Notícies

El primer ple ordinari del curs polític començarà demà, dimarts, a les tres de la tarda amb les primeres interpel·lacions als consellers. Dimecres a les nou del matí la cambra farà la primera sessió de control d'aquest període de sessions al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern, i a continuació farà el debat i la votació finals de la Proposició de llei de les cambres oficials de comerç, impulsada pel PSC-Units, Junts, ERC i el PPC, després que el Consell de Garanties Estatutàries n'avalés a l'agost l'adequació a la Constitució i a l'Estatut.

Tot seguit, el Ple farà el debat per decidir si es tramita per lectura única la Proposició de llei de protecció de l'agricultura professional directa, presentada pel PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT, i el debat de totalitat de la Proposició de llei de foment del mecenatge, impulsada pel PSC-Units, Junts i ERC. A la tarda, la cambra farà el debat de totalitat de la Proposició de llei de mesures excepcionals i temporals d'habitatge, presentada pel PSC-Units i els Comuns, i els debats i les votacions de dues mocions i tres interpel·lacions.

Dijous, en la darrera jornada del ple, la cambra votarà les vuit mocions restants de l'ordre de del dia, i al migdia es llegirà una declaració institucional amb motiu del quart aniversari del moviment "Dona, vida, llibertat", contra la repressió i per la fi de la impunitat a l'Iran, presentada pel PSC-Units, Junts, ERC, els Comuns i la CUP-DT.

Interpel·lacions
El ple començarà dimarts a la tarda amb cinc interpel·lacions als consellers del Govern, sobre la política industrial (ERC), l'atenció integrada de les cures (Junts), les oportunitats per als joves (PPC), l'inici del curs escolar (Junts) i les polítiques de seguretat pública (Comuns).

Dimecres a la tarda la cambra farà les tres interpel·lacions restants, sobre la defensa de la propietat privada (PPC), l'habitatge (Vox) i la protecció de les defensores de drets humans (ERC).

Sessió de control
La primera sessió de control del curs polític començarà dimecres al matí amb les preguntes dels caps de fila o portaveus dels grups parlamentaris al president de la Generalitat.

Tot seguit, els consellers respondran les preguntes dels grups, sobre les previsions econòmiques del Govern (Junts), les polítiques d'habitatge i la gestió de les emergències (ERC), l'acord marc entre el Departament de Drets Socials i Inclusió i el món local en matèria de serveis socials en el quadrienni 2027-2030, les estratègies del Govern per posar en valor i donar visibilitat al sector agroalimentari a Catalunya i l'elaboració del Pla d'Igualtat de Tracte i No-discriminació (PSC-Units); com està aturant el Govern els desnonaments a Catalunya (Comuns), el "repartiment dels invasors" (Vox), la situació de les infraestructures ferroviàries i l'anunci de la compra compartida d'habitatge (PPC), les polítiques de govern davant dels efectes de l'emergència climàtica (CUP-DT), les prioritats en matèria de mobilitat i les millores en l'àmbit social (Junts).

Proposició de llei de cambres oficials
Acabada la sessió de control, el Ple farà el debat final de la Proposició de llei de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i del Consell General de les Cambres. Després que el Consell de Garanties Estatutàries, a petició del PPC i Junts, n'avalés l'adequació a la Constitució i l'Estatut, la iniciativa arriba al debat final amb les 27 esmenes reservades pels grups que ja estaven incloses al dictamen de la comissió, que són 24 dels Comuns, 2 del PPC i 1 de Junts.

La proposició vol adaptar la normativa catalana a la llei bàsica estatal de cambres de comerç del 2014 i actualitzar la llei catalana del 2002, i reconeix les cambres com a corporacions de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i com a òrgans consultius i de col·laboració amb les administracions que representen, promouen i defensen els interessos generals del comerç, la indústria, la navegació i els serveis.

La iniciativa estableix l'adscripció d'ofici de totes les empreses a les cambres oficials i regula la creació, el funcionament i l'organització de les cambres, que han d'estar formades, com a mínim en dos terços, per vocals elegits per sufragi, i permet també que hi hagi vocals representants de les empreses que facin més aportacions voluntàries. El text també recull un doble sistema de finançament de les cambres: el públic, per mitjà dels pressupostos de la Generalitat, i el privat.

Finalment, la iniciativa regula el Consell General de les Cambres com a òrgan consultiu i de col·laboració amb la Generalitat i la resta d'institucions i n'explicita les funcions, els òrgans de govern i el funcionament.

