Notícies

El Parlament ha commemorat aquest matí, amb un acte institucional, el Dia Internacional del Poble Gitano, que se celebra aquest 8 d'abril coincidint amb la data de commemoració del I Congrés Gitano Internacional, que va tenir lloc a Londres el 1971.

A l'acte, presidit per Ernest Benach, president del Parlament, han assistit el vicepresident segon del Parlament, Ramon Camp; la secretària segona, Carme Carretero, i la secretària quarta, Bet Font, a més de la presidenta i el secretari de la Comissió de Política Social, Carme Capdevila i Esteve Vilanova.

A més del president, en l'acte hi han intervingut el vicepresident segon del Consell Assessor del Poble Gitano, Mariano Fernández; el president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, José Santos; la vocal de Dones Joves de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, María Rubia, i el president de l'Agrupació pel Desenvolupament dels Gitanos dels Països Catalans, Ángel Giménez.

En el seu discurs, Benach, que ha fet la seva intervenció inicial en llengua romaní, ha expressat el «compromís del Parlament de Catalunya pel reconeixement del poble gitano, la seva cultura i el valor que aquesta té per a la societat catalana» i ha demanat a aquest col·lectiu que treballi per «preservar la llengua romaní i el dialecte caló català com a aspectes definidors de la cultura gitana».

El president del Parlament ha recordat que «el poble romaní, igual que el poble català, ha hagut de defensar i reivindicar al llarg de la història la llengua i la cultura pròpies» i ha afegit que «ho han fet perquè hi creuen, perquè saben del cert que la llengua és un instrument de socialització de primer ordre, és un tret cultural que estableix vincles entre els persones. La llengua és, en definitiva, una manifestació de la identitat personal i un element vertebrador dels pobles».

Benach ha destacat que des que al segle XV els primers gitanos van arribar a Catalunya «hem conviscut tots plegats, han participat en el procés de construcció de la Catalunya actual i en formen part de manera activa».

El president de la cambra catalana considera que «el poble gitano que viu i treballa a Catalunya està plenament integrat en la societat, tot i que ara el nou repte rau a mostrar la veritable realitat dels gitanos, lluny d'imatges preconcebudes i prejudicis socials». Pel president, «queda molt camí per recórrer en el terreny de la igualtat entre paios i gitanos justament en les matèries que són més importants en l'estat del benestar, no solament per als gitanos, sinó per a tota la societat: habitatge, treball i educació».

Mariano Fernández, que ha destacat que el d'avui «és un dia gran per al poble Gitano», ha demanat que «el Parlament mantingui les portes obertes als gitanos a l'hora de legislar». En el mateix sentit s'ha pronunciat José Santos, que ha manifestat que cal «aprofitar la situació sociopolítica actual».

María Rubia ha reivindicat el paper de la dona en la societat i ha demanat un «esforç perquè les normes o els decrets lleis que es facin des dels diferents parlaments i governs tinguin en compte l'impacte i la repercussió que poden tenir sobre el poble gitano».

Finalment, Ángel Giménez ha recordat que «el poble gitano continua essent un dels col·lectius amb major índex de discriminació». Giménez, que ha recordat que «Catalunya és un país plural, d'acollida i molt gitano», ha assegurat que el col·lectiu «vol un futur de respecte, convivència i solidaritat».

Durant l'acte, el president ha estat distingit amb la vara, o ram del poble gitano, que li ha estat lliurat pel Tío José, l'ancià del Consell Assessor del Poble Gitano de Catalunya, que ha explicat que «aquest bastó es dóna només als homes amb una trajectòria digna de reconèixer». El president ha fet extensiva la distinció a tots els membres de la cambra catalana.