Notícies

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha comparegut aquest matí a petició pròpia davant el Ple per informar sobre les proves de l'informe PISA i fer-ne el debat amb els grups parlamentaris.

El president Illa ha reconegut que en el procés de realització de les proves "el sistema no va funcionar com havia de fer-ho" i que hi va haver "errors greus i inacceptables d'interpretació i de supervisió i mancances en la transmissió d'informació rellevant en el procés". El president ha detallat la cronologia dels fets, ha confirmat l'obertura de tres expedients disciplinaris, actualment en tràmit, i ha recordat que el Govern ja ha adoptat mesures, entre les quals el relleu al capdavant de la Secretaria General del Departament d'Educació i Formació Professional i la posada en marxa dels "procediments necessaris per corregir els processos que han permès que l'error es produís".

Sobre les dades de les proves, el president ha recordat que només cinc dels cinquanta-un centres participants havien quedat dins els paràmetres d'exempció recomanats per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), la qual cosa va fer que de les 2.545 persones que integraven la mostra 591 en quedessin exemptes, "el 23,2%, quan el llindar de referència és del 5%, i això és el que compromet la representativitat de la mostra a Catalunya". Illa ha atribuït aquest fet a un "problema metodològic", però ha remarcat que "no s'han perdut les proves, no s'han manipulat els resultats i no hi ha hagut cap problema amb la correcció de les respostes de l'alumnat".

D'altra banda, el president ha comparat els resultats catalans amb els de l'Estat espanyol i Europa, "on hi ha un descens preocupant dels resultats", i ho ha contextualitzat en el fet que "el món, Catalunya, els centres educatius i les aules han canviat" i en la transformació digital i l'ús creixent de la intel·ligència artificial a les aules. Davant aquest context, ha reiterat la crida a tota la comunitat educativa, a la societat i a les forces polítiques per "assolir un pacte de país en educació".

Intervencions dels grups
En el torn dels grups, Mònica Sales (Junts) ha denunciat el "doble fiasco" del Govern, per no "haver rectificat al març" pel que fa a la gestió de les proves i per haver "amagat informació". "Han aconseguit que Catalunya faci el ridícul amb les proves PISA, i ho han amagat fins que no han pogut més, i això és l'escàndol més gran", ha asseverat. A més, Sales ha lamentat que Illa no comparegués al juliol, com havia demanat Junts, i ha dit que al president "l'educació li importa poc". A més, la diputada ha preguntat a Illa "per què encara manté Niubó", a qui ha qualificat com la "pitjor" consellera d'educació "de la història". Finalment, la portaveu de Junts ha recordat que el seu grup ha demanat una comissió d'investigació sobre el que ha succeït amb les proves i un debat monogràfic sobre educació i ha defensat la necessitat d'un acord de país en aquest àmbit, perquè "Catalunya ha de tornar a tenir una educació de primera".

Jordi Albert (ERC) ha alertat que "el problema del PISA no ha estat un error, és un autèntic desastre", ja que "la dimensió del problema és immensa", per la "deixadesa de funcions", per la "persistència en l'error", per l'"opacitat" i la "falsedat" i per les "greus conseqüències" d'un error que "ha portat al ridícul el país" i que és la "culminació d'una desfeta absoluta del departament". Així mateix, el diputat ha argumentat que cal un "debat amb tota la comunitat educativa des de la base i que interpel·li tothom", i "vostès estan incapacitats per poder-lo liderar", ha asseverat. Finalment, Albert ha apuntat que "en la majoria de països del món, quan es comet un error d'aquesta magnitud, normalment la gent decideix marxar i assumir responsabilitats".

Alejandro Fernández (PPC) ha acusat Illa de voler "socialitzar el seu fracàs" i de no tenir "vocació genuïna de canvis", ha rebutjat la proposta de sumar-se a un pacte nacional en matèria educativa i ha defensat que "el problema no és de diners, és de model". En aquest sentit, n'ha reclamat un de basat en el "gradualisme", davant l'"obsessió en la inclusivitat global". Amb relació a l'informe PISA, ha acusat el Govern d'imposar "el seu model inclusiu", però s'ha lamentat que "a l'hora d'avaluar-lo l'amaguen". "El seu sistema no només no ajuda les persones amb necessitats especials d'inclusió, sinó que alenteix l'aprenentatge de la resta. Una autèntica catàstrofe", ha conclòs.

Ignacio Garriga (Vox) ha acusat el president de mentir, i ha assenyalat que "no es tracta d'un error tècnic o administratiu", sinó del "fracàs del model educatiu, que fa anys que es va degradant", del "fracàs de l'escola catalana" i del "fracàs del Govern". "És evident que van excloure el 23% dels alumnes seleccionats", ha denunciat. I ha conclòs: "És evident que calen més diners per millorar l'educació, però el que cal a Catalunya és canviar el model."

