Notícies

El Parlament ha presentat aquesta tarda amb un acte institucional que ha presidit Josep Rull la commemoració del mil·lenari de la primera assemblea de pau i treva, que va tenir lloc a Toluges el 1027 i és considerada el fonament de la institució parlamentària a Catalunya. Manel Vila, comissari del mil·lenari, ha anunciat que els actes començaran el 10 de setembre, en el marc de la Diada Nacional de Catalunya, i s'allargaran fins a l'aniversari de la Declaració universal dels drets humans, el desembre del 2027.

El president ha convidat el conjunt del país a sumar-se als actes per commemorar "aquests mil anys de les assemblees de pau i treva, mil anys de parlamentarisme català, i recuperar el missatge poderós en la defensa de la pau del mestre Pau Casals". En aquest sentit, ha animat també la ciutadania a adherir-se al manifest de la commemoració, disponible al web del Parlament, que reivindica un llegat mil·lenari de parlamentarisme, diàleg i pau i el projecta com un compromís compartit amb el futur. Rull ha subratllat també que aquesta és una oportunitat per "conèixer els orígens parlamentaris del país", recordar la continuïtat històrica de Catalunya com a comunitat política, "defensar la dignitat humana" i reivindicar la pau, la deliberació i el pacte "com a via de resolució dels conflictes".

Entre altres actes i activitats, la commemoració del mil·lenari inclou el 78è Congrés de la Comissió Internacional per a l'Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, debats de l'Institut d'Estudis Catalans, certàmens universitaris i de centres de recerca, presentacions de llibres sobre el parlamentarisme i el Parlament i, la tardor del 2027, una trobada de premis Nobel per parlar de pau. A més, el Consell del Mil·lenari té l'objectiu de portar la commemoració més enllà del Parlament, a escoles i instituts, a escenaris i a municipis d'arreu de Catalunya amb diverses iniciatives i activitats.

L'acte, presentat per Laia Perarnau, periodista, escriptora i historiadora, ha fet un recorregut pels orígens de les assemblees de pau i treva, el 1027 a Toluges, moment que, com ha explicat Tomàs de Montagut, catedràtic emèrit d'història del dret de la Universitat Pompeu Fabra, la poliarquia de senyors feudals i la justícia basada en "penyores extrajudicials i guerres privades" van propiciar la necessitat de construir "la pau i la treva". Montagut ha posat en relleu aquell moment històric, que va significar la creació de "normes de pau", com les sagreres, territoris protegits de trenta passes al voltant de l'església, i "normes de treva", com la prohibició de no "prendre's la justícia pel seu compte" des de dissabte a la nit fins dilluns.

En aquest sentit, Mar Benseny, presidenta del Consell Català de Foment de la Pau, ha subratllat que la creació d'aquestes normes ens donen una lliçó: la necessitat de "defensar els drets humans i el dret internacional humanitari". Benseny ha subratllat a més la força que té la ciutadania, que, ha remarcat, aquest segle XXI ha de "consolidar conceptes com l'amor, el diàleg i el respecte per la vida".

Abans d'acabar l'acte, Jordi Savall, músic i director reconegut amb la Medalla d'Honor del Parlament el 2003, ha agraït haver pogut participar-hi per "celebrar la memòria", i ha posat en relleu el paper de la música, que "ens permet connectar amb la història". En el decurs de l'acte Savall ha interpretat tres peces musicals medievals acompanyat de dues veus de La Capella Reial de Catalunya i instrumentistes d'Hespèrion XXI, grups fundats per ell mateix. A l'inici de l'acte s'ha interpretat la cançó de croada 'Pax! In nomine Domini!, del trobador occità Marcabrú, i per tancar-lo, la peça trobadoresca 'Si ay perdut mon saber', de Ponç d'Ortafà, i el cant espiritual anònim 'Quant ai lo mon consirat'.

A l'acte hi han assistit les secretàries de la Mesa, Glòria Freixa, Rosa Maria Ibarra i Judit Alcalá; les expresidentes del Parlament Anna Erra, Laura Borràs i Carme Forcadell; el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler; diputats; representants de l'Ajuntament de Toluges, encapçalats per l'alcalde, Nicolas Barthe; membres del Consell del Mil·lenari, i representants dels cossos consulars i de la comunitat eclesiàstica, entre els quals, el bisbe d'Elna i Perpinyà, Thierry Shcerrer