Notícies

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha comparegut aquesta tarda davant el Ple per informar del nomenament de Raúl Moreno com a conseller de Drets Socials i Inclusió. També aquesta tarda ha comparegut davant el Ple la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, per presentar l'informe de la institució corresponent al 2025.

Tal com estableix la Llei de la presidència de la Generalitat i del Govern, Illa ha comparegut, a petició pròpia, per informar de la modificació de l'executiu arran del nomenament dilluns de Raúl Moreno com a conseller en substitució de Mònica Martínez, que va renunciar al càrrec per motius personals. Aquest ha estat el primer canvi en el Govern que ha fet el president des que en va nomenar els membres l'agost del 2024.

Illa ha destacat la "trajectòria àmplia de servei públic" de Moreno, ha recordat el seu pas pel món local i pel Parlament com a diputat i ha posat també en relleu que és "educador social de formació i de professió" i que ha estat fins ara el secretari general del departament. Abans, ha començat la intervenció agraint la feina feta per l'exconsellera i expressant l'"orgull" que hagi format part del seu Govern.

El president ha explicat els criteris en què ha basat aquest nomenament i el de la resta de membres del Govern: la "competència, integritat i trajectòria personal", la "pluralitat" de l'executiu, el "sentit d'equip", l'"estabilitat" i "el temps i la paciència". Illa ha afirmat que "és un canvi de conseller, no un canvi de polítiques", ha ressaltat que caldrà continuar la feina feta i afrontar els nous reptes, i que li "agradaria" que "els propers mesos Catalunya pugui assumir més competències en immigració". "Els asseguro que treballo perquè sigui així", ha dit.

En el debat sobre el canvi de govern hi han intervingut Mònica Sales (Junts), Josep Maria Jové (ERC), Lorena Roldán (PPC), Ignacio Garriga (Vox), Jéssica Albiach (Comuns), Maria Pilar Castillejo (CUP-DT), Sílvia Orriols i Rosa Maria Soberana (AC) i Ferran Pedret (PSC-Units).

Moreno s'ha assegut aquest matí per primer cop als bancs del Govern de l'hemicicle i ja ha intervingut en la sessió de control i en el debat final de la llei sobre l'autonomia jurídica de les persones amb discapacitat.

Informe del Síndic de Greuges
També aquesta tarda, la síndica de greuges, Esther Giménez Salinas, ha presentat al Ple l'informe anual de la institució corresponent al 2025. Giménez-Salinas ha exposat que "cal un acord de país per iniciar una nova transició" en l'Administració, ja que actualment Catalunya, ha explicat, té 8 milions d'habitants i "les estructures administratives no han evolucionat tant com la societat".

En aquest sentit, la síndica ha subratllat que "tenim més recursos que mai, però no sempre comporten millores significatives", i que el problema fonamental de l'Administració rau en el fet que "hi ha més retards que mai". Per aquest motiu, la institució proposa en l'informe, entre altres mesures, repensar estructures envellides, simplificar processos, adaptar l'Administració a la Catalunya diversa, aplicar nous processos de reparació de justícia restaurativa i vetllar per un ús ètic, eficient i humanitzat de la tecnologia.

Amb relació a l'anàlisi de l'activitat de la institució, ha explicat que durant el 2025 ha assolit la xifra més alta d'actuacions, més de 25.000, que ha rebut 13.646 queixes, la meitat de les quals relacionades amb drets socials, i que ha instruït prop d'11.000 consultes i actuacions d'ofici.

Pel que fa al context social del 2025, la síndica ha subratllat "la normalització de situacions inadmissibles", ja que, per exemple, ha destacat, hi ha 6.700 persones sense llar i 300 menors de menys de sis anys tutelats per institucions i que només l'1% dels joves reben ajuts per a l'emancipació. D'altra banda, ha valorat positivament la formació professional, àmbit en què "s'ha doblat l'oferta i s'ha reduït a la meitat l'abandonament escolar", els avenços en transparència o la millora en les cures pal·liatives, ja que "fins a 10.000 persones en van poder rebre des del domicili, i això abans no existia", ha remarcat. A l'últim, Giménez-Salinas ha demanat una llei que prohibeixi la institucionalització dels infants dels zero als sis anys: "Els nens han de créixer en família, no poden créixer en institucions, perquè ho arrosseguen al llarg de la vida", ha asseverat en aquest punt.

Tot seguit, han intervingut en el debat de l'informe Irene Negre (Junts), Carles Campuzano (ERC), Cristian Escribano (PPC), Rafael Villafranca (Vox), Susanna Segovia (Comuns), Maria Pilar Castillejo (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Francesc Jesús Becerra (PSC-Units).

La presentació i el debat de l'informe l'han seguit des de la llotja del saló de sessions l'adjunt general de la síndica de greuges, Jordi Palou-Loverdos, i l'adjunta per a la defensa dels drets dels infants i dels adolescents, Aida C. Rodríguez.

Ajornat el debat final sobre l'especulació immobiliària
En la represa del ple a la tarda, el president, Josep Rull, ha informat que el debat final de la Proposició de llei de modificació del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme, per a l'adopció de mesures de contenció de l'especulació en les zones de mercat residencial tensionat, previst inicialment per a demà, dijous, ha estat ajornat perquè Junts i el PPC han sol·licitat que el Consell de Garanties Estatutàries emeti un dictamen sobre la iniciativa.

El ple es reprendrà demà a les nou del matí i acabarà a la tarda amb la sessió específica per votar la designació de Josep Maria Reniu com a senador en representació de la Generalitat, a proposta d'ERC.