Jéssica Albiach (Comuns) ha denunciat que "va fallar la transparència" i que el Govern coneixia el problema des de feia mesos sense fer-lo públic, i ha argumentat que "quan fallen protocols i la supervisió i la direcció del departament, la responsabilitat no és només disciplinària, la responsabilitat també és política". A més, la diputada ha advertit que "l'emergència educativa que vivim no només té a veure amb els recursos, també va d'horitzó i de model", i ha anunciat que els Comuns participaran en el pacte nacional en matèria d'educació sempre que "pugui ser útil per resoldre l'emergència educativa".

Pilar Castillejo (CUP-DT) ha lamentat que la compareixença del president no és "un exercici voluntari i espontani de transparència, sinó una responsabilitat que el Govern ha intentat ajornar diverses vegades", i pel que fa a l'informe ha assenyalat que no "mesura tota l'educació, mesura tot allò que l'OCDE considera útil". Finalment, ha ressaltat que el problema "no és només l'exclusió del 23% d'alumnes que ha desvirtuat la mostra, és tot el que va passar abans, durant i després de les proves".

Sílvia Orriols (AC) ha criticat el cost d'unes "proves PISA fraudulentes" mentre "el nostre ensenyament públic viu immers en una tragèdia". La diputada ha lamentat les "excuses" i l'"autocomplaença" del Govern, de què ha dit que s'hauria de "rebatejar" com "el Govern dels intocables, perquè no cessen ni quan cometen errors, ni quan etziben mentides, ni quan falsegen dades". A l'últim, ha raonat que després d'"anys d'incompliments reiterats" en matèria educativa cal "reformular el model de dalt a baix".

Finalment, Ferran Pedret (PSC-Units) ha admès que el que ha passat "ha estat un error greu" amb "conseqüències rellevants", però ha rebutjat la idea que "hi hagués intenció de manipular o ocultar un retrocés en els resultats", retrocés, ha remarcat, "que s'està produint al conjunt de països de l'OCDE". A més, el diputat ha apuntat que, "sense pretendre minimitzar el problema", hi ha altres dades d'avaluació. D'altra banda, ha destacat que el Govern "ha reconegut" l'error, que l'ha explicat i que ha pres mesures per millorar el procediment del conjunt de les proves, i, a l'últim, ha remarcat la importància de cercar consensos i de dialogar amb la comunitat educativa per millorar el sistema.

La compareixença del president ha estat l'únic punt del ple d'avui, el primer del nou període de sessions. La propera sessió plenària serà la del debat de política general, que es farà la setmana que ve, del 29 de setembre a l'1 d'octubre.

Aquesta ha estat la desena compareixença del president de la Generalitat davant el Ple, a petició pròpia o arran de sol·licituds dels grups parlamentaris, des de l'inici de la legislatura, comptant la que va fer el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, quan exercia les funcions de president per l'hospitalització d'Illa.

Nova diputada
A l'inici del ple, el president, Josep Rull, ha donat la benvinguda a la nova diputada Mònica Gallardo (Junts), que ha ocupat avui per primer cop el seu escó en substitució d'Anna Navarro, que va renunciar a l'acta. Així mateix, el president ha donat la benvinguda a la consellera de Salut, Olga Pané, que s'ha reincorporat al banc del Govern després d'uns mesos de baixa.

Suport als malalts d'ELA
En l'obertura de la sessió, el president Rull ha tingut unes paraules de record per a Siscu Morell, malalt d'ELA que va morir la setmana passada i que el 29 d'abril havia seguit des de l'hemicicle la validació del decret llei sobre les prestacions econòmiques per a les persones amb grau III+ de dependència. "Avui, i crec que parlo en nom de tota la cambra, ens hem de conjurar amb més intensitat que mai perquè el compromís d'aquest parlament continuï ben viu per combatre aquesta malaltia i per fer realitat la seva lluita, que és la lluita de tots, és la nostra lluita". "Ho devem a les persones valentes i coratjoses com Siscu Morell", ha conclòs.

D'altra banda, el president ha condemnat en nom del Parlament el darrer feminicidi ocorregut a Catalunya. En acabar el ple, la cambra ha fet un minut de silenci en record de la víctima.

Finalment, com a l'inici de cada ple, Rull, en compliment de la Moció 111/XII, ha recordat que aquest any, segons les dades oficials de l'Organització Internacional de les Migracions, 1966 persones han mort o desaparegut a la Mediterrània. Així mateix, en compliment de la Moció 78/XV, ha informat que en el període del gener al juliol del 2026 cinquanta-tres persones, segons les dades oficials de l'Observatori del Treball i Model Productiu, han perdut la vida com a conseqüència d'un accident durant la jornada laboral, i en nom de la cambra ha expressat el reconeixement a tots aquests treballadors.