Notícies

El Ple ha aprovat aquest matí per unanimitat la Llei de l'erradicació de l'amiant. Així mateix, la cambra ha validat amb un ampli suport el decret llei de mesures urgents per adaptar la normativa urbanística a les necessitats específiques dels municipis rurals i ha acordat per unanimitat tramitar-lo com a projecte de llei.

Sessió de control
La sessió plenària ha començat al matí amb les preguntes dels grups parlamentaris al president de la Generalitat, Salvador Illa, i, tot seguit, als consellers del Govern.

En la sessió de control al president, Mònica Sales (Junts) ha preguntat sobre l'"expulsió de sis-cents cantaires de la Sagrada Família per portar estelades" durant la visita del papa, i també ha demanat a Illa que "doni explicacions sobre la presumpta corrupció del PSOE"; Josep Maria Jové (ERC) ha demanat al president "accions concretes" amb relació a l'aplicació de la Llei d'amnistia i la corrupció; Alejandro Fernández (PPC) li ha preguntat sobre el "col·lapse" del sistema educatiu i sanitari, l'habitatge, el cas Zapatero i la situació de Pedro Sánchez; Ignacio Garriga (Vox), sobre la seguretat a Catalunya; Jéssica Albiach (Comuns), sobre la "crisi permanent" de Rodalies i la situació del servei des de la "crisi del febrer"; Pilar Castillejo (CUP-DT), sobre la despesa pública per la visita del papa; Sílvia Orriols (AC), sobre la seva opinió respecte a l'oposició del papa a l'avortament, l'eutanàsia i el matrimoni homosexual, i Ferran Pedret (PSC-Units), sobre les polítiques d'igualtat d'oportunitats.

Els consellers han respost les preguntes dels grups sobre els centres d'educació especial, la gestió aeroportuària (ERC), l'inici del curs educatiu 2026-2027 (CUP-DT), les polítiques de seguretat, la mobilitat ferroviària, la projecció de l'esport (Junts), el dispositiu de seguretat durant la visita del papa (Vox), l'exempció de la matrícula universitària per a les famílies monoparentals, els ajuts als ajuntaments per a la millora dels camins rurals i de muntanya, els ajuts per impulsar el comerç de proximitat als municipis rurals (PSC-Units), el cost de la visita del papa i la manera com es finançarà (Comuns), l'estat dels equipaments educatius i la crisi de seguretat que pateix Catalunya (PPC).

Urbanisme als municipis rurals
Acabada la sessió de control, el Ple ha fet el debat i la votació del Decret llei 6/2026, de 5 de maig, de mesures urgents en l'àmbit urbanístic i de la contractació en relació amb els municipis rurals, que ha estat validat amb 122 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, PPC, Comuns, CUP-DT i AC) i 11 en contra (Vox). Un cop validat, la cambra també ha acordat per unanimitat que el decret es tramiti com a projecte de llei.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha presentat el decret, que, ha explicat, té per objectiu fonamental adaptar la normativa urbanística i la contractació pública a la realitat dels municipis rurals per "reduir la burocràcia, facilitar la construcció d'habitatge, impulsar l'activitat econòmica i promoure la vida" en aquests municipis. La consellera ha remarcat que la normativa pot beneficiar 593 pobles i viles.

El decret llei, ha explicat la consellera, crea el "POUM rural", una "versió simplificada" del planejament urbanístic pensada específicament per a municipis petits i que ha de permetre una tramitació "més àgil" tenint en compte la dimensió i la capacitat tècnica d'aquests municipis. El text incorpora també nous instruments per al sòl no urbanitzable per facilitar, per exemple, la rehabilitació d'edificis o la implantació d'activitat econòmica, una "demanda històrica dels municipis rurals". Així mateix, el decret crea dues noves eines per a la promoció d'habitatge: l'inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable, que recollirà edificacions sense un valor patrimonial específic que poden ser recuperades per a residència habitual si les condicions ho permeten, i la figura dels "veïnats rurals", nuclis de població ubicats en sòl no urbanitzable i que tenen una antiguitat de més de cent anys i usos principalment en l'àmbit de l'habitatge. Finalment, el decret inclou mesures per simplificar els procediments en matèria de contractació pública.

En nom dels grups han intervingut en el debat Anna Feliu (Junts), Oriol López (ERC), Àngels Esteller (PPC), Andrés Bello (Vox), Lluís Mijoler (Comuns), Dani Cornellà (CUP-DT), Rosa Maria Soberana (AC) i Cristòfol Gimeno (PSC-Units).