Proposició de llei sobre l'agricultura professional
A continuació, el Ple debatrà si la Proposició de llei de protecció de l'agricultura professional directa es tramita per lectura única, tal com van demanar els grups promotors, que són el PSC-Units, Junts, ERC, el PPC, els Comuns i la CUP-DT.

La iniciativa té per objecte potenciar les explotacions en mans d'agricultors professionals que tinguin la consideració de petita empresa davant la seva disminució els darrers anys, i estableix que aquestes explotacions siguin les destinatàries prioritàries de mesures i de recursos públics i fiscals. El text també posa el focus en el relleu generacional i la igualtat de gènere.

En cas que s'aprovi la tramitació en lectura única de la iniciativa, els grups hi podran presentar esmenes i fer-ne posteriorment el debat final en una altra sessió plenària.

Proposició de llei sobre el mecenatge
Tot seguit, el Ple farà el debat de totalitat de la Proposició de llei de foment del mecenatge, impulsada conjuntament pel PSC-Units, Junts i ERC i que arriba a aquest primer debat en sessió plenària amb una esmena de rebuig de Vox. Si la cambra rebutja aquesta esmena, la iniciativa continuarà la tramitació en ponència i comissió abans que torni al Ple perquè en faci la votació final. En canvi, si l'esmena s'aprova, la iniciativa restarà rebutjada.

La proposició té per objecte fomentar el mecenatge, entès com la contribució privada aportada de manera altruista en benefici d'activitats d'interès general, com, entre d'altres, la defensa dels drets humans, la inclusió social, la cultura o la ciència. Per aquest motiu, la iniciativa planteja incentius fiscals per al mecenatge a Catalunya que s'afegirien als que hi ha en l'àmbit estatal, i recull també accions per divulgar-lo i promoure'l. Així mateix, el text detalla les modalitats de mecenatge i els possibles destinataris, que s'amplien amb la incorporació, per exemple, d'entitats esportives sense ànim de lucre o comunitats catalanes a l'exterior; estableix beneficis fiscals en el tram autonòmic de l'IRPF, i en algun supòsits en l'impost de successions i donacions, i crea el Consell per al Foment del Mecenatge, un òrgan consultiu integrat per representants de l'Administració i experts en mecenatge.

Proposició de llei sobre l'habitatge protegit
El ple es reprendrà dimecres a la tarda amb el debat de totalitat de la Proposició de llei de mesures excepcionals i temporals per accelerar la construcció d'habitatge de protecció pública, intensificar el seu ús i garantir l'ús de residència habitual i permanent dels habitatges, presentada pel PSC-Units i els Comuns. Acabat el debat, la cambra votarà les esmenes a la totalitat que Vox i Junts han presentat contra la iniciativa.

La proposició té per objecte ampliar l'oferta d'habitatge protegit amb mesures urbanístiques que no requereixin modificar el planejament i permet destinar a habitatge protegit sòls i edificis d'oficines, hotels i aparcaments en alçada i locals comercials en planta baixa. Les mesures s'aplicarien als municipis amb demanda residencial forta i acreditada o amb el mercat de l'habitatge declarat tens o tensionat durant un màxim de quatre anys prorrogables. La qualificació de protecció pública té vigència indefinida, i en el cas dels habitatges de lloguer el preu no pot superar l'índex de referència.

Mocions
Finalment, la cambra debatrà i votarà deu mocions arran de les interpel·lacions de l'últim ple abans de l'estiu, dues dimecres a la tarda, sobre el deteriorament de les infraestructures (Vox) i les infraestructures aeroportuàries (Junts), i vuit durant el matí i la tarda de dijous, sobre l'augment de la criminalitat (Vox), la gestió de les emergències (ERC), la inseguretat i la situació dels cossos policials (PPC), la situació de la salut mental a Catalunya (Comuns), els resultats de l'acció de govern (PPC), la transversalitat de les polítiques lingüístiques del Govern (CUP-DT), el Pacte nacional per la Llengua (Junts) i les polítiques educatives (ERC).

La moció de Vox sobre les infraestructures insta el Govern a establir un pla de millora de les carreteres de la seva competència, amb l'actualització i la millora dels punts negres i un pla de manteniment preventiu. El text també demana a l'executiu que exigeixi al Govern de l'Estat les mateixes mesures en les carreteres de titularitat estatal, i l'insta a acabar la B-40 i a millorar el manteniment de l'AP-7 i els serveis de Rodalies i de trens regionals.

