Notícies

El Ple ha aprovat aquest matí les lleis de l'Institut de la Filmoteca de Catalunya i de mesures urgents de suport al sector agrari i forestal i ha validat el decret llei relatiu als ajuts per als pacients d'ELA i altres malalts amb grau III+ de dependència extrema. El ple s'ha reprès al matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i als consellers, que s'ha centrat en bona part en l'àmbit educatiu.

Institut de la Filmoteca de Catalunya
El Ple ha aprovat la Llei de l'Institut de la Filmoteca de Catalunya amb 109 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns, CUP-DT i AC), 11 en contra (Vox) i 15 abstencions (PPC).

La iniciativa, impulsada pel Govern, crea i regula aquest institut, que gestionarà la filmoteca, que deixarà així de dependre de l'Institut Català d'Empreses Culturals. La nova norma "permetrà dotar-nos d'una millor institució de referència en l'estudi, la conservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic català i universal", ha assegurat la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, que ha destacat també que l'ens disposarà d'"eines de gestió i governança més àgils i eficients" per complir la seva missió com a "equipament nacional de primeríssim ordre", amb una "filmoteca moderna, ben estructurada, amb autonomia d'acció i amb el reconeixement legal necessari que l'impulsi com a peça clau del nostre sistema cultural". "És un gran dia per a la cultura d'aquest país", ha conclòs la consellera.

La filmoteca, creada el 1981, s'encarrega de la conservació i restauració, la preservació, la protecció, la promoció i la difusió del patrimoni i la cultura cinematogràfics. El nou institut que la gestionarà es crea com una entitat de dret públic, l'òrgan de govern del qual serà el consell de direcció, presidit pel titular del Departament de Cultura i amb onze vocals representants d'altres departaments i del sector. També tindrà una direcció i una gerència, que s'elegiran amb processos de selecció públics. L'actual director de la filmoteca serà el director de l'institut fins que finalitzi el contracte, i el personal laboral que treballa actualment en la gestió de la filmoteca s'integrarà al nou ens.

En el debat hi han intervingut Jordi Bertran (Junts), Pau Ferran (PPC) i Susanna Segovia (Comuns), en nom dels grups que mantenien esmenes vives, i en nom de la resta de grups ho han fet Raquel Sans (ERC), Manuel Jesús Acosta (Vox), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i José Ignacio Aparicio (PSC-Units), que també ha parlat a l'inici com a relator de la ponència.

Les esmenes que han arribat a aquest debat final han estat rebutjades, tret d'una de transaccional del PSC-Units i Junts i dues del PSC-Units, Junts, ERC i els Comuns.

Mesures de suport al sector agrari i forestal
La Llei de mesures urgents de suport al sector agrari i forestal, provinent d'un decret llei que el Ple va validar i va acordar tramitar com a projecte de llei el 19 de novembre, ha estat aprovada amb 112 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC i PPC) i 23 abstencions (Vox, Comuns, CUP-DT i AC).

La llei, que té per objectiu combatre la tendència a la baixa del nombre d'explotacions agrícoles i ramaderes a Catalunya, inclou mesures urgents per al sector agrari i forestal, com l'augment dels supòsits en què s'eximeix la taxa per la prestació de serveis facultatius veterinaris, la bonificació de la taxa per l'emissió de declaracions d'impacte ambiental per no frenar plans i projectes de gestió forestal, ajuts per a explotacions bovines afectades per tuberculosi, mesures fiscals com la bonificació del 95% de l'impost de successions en propietats agràries i del 99% quan l'hereu sigui un jove agricultor, mesures de gestió forestal i de prevenció d'incendis, com ajuts tècnics i econòmics de l'Administració per a titulars de terrenys forestals, i mesures de simplificació burocràtica.

En el debat hi han intervingut Núria Lozano (Comuns), per defensar les esmenes reservades pel seu grup, i, per fixar la posició de la resta de grups, Jeannine Abella (Junts), Montse Bergés (ERC), Eva García (PPC), Rafael Villafranca (Vox), Dani Cornellà (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Manel Ezquerra (PSC-Units), que a l'inici del debat també ha intervingut en qualitat de ponent relator.

