabella i Ràfols
Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 1927) és cineasta, productor i una figura de referència de la cultura i la política catalana contemporània. La seva trajectòria vincula la renovació del llenguatge cinematogràfic amb el compromís cívic, la defensa de les llibertats democràtiques i la recuperació de les institucions catalanes.

En l'àmbit polític, va ser un dels impulsors de la Taula Rodona i de l'Assemblea de Catalunya i va participar en la mobilització antifranquista per les llibertats, l'amnistia i l'autogovern. Va coordinar la diada de Sant Boi de Llobregat del 1976 i va organitzar el retorn del president Tarradellas el 1977. Elegit senador per Girona en les eleccions del 15 de juny de 1977, va participar en els treballs de la Comissió de Constitució del Senat. Va ser diputat de la primera legislatura del Parlament restablert (1980-1984) i senador designat pel Parlament en representació de la Generalitat. Actualment és president d'honor de la Fundación Alternativas.

Entre les seves distincions destaquen la Creu de Sant Jordi (1999), el Premi Nacional de Cinema (2009), el Premi Gaudí d'Honor (2012), la Medalla d'Or al Mèrit Cultural, de l'Ajuntament de Barcelona (2019), i la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, del Govern d'Espanya (2024). És doctor 'honoris causa' per la Universitat Autònoma de Barcelona (2009) i la Universitat de Girona (2022).

Pilarín Bayés i de Luna
Pilarín Bayés (Vic, 1941) va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona, entre el 1959 i el 1964, i va compaginar els estudis d'art amb col·laboracions amb el moviment catòlic progressista. Amb la seva obra ha difós la cultura i la història de Catalunya, i amb els seus dibuixos ha adquirit un compromís que la converteix en una promotora de referència de tot el que és català, cosa que ha ajudat els infants de diverses generacions a estimar i entendre el país.

Besneta de Joaquim Vayreda, va créixer en una família molt sensibilitzada per les arts i va començar a dibuixar des de molt petita. La seva carrera professional es va iniciar el 1964 a la revista 'Cavall fort', amb la qual encara col·labora. Aquell mateix any va publicar el seu primer llibre, 'El meu pardal', a l'Editorial La Galera i amb el suport de la pedagoga Marta Mata. Ha il·lustrat més de mil llibres, i també, entre d'altres, cartells, portades o articles. Així mateix, ha pintat milers de quadres que li han encarregat o ha fet per a galeries d'art. També ha fet escultures, murals, ceràmica, joies, objectes decoratius i dibuixos animats. Els seus dibuixos tenen un estil propi molt reconeixible.

Dibuixa al voltant de catorze hores diàries, cosa que li ha permès acumular una producció de milions de dibuixos. Actualment, continua col·laborant amb editorials i galeries d'art i treballa en grans murals per a diversos pobles i ciutats de Catalunya. Des del 2019 té un compte a Instagram amb més de 171.000 seguidors.

Ha estat reconeguda, entre altres distincions, amb la Creu de Sant Jordi (1991), el Premi Crítica Serra d'Or (1992) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Vic (2011).

Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme
L'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme és una entitat de memòria democràtica constituïda formalment el 1976, però amb antecedents en les xarxes clandestines de solidaritat amb els presos polítics que funcionaven a Catalunya des de finals dels anys seixanta.

Legalitzada el 1980, durant les primeres dècades de democràcia va centrar bona part de la seva activitat en el reconeixement dels presos polítics, les indemnitzacions pel temps de reclusió i la recuperació de la memòria de la resistència antifranquista. A partir dels anys noranta, i especialment durant els primers anys del segle XXI, l'entitat va ampliar la seva activitat amb les tasques de recuperació de la memòria democràtica, de transmissió dels testimonis i d'educació.

L'associació va tenir un paper destacat en la reivindicació de la creació del Memorial Democràtic, reivindicació impulsada públicament amb el Manifest per a un Memorial Democràtic, presentat en l'homenatge a les persones represaliades pel franquisme fet al Gran Teatre del Liceu el 2002. Actualment, manté una intensa activitat en els àmbits de la memòria democràtica, l'educació, la divulgació històrica, els espais de memòria i la defensa dels drets de les víctimes del franquisme. Forma part del Consell de Participació del Memorial Democràtic, i el seu president, Carles Vallejo, és actualment el president del consell.

L'any 2026 l'associació va celebrar el cinquantè aniversari sota el lema "Solidaritat, justícia, memòria", cinc dècades durant les quals ha anat transformant el dolor i les experiències personals de la repressió en memòria col·lectiva i eina educativa.

Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya
L'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya es va fundar el 1976 arran de la voluntat de familiars de víctimes de la repressió franquista i amb l'objectiu de mantenir viu el record de les persones executades a Catalunya per la dictadura per raons polítiques i ideològiques. Va ser l'organització impulsora de la recuperació del Fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc, a Barcelona, com a espai de memòria democràtica i d'homenatge.

Durant dècades, l'entitat ha reclamat l'anul·lació dels judicis i les condemnes dictades pels tribunals de la dictadura i va impulsar la Llei 11/2017, de recuperació jurídica de les víctimes del franquisme, que, aprovada pel Parlament per unanimitat, va declarar il·legals els tribunals militars franquistes.

L'associació organitza o col·labora cada any en dos actes d'homenatge: un al Fossar de la Pedrera i un d'institucional al pati de la biblioteca del Parlament, pel volts del 15 d'octubre.

L'entitat també participa en el Consell Assessor de Memòria del Fossar de la Pedrera, en el Pla estratègic de polítiques de memòria de l'Ajuntament de Barcelona, en el Fòrum de Memòria Democràtica del Consell d'Educació de Catalunya i en l'elaboració de la futura llei de memòria democràtica de Catalunya.

Centre Excursionista de Catalunya (CEC)
El Centre Excursionista de Catalunya es va fundar el 1876 amb l'objectiu de promoure el coneixement del territori català i de la cultura i identitat catalanes mitjançant l'excursionisme. Enguany celebra cent cinquanta anys com a entitat pionera en l'estudi científic, la preservació del patrimoni natural i el desenvolupament dels esports de muntanya.

Al llarg de la seva trajectòria, l'entitat ha aplegat destacades personalitats de la cultura catalana i ha impulsat iniciatives pioneres en àmbits com la cartografia, la fotografia, l'alpinisme, l'escalada i l'esquí. Conserva un important patrimoni documental i cultural, amb un arxiu fotogràfic de més de 750.000 imatges i una biblioteca especialitzada amb prop de 30.000 volums.

Actualment, té més de 4.000 persones associades i una xarxa de vuit refugis de muntanya, i ofereix una gran varietat d'activitats esportives, culturals, científiques i educatives.

Declarada entitat d'utilitat pública el 1997, treballa per fomentar l'accés inclusiu i sostenible a la natura, la formació en medi ambient i el respecte pel medi. Els darrers anys, l'entitat ha reforçat el seu compromís amb la sostenibilitat i amb els Objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, mantenint viu el seu llegat de voluntariat, cohesió social i estima per Catalunya.