Notícies

El Parlament, en el ple que s'ha reprès aquest matí a les nou del matí amb la sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, i al Govern, ha validat els dos decrets llei sobre la pròrroga pressupostària i ha acordat que un d'aquests decrets, el de mesures urgents en diversos àmbits, es tramiti com a projecte de llei. D'altra banda, el Ple també ha aprovat tramitar pel procediment exprés de lectura única una proposició de llei del PSC-Units sobre el règim sancionador de les conductes que desllueixen les infraestructures ferroviàries.

Sessió de control
En la sessió de control al president de la Generalitat, Mònica Sales (Junts) ha preguntat a Illa si creu que hi ha una "ofensiva contra el català"; Josep Maria Jové (ERC) ha preguntat al president per la reunió que va tenir amb el ministre de Transports, Óscar Puente, i pel compliment dels acords d'investidura que depenen de l'Estat; Alejandro Fernández (PPC), ho ha fet sobre l'abstenció dels regidors del PSC-Units en la votació dels pressupostos municipals de Ripoll; Ignacio Garriga (Vox), sobre les subvencions a entitats que "es dediquen a la immigració"; Jéssica Albiach (Comuns), sobre el bloc Sant Agustí del barri de Gràcia de Barcelona, propietat d'un "fons voltor"; Laura Fernández Vega (CUP-DT), sobre els incentius per als centres d'atenció primària per "escurçar les baixes"; Sílvia Orriols (AC), sobre la "prosperitat compartida" i la votació dels pressupostos municipals de Ripoll, i Ferran Pedret (PSC-Units), sobre el seu parer davant la situació política internacional i el paper que hi pot jugar Catalunya.

Tot seguit, els consellers ha respost les preguntes dels grups parlamentaris, sobre la gestió dels serveis socials, la situació de l'habitatge (PPC), les polítiques penitenciàries (Vox), el present i el futur dels estudis de medicina, les polítiques educatives, l'Estratègia catalana del poble gitano 2026-2036 (PSC-Units), la situació de Rodalies (Comuns), el futur de la llengua catalana (CUP-DT), les polítiques en matèria de seguretat, la necessitat d'un model assistencial integral per a l'atenció dels ictus (ERC), la situació de l'educació, el suport a la petita i mitjana empresa i el paper de Catalunya al món (Junts).

A l'inici del ple, el president, Josep Rull, ha donat la benvinguda a Esther Niubó, diputada i consellera d'Educació i Formació Professional, que s'ha reincorporat després d'una baixa mèdica. Rull ha qualificat la reincorporació de Niubó d'"excel·lent notícia" i li ha desitjat que pugui continuar compartint "aquesta vocació de servei que sempre l'ha caracteritzat". Niubó ha rebut també l'aplaudiment de la resta de diputats.

Decrets llei sobre la pròrroga pressupostària
El Ple ha validat el Decret llei 2/2026, de concessió d'un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023 prorrogats per al 2026, amb 67 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns) 63 en contra (Junts, PPC, Vox i AC) i 4 abstencions (CUP-DT). La cambra, però, ha rebutjat tramitar el decret com a projecte de llei en una votació demanada per Junts i Vox.

La consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha defensat la necessitat del decret per "permetre el normal funcionament de l'Administració de la Generalitat" mentre el Govern continua "treballant perquè es puguin aprovar uns nous pressupostos aquest 2026". La consellera ha explicat que els gairebé 6.000 milions d'euros del suplement aniran destinats majoritàriament a les despeses de personal de la Generalitat i que la resta de diners es destinaran, entre altres qüestions, a la despesa farmacèutica, la Llei de la dependència, els concerts sanitaris o bonificacions per al transport públic.

En el debat hi han intervingut Salvador Vergés (Junts), Albert Salvadó (ERC), Juan Fernández (PPC), Javier Ramírez (PPC), David Cid (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Jordi Riba (PSC-Units).

El Ple també ha aprovat el Decret llei 3/2026, de mesures urgents en matèria fiscal, de simplificació i agilitació en la gestió, en l'àmbit de l'urbanisme i l'habitatge, en l'àmbit de personal i altres mesures urgents en pròrroga pressupostària, amb 68 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns) i 67 en contra (Junts, PPC, Vox, CUP-DT i AC). A continuació, ha aprovat per unanimitat, és a dir, amb 135 vots a favor, que aquest decret es tramiti com a projecte de llei, en una votació proposada per Junts, ERC, PPC, Vox i AC.

L'objectiu d'aquest segon decret, segons que ha explicat la consellera, és permetre "actuar de manera més àgil davant dels reptes" que té el Govern i de les "necessitats i angoixes" de la ciutadania amb eines com la simplificació de procediments administratius i pressupostaris, actuacions en matèria d'habitatge i urbanisme, modificacions fiscals i altres mesures departamentals.

En el debat d'aquest segon decret hi han intervingut Jordi Munell (Junts), Joan Ignasi Elena (ERC), Àngels Esteller (PPC), Mònica Lora (Vox), Susanna Segovia (Comuns), Laura Fernández Vega (CUP-DT), Sílvia Orriols (AC) i Guillem Sánchez (PSC-Units).

Proposició de llei sobre les sancions als grafiters de trens
A continuació, el Ple ha acordat, amb 124 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, PPC, Vox i AC), 4 en contra (CUP-DT) i 6 abstencions (Comuns), tramitar en lectura única la Proposició de llei de modificació de la Llei 4/2006, ferroviària, per modificar el règim sancionador de les conductes que desllueixen les infraestructures ferroviàries, presentada pel PSC-Units. Ara els grups parlamentaris, tal com ha acordat la Mesa, hi podran presentar esmenes tant a la totalitat com a l'articulat fins al 17 d'abril a les dotze del migdia, i transcorregut aquest termini la cambra ja en podrà fer en una propera sessió plenària el debat i la votació finals.

En nom del grup proposant, Ivana Martínez ha defensat la necessitat d'actualitzar un "marc normatiu insuficient" per fer front a un "problema real d'afectació del servei públic", i ha marcat tres objectius: "actualitzar la definició d'infracció greu incorporant explícitament el material rodant", perquè "els trens són una infraestructura crítica"; tipificar "de manera específica les pintades que alteren el funcionament del servei", és a dir, les que "obliguen a aturar els trens o a intervenir sobre el material afectant el servei", i actualitzar les sancions "perquè siguin realment dissuasives". En aquest sentit, la proposició triplica les sancions, que seran d'una advertència o una multa de fins a 18.000 euros per a les infraccions lleus, d'una multa d'entre 18.001 i 90.000 euros per a les greus i d'una d'entre 90.001 i 900.000 euros per a les molt greus.

En el debat hi han intervingut també Judith Toronjo (Junts), Ester Capella (ERC), Alberto Villagrasa (PPC), Andrés Bello (Vox), Andrés Garcia Berrio (Comuns), Dani Cornellà (CUP-DT) i Sílvia Orriols (AC).