Erradicació de l'amiant
Tot seguit, el Ple ha debatut i aprovat la Llei de l'erradicació de l'amiant, impulsada pel Govern. Amb el suport de tots els grups, la iniciativa ha obtingut 133 vots a favor.

La consellera Paneque ha traslladat a la cambra la "importància" de l'aprovació d'aquesta llei i la "lluita col·lectiva", la "persistència" i el "treball" de les entitats i associacions que "han permès aquesta tramitació legislativa". La consellera ha agraït al Govern de Pere Aragonès que activés aquest projecte de llei i la feina feta per la comissió que l'ha tramitat. Amb aquesta llei, "Catalunya té l'oportunitat d'eliminar l'amiant de les nostres vides", ha remarcat Paneque, ja que "estableix un marc legal específic" per erradicar-lo.

Pel que fa al contingut de la iniciativa, la consellera ha destacat, entre altres mesures, que "fomentarà la retirada de l'amiant, permetrà una elaboració d'un cens d'aquest material a Catalunya, impulsarà inspeccions generalitzades sobre l'estat dels materials que en contenen, permetrà actuar amb agilitat quan es detecti amiant en mal estat i també establir un règim sancionador específic per a totes aquelles infraccions relacionades amb aquest material". A més, la llei "ordenarà la regulació dels dipòsits habilitats per a la recollida dels residus d'amiant" i impulsarà la recerca en "la inertització i el reciclatge de residus d'amiant" i la "recerca sanitària i atenció a les persones afectades per patologies derivades de la seva exposició". En aquest punt, la consellera ha subratllat que la llei "incorpora el reconeixement de les víctimes de l'amiant" i té la "voluntat col·lectiva perquè això no es torni a repetir".

En nom dels grups han intervingut en el debat Jordi Munell (Junts), Hugo Manchón (PPC), Andrés Bello (Vox) i Lluís Mijoler (Comuns), per defensar les esmenes reservades, i Juli Fernàndez (ERC), Pilar Castillejo (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i David González (PSC-Units), aquest últim també com a relator del projecte.

El debat i la votació de la llei han estat seguits des de la tribuna de públic per representants del col·lectiu Jubilats de Macosa - Alstom Afectats per l'Amiant, de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya, de federacions i associacions de veïns de Barcelona, Badia del Vallès, Sabadell, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Terrassa i dels ajuntaments de Ripollet, Cerdanyola del Vallès i Badia del Vallès.

Acabada la votació, el president, Josep Rull, ha anunciat que amb motiu de l'aprovació de la llei el Parlament farà divendres, a dos quarts de set de la tarda a l'Auditori President Lluís Companys, un acte institucional de reconeixement i desgreuge a les víctimes de l'amiant, amb l'assistència i la participació de "víctimes i familiars de persones afectades per l'amiant", i ha convidat els diputats a "participar en aquest acte de dignitat col·lectiva".

Liquidació del pressupost del Parlament del 2025
Abans de la pausa del migdia, el Ple també ha aprovat, amb 97 vots a favor (PSC-Units, Junts i ERC), 13 en contra (Vox i AC) i 23 abstencions (PPC, Comuns i CUP-DT), l'informe sobre el compliment del pressupost de despeses del Parlament corresponent a l'exercici del 2025.

L'informe l'ha presentat el diputat interventor Jordi Munell (Junts), que ha explicat que el pressupost definitiu del Parlament per al 2025 ha estat de 64,2 milions d'euros i que el 31 de desembre de 2025 se n'havia executat el 91,23%. Munell ha explicat així mateix que els 5,6 milions d'euros de romanent s'incorporaran al fons de romanent del Parlament, i, entre altres dades, ha posat en relleu que el període mitjà de pagament a proveïdors va ser de 9,32 dies.

En el debat hi han intervingut Ivana Martínez (PSC-Units), Jordi Albert (ERC), tots dos també diputats interventors, Lorena Roldán (PPC), Sergio Macián (Vox), Susanna Segovia (Comuns), Dani Cornellà (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

Hèsta d'Aran
A l'inici de la sessió, el president ha felicitat en nom de la cambra "els aranesos i araneses amb motiu de la seva festa nacional", l'Hèsta d'Aran. Rull ha desitjat que sigui un "dia de reivindicació, de celebració i d'orgull de la identitat aranesa". Amb motiu d'aquesta festivitat, avui el Parlament llueix la bandera d'Aran al peu de l'escala d'honor.

A més, el president, en compliment de la Moció 111/XII, ha informat que aquesta any 1.319 persones han mort o desaparegut a la Mediterrània.

Abans de començar la sessió, Rull també ha donat la benvinguda al diputat Antoni Castellà (Junts), que avui s'ha reincorporat al ple després d'una baixa.