Notícies

El Parlament ha rebut aquest migdia, com és tradició des del 1980, la Flama del Canigó, que han portat nens i nenes de Corbera de Llobregat de la mà d'Òmnium Cultural. El president, Josep Rull, ha destacat que la rebuda de la Flama del Canigó és "l'acte més festiu, popular, simbòlic i reivindicatiu" que se celebra al Parlament, un moment, ha explicat, en què "actualitzem el nostre compromís amb la nació i la seva llengua". En la vigília de la Diada Nacional dels Països Catalans, Rull ha reivindicat "la unitat de la llengua i el marc cultural i històric" que comparteixen els territoris de parla catalana, i ha instat a fer partícips de tradicions com la de Sant Joan i la Flama del Canigó les persones nouvingudes.

El president també ha donat les gràcies als equips de foc, als excursionistes, als voluntaris i als nens de Corbera de Llobregat que han fet possible que la flama hagi arribat des del Canigó fins al Parlament i a tots els territoris de parla catalana. Així mateix, ha agraït a Òmnium Cultural, a Obra Cultural Balear i a Acció Cultural del País Valencià la seva contribució a "mantenir viva una tradició que fa comunitat, cohesiona i ens mostra orgullosos del que som i representem".

En el decurs de l'acte, també ha intervingut el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, que ha destacat que la flama "forma part de la cultura popular dels Països Catalans" i uneix "una llengua, una cultura i una nació". Antich ha recordat també la fita d'ara fa seixanta anys, quan un grup de voluntaris va travessar per primera vegada la frontera entre la Catalunya Nord i la Catalunya Sud, des del coll d'Ares fins a Vic, amb la flama, un esdeveniment, ha remarcat, que s'ha convertit en un símbol que "agermana les fogueres de tots els Països Catalans". A l'últim, Antich ha recordat que "la flama ha recorregut dos-cents quilòmetres fins a arribar al Parlament" i que els equips de foc la duran als "barris i fogueres que seran punt de trobada d'aquesta nit màgica" que precedeix la festivitat de Sant Joan.

El missatge d'enguany l'ha llegit Ramon Torra, un dels excursionistes que van portar la flama des del coll d'Ares fins a Vic. Torra ha recordat aquella fita, amb què la flama va esdevenir un "símbol potent entre la Catalunya Nord i el Principat" i que ha perdurat fins avui com una "expressió viva de la nostra llengua, de la nostra cultura i de la nostra identitat". Finalment, ha animat a portar a flama a "nous indrets" i a reforçar la "tradició ancestral de l'encesa de les fogueres de Sant Joan".

A l'acte hi han assistit també la vicepresidenta primera, Raquel Sans; el vicepresident segon, David Pérez; els secretaris de la Mesa Glòria Freixa i Juli Fernàndez; representants de grups parlamentaris; l'alcaldessa de Corbera de Llobregat, Rosa Boladeras, i representants de l'Obra Cultural Balear i l'Acció Cultural del País Valencià.

Acabada la rebuda institucional, el president Rull ha encès amb la flama diversos quinqués perquè el foc arribi a les fogueres d'arreu del país. Tot seguit, el president, els membres de la Mesa i altres diputats han seguit la ballada dels gegants i l'actuació dels bastoners de Corbera de Llobregat, que han posat punt final a l'acte.