Les esmenes que s'han sotmès a votació al debat d'avui han estat rebutjades.

Ajuts per a l'ELA
El Ple ha validat per unanimitat el Decret llei 1/2026, de 17 de març, pel qual es regulen les prestacions econòmiques per a les persones amb grau III+ de dependència extrema i de modificació de la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials.

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, ha presentat el decret, que desplega a Catalunya la coneguda com a "Llei ELA", d'àmbit estatal. Tal com ha explicat Martínez, el decret, que ja està en vigor, "reforça" aquesta llei amb un "complement extraordinari", amb "la voluntat que el nivell de renda no es converteixi en una barrera d'accés" a la prestació. "Vull confiar que el Parlament avui farà història", ha dit la consellera, i ha recalcat que es tracta de garantir "l'atenció que necessiten i que es mereixen de manera continuada" els afectats per malalties que són "devastadores".

La llei estatal estableix una quantia màxima de 9.859 euros mensuals per persona beneficiària, dels quals l'Estat en finança el 50% i les comunitats autònomes, la resta. A banda d'aquest finançament, la Generalitat aportarà fins a 4.929,5 euros més, de manera que la prestació pot arribar a ser de 14.788,50 euros mensuals.

En el debat hi han intervingut Jordi Fàbrega (Junts), Juli Fernàndez (ERC), Montserrat Berenguer (PPC), Javier Ramírez (Vox), Núria Lozano (Comuns), Maria Pilar Castillejo (CUP-DT), Rosa Maria Soberana (AC) i Mónica Ríos (PSC-Units).

El debat ha estat seguit des del saló de sessions per afectats per aquestes malalties i representants d'entitats, entre els quals Esther Sellés, directora general de la Fundació Catalana d'ELA Miquel Valls, i Montse Font, presidenta de l'Associació Catalana de Malalties Neuromusculars, a qui el president, Josep Rull, ha adreçat unes paraules de benvinguda.

Sessió de control
En la sessió de control, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha respost les preguntes de Mònica Sales (Junts), que li ha preguntat sobre la "crisi" en el sistema educatiu i li ha demanat que comparegui al Parlament per aquesta qüestió; Josep Maria Jové (ERC), que li ha preguntat sobre la cimera de líders polítics internacionals socialistes i si hi va explicar el "conflicte polític que segueix vigent" a Catalunya; Alejandro Fernández (PPC), sobre la regulació de l'ús del burca; Ignacio Garriga (Vox), sobre les "agressions" a les carpes de Vox durant la diada de Sant Jordi; Jéssica Albiach (Comuns) i Maria Pilar Castillejo (CUP-DT), totes dues sobre el pla pilot per incorporar mossos d'esquadra de paisà en centres educatius; Sílvia Orriols (AC), sobre el fet que els militants d'Aliança Catalana siguin "assetjats", i Ferran Pedret (PSC-Units), sobre el pla Cura per reduir el temps d'espera per a les ajudes a la dependència.

Tot seguit, els consellers han respost les preguntes dels grups, sobre la gestió del sistema de protecció social (PPC), l'augment dels delictes (Vox), el suport de la Generalitat als clubs esportius (Comuns), l'Escola Sanfeliu de l'Hospitalet de Llobregat, els centres educatius (ERC), la seguretat als centres educatius (AC), el suport al món local, les prioritats en matèria de drets socials, el compromís amb el diàleg del Departament d'Educació (Junts), les polítiques de suport als catalans a l'exterior, el català en el marc de la regularització extraordinària, les noves unitats fiscals (PSC-Units) i els drets dels catalans (CUP-DT).

Reincorporació del diputat Jaume Veray
Abans de començar la sessió de control, el president Rull ha donat la benvinguda al diputat Jaume Veray (PPC), que s'ha reincorporat a l'activitat parlamentària després d'afrontar un tractament de càncer a la boca. Veray, que ha estat rebut amb els aplaudiments de la cambra, ha expressat l'agraïment a l'equip mèdic de l'Hospital Josep Trueta i pel suport que ha rebut de consellers, diputats i membres i treballadors del seu grup parlamentari.