La primera moció de Junts insta el Govern a negociar amb l'executiu de l'Estat el traspàs integral del sistema aeroportuari i la inclusió de la terminal satèl·lit en el nou pla director de l'aeroport del Prat. El text també proposa accelerar les inversions per connectar els aeroports de Girona i Reus amb l'alta velocitat ferroviària i insta el Govern a demanar a l'executiu estatal que publiqui periòdicament i retroactivament els comptes de resultats desglossats de tots els aeroports d'AENA.

La segona moció de Vox insta el Govern perquè torni a publicar la nacionalitat dels presumptes autors de delictes, perquè el model de seguretat passi a ser de política preventiva i a posar fi a les polítiques d'efecte crida de la immigració. Així mateix, l'insta a constituir una unitat dels Mossos d'Esquadra especialitzada en deportacions, a estendre l'ús de les pistoles elèctriques al cos i a exigir al Govern de l'Estat que modifiqui la normativa per expulsar els immigrants que cometin delictes greus.

La primera moció d'ERC demana al Govern diàleg i mediació amb els col·lectius del sistema d'emergències per resoldre els conflictes laborals amb el Departament d'Interior i el compliment dels acords subscrits amb el cos de bombers. A més, el text insta l'executiu a complir el mandat del Parlament per crear un cos de protecció civil i a aplicar mesures per a la prevenció d'incendis, com per exemple planificar infraestructures estratègiques o reforçar el paper dels pagesos com a actors essencials per a la gestió i el manteniment del territori.

En la moció sobre la inseguretat i la situació dels cossos policials, el PPC insta el Govern a implantar un model de policia de proximitat en el Cos de Mossos d'Esquadra, a incrementar la presència dels Mossos als ports i a reforçar la lluita contra el crim organitzat i les actuacions per prevenir i perseguir la tinença i l'ús il·lícit d'armes blanques. El text també proposa diverses mesures per dotar el cos de més recurs humans i més mitjans materials, tècnics i formatius.

La moció dels Comuns insta el Govern a garantir una atenció pública, universal i gratuïta en els serveis de salut mental i a presentar un pla de reforç dels centres de salut mental i un per incrementar la gestió pública d'aquests serveis. Entre altres mesures, el text també demana reforçar l'atenció precoç per als infants de zero a sis anys, ampliar els recursos especialitzats en autolesions, conducta suïcida, trastorns de la conducta alimentària i trastorns mentals greus en infants, adolescents i joves o a incorporar la perspectiva de la salut mental a totes les polítiques.

La segona moció del PPC denuncia el "fracàs de l'actual Govern de la Generalitat" i li demana, entre altres mesures, que reforci els efectius i la protecció jurídica dels Mossos d'Esquadra i que reclami a l'Estat reformes per endurir la legislació penal davant els delictes violents. El text també insta l'executiu a rebaixar l'IRPF autonòmic, a suprimir l'impost de successions, a condicionar els ajuts socials a l'arrelament i a la residència legal, a elaborar un pla de xoc contra les llistes d'espera o a aplicar mesures per dinamitzar el lloguer. D'altra banda, pel que fa als àmbits educatiu i lingüístic, li reclama que es reconegui l'autoritat del professor, més recursos i que posi fi a les sancions als comerços per no retolar en català.

La de la CUP-DT demana al Govern que estableixi els objectius i els indicadors per mesurar el Pacte nacional per la llengua i que defineixi una estratègia per defensar el català com a llengua vehicular de l'ensenyament. Així mateix, el text insta l'executiu perquè l'Oficina de Protecció de Drets Lingüístics pugui actuar d'ofici, sense necessitat d'una denúncia prèvia, i a encarregar al Departament d'Empresa i Treball inspeccions del compliment d'obligacions lingüístiques, i demana al president de la Generalitat i als consellers que facin servir el català en totes les seves intervencions institucionals.

La segona moció de Junts proposa que el Govern utilitzi sempre el català en tots els àmbits i situacions, que respecti i faci respectar la legislació lingüística vigent en tots els departaments de la Generalitat i que reforci la immersió lingüística perquè inclogui tots els espais i activitats de la vida educativa.

Finalment, la segona moció d'ERC reclama al Govern que, "davant l'emergència educativa que viu Catalunya", impulsi una "entesa per assolir un contracte de país per l'educació" que comporti una "revisió integral i tècnica" del sistema educatiu, amb "recursos suficients" i un mecanisme de seguiment que en garanteixin la continuïtat "més enllà dels canvis de govern". Entre altres qüestions, el text planteja també abordar el model de governança i organització del sistema educatiu i redefinir el contingut del currículum actual.