Notícies

El ple, que s'ha reprès aquest matí amb la sessió de control al president de la Generalitat i al Govern, ha aprovat la reforma de la llei ferroviària per combatre el vandalisme, impulsada pel PSC-Units, i també ha validat dos decrets llei, el 4/2026, de 28 d'abril, de mesures urgents en l'àmbit de la dependència, i el 5/2026, de 28 d'abril, de mesures urgents en matèria de transport públic interurbà de viatgers per carretera.

Sessió de control
La sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha centrat en l'acord del Govern amb Esquerra Republicana de Catalunya per als pressupostos, en la crisi del sistema educatiu i les mobilitzacions consegüents i en la seguretat.

Així, Mònica Sales (Junts) ha preguntat al president sobre el balanç dels dos anys de legislatura i l'acord per als pressupostos amb Esquerra Republicana; Josep Maria Jové (ERC), sobre l'acord per als pressupostos i el compliment dels acords amb Esquerra; Alejandro Fernández (PPC), sobre la crisi "integral" en el sistema educatiu; Ignacio Garriga (Vox), sobre la seguretat a Catalunya; Jéssica Albiach (Comuns) també ha preguntat al president sobre l'educació i li ha ofert "recalendaritzar" propostes dels Comuns de l'acord per als pressupostos per aconseguir més recursos per al sistema educatiu; Xavier Pellicer (CUP-DT) ha preguntat a Illa sobre les mobilitzacions en l'àmbit de l'educació i l'actuació consegüent del Govern i sobre l'acord per als pressupostos amb Esquerra; Sílvia Orriols (AC), sobre la situació de la seguretat a Catalunya i els Premis Nacionals de Comunicació, i Ferran Pedret (PSC-Units), sobre l'acord pressupostari amb Esquerra.

Tot seguit, els consellers han respost les preguntes dels grups parlamentaris, sobre: el col·lapse del sistema educatiu i d'altres sectors de la societat catalana (Vox), la mobilitat al Baix Penedès, els ajuts pendents a la pagesia (ERC), la garantia i el respecte dels drets sindicals i d'associació, reunió i manifestació per part del Cos de Mossos d'Esquadra (Comuns), la crisi en el sistema educatiu, les infraestructures, el model productiu (Junts), la inseguretat que pateix Catalunya, el balanç de les polítiques educatives (PPC), l'acord per l'equiparació salarial dels treballadors del sector social, el desplegament de la prescripció esportiva, la política econòmica (PSC-Units) i la situació actual en el món educatiu (CUP-DT).

Decret llei sobre l'atenció a la dependència
Acabada la sessió de control, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, ha presentat el decret llei relatiu a l'àmbit de la dependència, que el Ple ha validat amb 105 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns, CUP-DT i AC) i 26 abstencions (PPC i Vox).

La consellera ha remarcat que cal fer front al "repte" de l'envelliment de la població, i ha recordat que en els últims deu anys les sol·licituds de prestacions per dependència s'han duplicat. Així mateix, ha destacat que el decret permetrà "donar el grau III de manera automàtica o semiautomàtica", ja que prioritza la tramitació dels expedients en què es demani la valoració del grau III+ de dependència, el més sever, i dels expedients de casos que presentin "evidències clíniques i una limitació funcional greu amb potencial de grau III". La consellera ha explicat també que les persones a qui s'hagi reconegut un grau de dependència podran començar a rebre prestacions "de manera automàtica", ja que el decret preveu l'abonament d'un import mínim inicial. Finalment, ha explicat també que en els casos de revisió de la situació de dependència, i per evitar pagaments indeguts que els ciutadans hagin de retornar, els efectes de la revisió només seran retroactius quan la modificació sigui favorable al titular.

En el debat hi han intervingut Mónica Ríos (PSC-Units), Isaac Padrós (Junts), Najat Driouech (ERC), Belén Pajares (PPC), María Elisa García (Vox), Núria Lozano (Comuns), Maria Pilar Castillejo (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).

Decret llei sobre el bus interurbà
A continuació, el Ple ha validat el decret llei sobre el transport interurbà de viatgers per carretera, amb 111 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC i PPC), 21 en contra (Vox, Comuns i CUP-DT) i 2 abstencions (AC).

El decret dona tres mesos a les empreses concessionàries dels serveis perquè presentin plans de descarbonització de la seva flota de vehicles i mesures per adequar els sistemes d'informació als usuaris. Per compensar la inversió que requeriran aquests plans, el decret preveu que es puguin ampliar els contractes de concessió com a màxim sis anys més.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Panque, ha explicat que el transport públic interurbà ha tingut un "creixement sostingut des del 2019 del 28%" i que els propers anys ha de créixer fins als 1.900 vehicles, tres-cents més que els actuals. L'objectiu del Govern és que el 2029, el 75% d'aquesta flota interurbana estigui descarbonitzada. Segons Paneque, actualment hi ha 154 contractes de concessió que acaben el 2028, de manera que, ha explicat, era impossible esperar que aquests contractes acabessin i que calia "iniciar al més aviat possible la transició verda".

En el debat hi han intervingut Neus Comes (PSC-Units), Judith Toronjo (Junts), Lluïsa Llop (ERC), Àngels Esteller (PPC), Andrés Bello (Vox), Lluís Mijoler (Comuns), Dani Cornellà (CUP-DT), i Rosa Maria Soberana (AC).

Grafits al tren
Finalment, el Parlament ha aprovat aquest matí la Llei de modificació de la Llei 4/2006, ferroviària, per modificar el règim sancionador de les conductes que desllueixen les infraestructures ferroviàries, presentada pel PSC-Units, iniciativa que s'ha tramitat pel procediment exprés de lectura única. La llei ha estat aprovada en una votació final sobre el conjunt del text, amb 124 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, PPC, Vox i AC) i 10 en contra (Comuns i CUP-DT). El Ple també ha aprovat tres esmenes transaccionals, dues acordades entre el PSC-Units i Junts i una altra entre el PSC-Units i la CUP-DT, una esmena del PSC-Units i una altra de Junts.
El text modifica la Llei ferroviària per incloure-hi, entre les infraccions molt greus, "deteriorar, destruir o sostreure qualsevol element de la infraestructura ferroviària o del material rodant que afecti la via fèrria o estigui directament relacionat amb la seguretat del trànsit ferroviari o modificar-ne intencionadament les característiques", i entre les infraccions greus, "la realització de pintades a la infraestructura ferroviària o al material rodant".

El text triplica els imports de les sancions que tipifica la llei, de manera que passen a ser d'una advertència o una multa de fins a 18.000 euros per a les lleus, d'una multa d'entre 18.001 i 90.000 euros per a les greus i d'una d'entre 90.001 i 900.000 euros per a les molt greus. Si les pintades requereixen que s'aturi el servei o n'alteren el funcionament, la sanció serà la de l'import en la meitat més alta. A més, en el cas dels menors d'edat, les sancions econòmiques es podran substituir o complementar amb prestacions en benefici de la comunitat o programes educatius.

En el debat hi han intervingut Ivana Martínez (PSC-Units), Judith Toronjo (Junts), Ester Capella (ERC), Alberto Villagrasa (PPC), Andrés Bello (Vox), Andrés Garcia Berrio (Comuns), Dani Cornellà (CUP-DT) i Rosa Maria Soberana (AC).

El ple es reprendrà a les tres de la tarda amb el debat i la votació finals de la Proposició de llei del tercer sector.