El Parlament, el Govern i els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han posat avui en relleu en un acte al Parlament el pacte, el consens i la cooperació que van fer possible l'aprovació per unanimitat de la llei que va crear aquest ens i que va donar lloc a la seva constitució ara fa quinze anys. Entre altres autoritats, en l'acte hi han intervingut els presidents del Parlament i de la Generalitat, Josep Rull i Salvador Illa, i l'alcalde de Barcelona i president de l'AMB, Jaume Collboni.
El president del Parlament ha destacat l'acord polític que va permetre aprovar la llei de creació de l'AMB "amb una majoria rotunda", un consens que continua avui, ha remarcat, amb un "mandat molt clar d'ajudar i ser útil". Rull ha destacat així mateix que l'AMB continua sent avui una "administració estratègica" per afrontar els grans reptes a escala global, com el canvi climàtic i la cohesió social, i una administració amb un paper cabdal en la construcció d'una "Catalunya enxarxada, hiperconnectada, on l'AMB lideri i acompanyi la resta del país".
El president de la Generalitat també ha remarcat "la importància i la virtut del pacte", com el que va fer possible aquella llei, una "lliçó per al present", ha asseverat. I ha emfasitzat en aquest sentit: "Pactar vol dir renunciar i és ser valent." Illa ha destacat també la importància de la "dimensió" metropolitana en la prestació de serveis, d'"adaptar la governança" a les necessitats de la ciutadania i del territori i de "ser eficients". A més, ha defensat l'"exercici de capitalitat inclusiva que es fa des de Barcelona" i la seva àrea. "Quan l'àrea metropolitana, quan Barcelona, treballa amb el conjunt del país, i el conjunt del país treballa amb Barcelona, som imparables", ha conclòs.
Collboni s'ha referit als "quinze anys d'un pacte de país", i ha argumentat que no només se celebra l'aniversari de l'AMB, sinó també la "capacitat d'acord més enllà de les diferències polítiques", un element que "s'ha de posar avui en relleu més que mai". Així mateix, ha recalcat que l'AMB "respon a una realitat geogràfica, econòmica, demogràfica" i també a un "sentiment de pertinença" i que "forma part de la solució" de reptes com l'equilibri i la cohesió territorials, l'adaptació al canvi climàtic o l'habitatge. A l'últim, entre altres aspectes, ha defensat la necessitat d'aprovar "definitivament" el pla director urbanístic metropolità.
Durant l'acte, conduït pel periodista Josep Cuní, s'ha fet també una taula rodona amb el nom "L'Àrea Metropolitana de Barcelona: quinze anys de trajectòria i de prestació de serveis a la ciutadania", en què han participat Xavier Trias, exalcalde de Barcelona i primer president de l'AMB; José Montilla, president de la Generalitat quan es va aprovar la llei; Anna Simó, exdiputada i ponent relatora de la llei; Jordi Hereu, alcalde de Barcelona quan es va aprovar la llei i actual ministre d'Indústria i Turisme, i Collboni. Tots ells han coincidit també a destacar la "generositat" política, els esforços i la capacitat d'acord de grups parlamentaris diferents per tirar endavant la llei i el fet que s'aprovés per unanimitat.
A l'acte hi han assistit, entre altres autoritats, l'expresident de la Generalitat Artur Mas; l'exalcalde de Barcelona Joan Clos; el vicepresident segon del Parlament, David Pérez; els secretaris de la Mesa Juli Fernàndez i Rosa Maria Ibarra; diputats i exdiputats; alcaldes de municipis que formen part de l'AMB, entre els quals, Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona, i Antonio Balmón, vicepresident executiu de l'AMB; altres membres del Consell Metropolità de l'AMB, i representants d'altres institucions i entitats.
El 27 de juliol de 2010, el Parlament va aprovar la Llei 31/2010, que creava i regulava la nova administració pública per a l'àrea metropolitana de Barcelona, integrada per trenta-sis municipis on viuen actualment més de 3,4 milions de persones. En compliment de la llei, el juliol del 2011, després de les eleccions municipals del maig d'aquell any, es van constituir els òrgans de govern de l'ens.